Un estiu ben estrany és el que és a punt de deixar-nos diumenge. I no. No em refereixo a un estiu estrany políticament parlant –que també– sinó climàticament. I és que malgrat els efectes del canvi climàtic els comencen a percebre, les ‘autoritats’ continuen ‘passant’, i no s’acaben de decidir a prendre les mesures que caldria per protegir el medi ambient i per frenar el canvi climàtic. Mentre, la consciència de la ciutadania de què quelcom possiblement greu està passant, i de què quelcom ens cal fer, creix, tal com es reflecteix nítidament en el darrer Eurobaròmetre que recull els resultats obtinguts per l’enquesta sobre medi ambient que simultàniament es va fer en els 28 països membres de la Unió Europea (UE) els mesos d’abril i maig, i de la qual es desprèn que el 95% de les persones enquestades (sobre un univers de 28 mil) consideren és prioritari augmentar els recursos i les actuacions governamentals tendents a preservar el medi ambient.
Dels resultats continguts en l’Eurobaròmetre sorprèn positivament que una gran majoria dels enquestats considerin que l’aposta per fer un ús més eficient dels recursos naturals i per protegir el medi ambient, són dues actuacions que poden contribuir a impulsar el creixement econòmic que Europa tant necessita. La majoria de persones enquestades opinen que, certament, l’economia és un factor destacat a l’hora d’avaluar el grau de qualitat de vida de la qual gaudim, però afegeixen que el medi ambient no n’és un factor menys rellevant. En qualsevol cas, allò que més amoïna als enquestats és la contaminació en general, i la de l’aire, i la de l’aigua en particular. També la generació continuada de residus i l’esgotament dels recursos naturals.
Altres aspectes destacables del resultat de l’enquesta els trobem, d’una banda, en el creixement que experimenta el nombre de persones que consideren que els factors ambientals i socials han de merèixer la mateixa atenció que els criteris d’ordre econòmica quan es tracta de mesurar el nivell de vida d’un país. De l’altra, en el creixement del nombre de ciutadans i ciutadanes que diuen estar disposats a adquirir productes que siguin respectuosos amb el medi ambient, encara que el seu cost pugui ser una mica més elevat.
Una altra dada que val la pena destacar: pràcticament totes les persones enquestades (el 93%) creuen que són els grans contaminadors els que han de pagar pels danys ambientals que causen. Però això no treu que els europeus enquestats pensin que no podem defugir les nostres responsabilitats. Així, la majoria opina que a nosaltres ens pertoca aportar el nostre gra d’arena amb petits gestos que per suma esdevenen grans, tals com la tria selectiva de residus domèstics, la reducció en el consum d’energia, o en el de l’aigua. Però qui sap si la conclusió més rellevant de l’enquesta, la trobem en el fet que el 77 % dels ciutadans de la UE creu que ens cal una legislació ambiental europea que obligui als governs a millorar la protecció del medi ambient en cadascun dels països membres.
Fins aquí què pensa i opina la ciutadania en matèria de protecció del medi ambient. A partir d’aquí l’exigència que cal fer als governs –de la UE i dels països membres en primera instància— que escoltin a la ciutadania. En això ens hi va molt. I ens hi va també l’herència medio-ambiental que deixarem a les generacions futures. El nou govern europeu ha d’entrar de ple en aquesta qüestió, i sobretot ha de contribuir a que la Conferència París 2015 que té com a objectiu assolir un acord vinculant i universal sobre la protecció del medi ambient, es vegi culminada per l’èxit. La qüestió és saber, però, si els nostres governants sabran estar a l’alçada d’allò que la ciutadania els reclama i la protecció del medi ambient exigeix. Segur que ens caldrà continuar empenyent en aquesta direcció. El proper diumenge, arran el Dia Internacional contra el canvi climàtic, tindrem una nova oportunitat de fer-ho!
Publicat a Diari de Sabadell, el 18 de setembre de 2014
Som com la granota que posen en aigua freda, i que quan la posen a bullir no s’adona de que la estan escaldant viva. Ens estan prenent la terra… i ens deixen un abocador.
Jo també penso que qui destrueix més el nostre medi és la gran induústria.
Tots hi hem de col·laborar, evidentment!… estic d’acord. Crec, però, que són les grans indústries les que estan perjudicant greument el nostre planeta i que no es fa prou (més aviat, no es fa res destacable) des de les altes esferes. Sempre som els ciutadans els que ens sentim responsables en aquest aspectes. Les escoles treballem molt aquest tema!!!