Amb l’assumpció de totes les responsabilitats inherents al govern municipal per part dels regidors del PSC, Sabadell acaba d’encetar una nova etapa política després de sis anys de governs amplis de coalició establerts entre PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA. Des d’ara els socialistes governaran, per primera vegada, en solitari i d’aquesta manera, els escons de l’oposició –que fins fa uns mesos només eren ocupats pels regidors de l’Entesa (ES) i del PP–, hauran vist créixer els seus estadants que han passat de 4 a 7, primer, i a 13, després. La crisi que l’anomenat cas Bemba va obrir en el sí de l’equip de govern, ha estat el desencadenant d’aquest nou escenari polític que es configura quan encara no s’ha superat l’equador de l’actual legislatura municipal.

En una primera aproximació tot indica que aquesta nova situació política ha de ser  beneficiosa per la ciutat ja que en créixer l’oposició, augmenten també les possibilitats de defensar projectes i punts de vista alternatius als que promou l’equip de govern i contribuir, així, a un major debat ciutadà entorn el futur de la ciutat. Gràcies a aquest nou escenari polític l’acció de govern municipal serà, a partir d’ara, més analitzada per part dels partits i coalicions que fins fa un mes formaven part del govern; partits i coalicions que, recordem-ho, havien vist disminuïts els seus resultats electorals en els darrers comicis electorals en benefici del partit avui hegemònic a la ciutat, el PSC. Precisament per això, des del punt de la més elemental lògica política, no tenia massa sentit que arran la majoria absoluta dels socialistes en el consistori sabadellenc es mantingués el pacte de govern que s’havia establert durant la legislatura anterior, quan el PSC va guanyar les eleccions per un escàs marge de vots sobre l’Entesa per Sabadell i sense obtenir una majoria suficient per governar en solitari.

Caldrà veure ara com, des de l’oposició, es resituen les coses i també com es treballa per tal de configurar una alternativa de govern municipal que ha de demostrar, tal com asseguren les formacions polítiques que ara són a l’oposició, que hi ha una altra manera de fer les coses. La tasca no ha de ser fàcil, si més no perquè per visualitzar una possible alternativa a l’actual govern cal temps, imaginació i, per damunt de tot, capacitat per plantejar propostes de futur que contribueixin a generar un ampli debat ciutadà del qual Sabadell està mancat des de fa massa anys. I de la mateixa manera que quan l’anterior alcalde Antoni Farrés governava la ciutat, des de l’oposició –socialistes i convergents fonamentalment–, es presentaven com a alternativa a una manera de fer i d’actuar, ara correspon a l’ES, a ICV-EuiA, a ERC, a CiU i al PP explicar quines són les seves propostes de futur per una ciutat que no acaba de trobar el paper que ha de jugar en la Catalunya d’avui.

El repte no és fàcil. Atesa, però, la composició sociològica i electoral de la ciutat i sense ànim d’excloure a ningú, no descobreixo res de nou si afirmo que recau fonamentalment al conjunt de regidors i regidores representants de les formacions polítiques de l’esquerra que ara són a l’oposició (ICV-EUiA, ERC i ES), la responsabilitat d’encapçalar propostes alternatives per recuperar el debat sobre allò que volem per Sabadell i per als seus ciutadans. Les condicions per tal que això sigui possible hi són. Només cal que la ciutadania no deixi passar l’ocasió per prendre part activa en aquest debat i per fer sentir la seva veu. Al seu torn, correspon al PSC, assumir les seves responsabilitats de govern en solitari i treballar a favor del progrés de la ciutat i no defraudar les expectatives que, ara fa dos anys, els electors varen dipositar en els socialistes. En qualsevol cas, govern i oposició, oposició i govern, saben que només els queden dos anys abans les urnes no tornin a pronunciar-se entorn les propostes que cadascú hagi estat capaç d’articular a partir d’escoltar la ciutadania.

Publicat a Diari de Sabadell, el 26 de maig de 2005