Amb la revetlla de Sant Joan entràvem en l’estiu que és, a més, l’estació de l’any més esperada per la majoria dels mortals. Si hi ha uns additaments que atorguen un toc especial a la revetlla de Sant Joan aquests són el foc i la pólvora. Quan jo era petit, la nit de Sant Joan era sinònim de grans fogueres i de nit que obria les portes a d’altres revetlles populars, com la de Sant Pere i, un mes més tard, la de Sant Jaume, una mena de torna de revetlla minsa i tardana. En qualsevol cas però, la nit de Sant Joan obria la temporada dels petards, els coets i les traques.

Avui no només no ha deixat de celebrar-se alguna de les tradicionals revetlles d’abans sinó que, com és el cas d’enguany, no ha estat precís d’esperar la nit de Sant Joan per a obrir la temporada dels petards i de les traques. I és que aquest país dels nostres desencisos es troba immers en una situació de desvetlla –que no de revetlla– i d’ensurts. Gairebé cada dia esclaten potents i inesperats petards d’una traca que algú decidí d’activar i que encara està per veure fins on arribarà. De moment, l’inductor o els inductors de la traca, ja han aconseguit espantar a una part del personal i fer unes primeres “víctimes”. L’ambient, al cap i a la fi, està força complicat i carregat. S’imposa la serenor i la depuració de les responsabilitats polítiques. Després caldrà depurar-ne les penals i civils, que també n’hi ha. Es tracta que l’opinió pública sàpiga el perquè de totplegat i no només una part. La part que interessa als que posaren el llumí i que ara es troben ben amagats esperant el “gran espetec” el “big one”.

Publicat a El 9 Nou, el 26 de juny de 1995