Una de les coses que em vaig proposar en començar aquestes col-laboracions fou la de no repetir sovint en referir-me a temes semblants amb la finalitat de no cansar al pacient lector i de conferir a la columna un cert dinamisme. Això no obstant, i potser per allò de que l’excepció confirma la regla, avui em veig obligat a tornar sobre qüestions de la vida política del país darrerament força trasbalsada i que, de continuar per aquests corriols, ens portarà cap a un estret pedregar del qual no serà fàcil sortir-ne sense prendre mal.

La passada fou, sense cap mena de dubtes, una setmana “horribilis” per als socialistes. Si els set dies s’iniciaven amb una clamorosa derrota de l’opció socialista al país veí no eren pas millor les perspectives que els donaven les enquestes d’aquí. En el temps també coincidia un nou capítol del “culebrón” Filesa (l’informe dels pèrits) així com una accidentada –per l’escridasada i escàs respecte mostrat– compareixença del president González davant estudiants de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Madrid, els mateixos que fa poc més d’un mes esbroncaren, en el mateix escenari, el president Pujol. Tot això sense tenir en compte la “preparada” compareixença d’Aznar davant uns altres estudiants fidels als seus colors polítics així com l’espectacular i improcedent “plante” del grup popular en el Par-lament arran una compareixença del ministre Borrell i després d’un seguit de despropòsits a la cimera de la CEOE.

Enmig del “maremagnum”, novament el Tribunal Suprem demanà al jutge Barbero que no inculpés als presumptes implicats en el cas Filesa sense que, abans, sol.licités el corresponent suplica-tori al Parlament, suplicatori que, com ja ha anunciat el presi-dent González, cas d’ésser sol.licitat, serà atorgat. El mateix president vol que l’assumpte Filesa arribi a la seva fi el més aviat possible i se’n depurin totes les responsabilitats políti-ques que corresponguin. Fins i tot assegura que no tindrà cap mena de problema en dimitir si es demostra la seva implicació en l’assumpte. L’afer Filesa fa massa temps que dura i aquestes declaracions i puntualitzacions de González, que cal valorar-les molt positivament, potser arriben massa tard. Els socialistes haurien d’haver procurat que aquesta pedrota en la seva trajec-tòria s’hagués apartat fa temps del camí polític evitant que, com està succeint, el cas acabi convertint-se –per interessos par-tidistes i en aplicació d’una doble manera d’entendre l’ètica i la moral– en un intent d'”italianització” de la vida política espanyola.

Però com molt bé deia el líder del PNB Arzalluz, també la setmana passada, no es pot ésser hipòcrita i fer veure que la qüestió del finançament irregular dels partits polítics afecta només un sol partit: en aquest cas el socialista. Darrera les honrades parau-les d’Arzallus cal veure-hi el convenciment que, qui més qui menys, tots els partits polítics s’han finançat de forma irre-gular que no vol pas dir de forma corrupta. Per tot això el discurs intencionadament sesgat d’alguns posant a una mateixa alçada corrupció i irregular finançament de partits polítics és, com a mínim, un discurs perillós i desestabilitzador que es pot tornar, no només en contra d’aquells que aprofiten qualsevol ocasió per a embrutar els contrincants polítics, sinó que també en contra de la democràcia pel fet que un nombre creixent de ciutadans pot acabar tenint la sensació que política és sinònim de corrupció.

Cal que el seny i la raó s’imposi en la vida política d’aquest nostre país. Si no és així podem assistir, a curt termini, a una creixent escalada dialèctica i demagògica que se sap on comença però no on acaba i que, irresponsablement, podria desembocar en la desconfiança generalitzada dels ciutadans envers els polítics i, per extensió, envers el sistema democràtic. I aquest és un viarany perillós, massa perillós per a mantenir-nos-hi indiferents.

Publicat a Diari de Sabadell, el 1r d’abril de 1993