foc-ventura.jpg

És sabut que quan volem veure el bosc en tota la seva grandiositat, frondositat i bellesa, ens n’hem d’allunyar per evitar que la proximitat dels arbres ens impedeixin percebre tots els matisos que qualsevol massa forestal ens aporta. De manera semblant, sovint ens passa que només quan ens allunyem del nostre entorn és quan ens acabem adonant del valor que tenen iniciatives que tenint-les a prop no les acabem de valorar com caldria. Precisament en això cavil•lava fa uns pocs dies després que per atzars de la vida, en dues situacions ben diverses i a Barcelona, dues persones, en menys de vint-i-quatre hores, em fessin notar la vàlua d’una experiència cultural que si bé m’asseguraven no coneixien de prop, sí que els n’havien parlat molt elogiosament. Afegien que tot i tractar-se d’una iniciativa per ells singular, tampoc no n’era una excepció, atès que sortosament, en el nostre país, es donen iniciatives i experiències culturals que només per la seva condició o pel seu abast ens passen desapercebudes. En ambdós casos, els meus interlocutors, m’havien parlat de l’activitat cultural que des de fa catorze temporades es venia desenvolupant a l’espai Àgora Sabadell, al Centre Cívic de Sant Oleguer. Un espai obert i pluridisciplinar pel que regularment hi passen espectacles, exposicions, actuacions i tallers de tota mena, sempre sota la premissa de la renovació i innovació.

L’Àgora, però, com se’m feia notar, és un exemple més d’iniciatives o d’experiències culturals que serien dignes de figurar en lloc preeminent d’un hipotètic quadre d’honor pensat per ressaltar la tenacitat, però sobretot la innovació, en quant a la concepció, promoció i difusió de la cultura entesa en el seu sentit més ampli. Iniciatives de les que a Sabadell mateix n’hi ha més mostres. Com, sense anar més lluny, el FOC de Cal Ventura, que tot i ser un altre tipus d’espai ben diferent, tant conceptualment com  arquitectònicament de l’Àgora, també està generosament obert a promoure i acollir aquelles manifestacions culturals que per raó de dimensió i de temàtica poden encaixar-hi, que per cert no són pas poques.

Sigui com sigui, aquesta mena d’iniciatives culturals solament són possibles gràcies a la suma d’alguns ingredients que malauradament ni són habituals, ni tampoc comptem massa com a valors societaris a hores d’ara. Uns ingredients que es fonamenten en què al capdavant de la proposta hi hagi persones amb una motivació suficient, disposades a treballar des d’on són a favor de la creació, promoció i difusió de la cultura. Persones amb mentalitat oberta, que saben que en matèria d’acció cultural, no es poden posar tampoc portes al camp. Persones que tenen, a més, la possibilitat de gestionar espais on propostes i públic tenen punt ideal de trobada i de diàleg.

Llarga vida a aquestes experiències que, casualment, enguany celebren ambdues els seus primers catorze anys d’existència. I felicitats als actors que les fan possible, i que en aquests dos casos són la Maria Antònia Cabistany a l’Àgora Sabadell i el Francesc Ventura al FOC. Per extensió felicitar també a totes les persones que sense esperar més reconeixements que l’orgull personal per la feina ben feta, es desfan per apropar-nos a qualsevol experiència que consideren interessant, en un procés que sens dubte hauria de qualificar-se de militància cultural al servei de la societat.

Publicat a Diari de Sabadell, el 8 de desembre de 2011