Fàcil és veure polítics enfilats dalt d’una bicicleta a la conquesta del vot perdut. Qualsevol ocasió és bona per a demostrar que també ells són a favor d’aquest ecològic vehicle. Però diuen els castellans que “pruebas son amores y no buenas razones”. I és que la bicicleta compta amb massa enemics. Un és sa majestat l’automòbil, el qual no vol saber res dels ciclistes. Cert és que n’hi ha que són poc respectuosos amb els senyals de trànsit. Però no ho és menys que aquest defecte no és imputable només als usuaris de la bicicleta.

Un altre dels enemics de la bici són les ciutats. No cal que ens enganyem. Les ciutats no estan fetes per a les bicicletes. Per molta imaginació i per molts carrils bici que es facin… L’experiència –que és la mare de la ciència– ens demostra que circular damunt una bicicleta per les nostres ciutats és troba més a prop d’un exercici d’habilitat que no pas d’una pràctica alhora ecològica i esportiva. Un petit exemple: Els carrils bici de l’Eix Macià de Sabadell que els capvespres i els caps de setmana els conductors més intrèpids “reciclen” en aparcament per a cotxes i motos i esdevenen un excel.lent camp de proves per a les habilitats dels agoserats ciclistes que hi volen circular.

Vista la situació bo seria que l’Ajuntament de Sabadell es decidís a prohibir la circulació de les perillosos i impertinents bicicletes. Seria coherent i, de passada, ens estalviaríem algun caleró. Si es construeixen carrils bici i són usats per altres menesters més prosaics i ningú no ho impedeix (llegeixi’s aquí Policia Municipal), millor seria que desapareixessin. Els carrils, és clar! Així, almenys, sabríem a què atendre’ns…

Fàcil és veure polítics enfilats dalt d’una bicicleta a la conquesta del vot perdut. Qualsevol ocasió és bona per a demostrar que també ells són a favor d’aquest ecològic vehicle. Però diuen els castellans que “pruebas son amores y no buenas razones”. I és que la bicicleta compta amb massa enemics. Un és sa majestat l’automòbil, el qual no vol saber res dels ciclistes. Cert és que n’hi ha que són poc respectuosos amb els senyals de trànsit. Però no ho és menys que aquest defecte no és imputable només als usuaris de la bicicleta.

Un altre dels enemics de la bici són les ciutats. No cal que ens enganyem. Les ciutats no estan fetes per a les bicicletes. Per molta imaginació i per molts carrils bici que es facin… L’experiència –que és la mare de la ciència– ens demostra que circular damunt una bicicleta per les nostres ciutats és troba més a prop d’un exercici d’habilitat que no pas d’una pràctica alhora ecològica i esportiva. Un petit exemple: Els carrils bici de l’Eix Macià de Sabadell que els capvespres i els caps de setmana els conductors més intrèpids “reciclen” en aparcament per a cotxes i motos i esdevenen un excel.lent camp de proves per a les habilitats dels agoserats ciclistes que hi volen circular.

Vista la situació bo seria que l’Ajuntament de Sabadell es decidís a prohibir la circulació de les perillosos i impertinents bicicletes. Seria coherent i, de passada, ens estalviaríem algun caleró. Si es construeixen carrils bici i són usats per altres menesters més prosaics i ningú no ho impedeix (llegeixi’s aquí Policia Municipal), millor seria que desapareixessin. Els carrils, és clar! Així, almenys, sabríem a què atendre’ns…

Publicat a El 9 Nou, el 15 de juliol de 1997