Han calgut anys i panys per tal que els sabadellencs poguessin veure com l’històric i ruïnós recinte del Cervantes era enderrocat. I és que des que el vell cinema i el vetust bar del Cervantes van tancar les seves portes, el vell conjunt de l’Avinguda Onze de Setembre s’ha anat degradant, esdevenint niu de porqueria i conjunt d’edificacions que solament atresoraven uns valors estrictament sentimentals per part de les generacions de sabadellencs més veterans. Tot plegat perquè les polivalents instal•lacions del Cervantes havien estat centre neuràlgic de les famoses festes majors creualtenques dels anys 50’s i seu de no pocs esdeveniments, especialment esportius. En aquest sentit no cal oblidar que en la pista del Cervantes hi va jugar força temps l’històric Centre d’Esports Sabadell de handbol en una època en què l’equip militava en les màximes categories d’aquest esport. Fins i tot hi va arribar a jugar el també l’històric i no menys exitós equip de bàsquet sabadellenc, aquell inoblidable Orillo Verde que tants dies de glòria va donar a la ciutat quan aquest esport era fonamentalment amateur. Una pista que d’altra banda es reciclava en pista de ball les tardes dels diumenges d’estiu i en cinema a l’aire lliure de sessió doble, també durant la canícula, quan l’aire condicionat era una entelèquia.

Amb l’enderrocament del Cervantes la Creu Alta diu adéu a una peça del Sabadell de fa anys. Però amb la seva desaparició el barri obre la porta a la modernització d’un espai sobre el qual es feia inajornable actuar.

Publicat a El 9 Punt, el 22 de novembre de 2001