Enmig d’un fred memorable –d’una situació climàtica que, com habitualment es diu no recorden ni els més vells de l’indret– ens disposem a acomiadar l’any que per alguns haurà estat el primer del segle XXI i del tercer mil•leni. I si hem de fer cas a com ens ha anat, potser haurem de convenir que ateses les circumstàncies, deuen tenir raó els que asseguraven que l’any que deixem enrere era el primer del mil•lenni. Tot plegat perquè ningú no pot tenir dubtes en relació a què el 2001 haurà estat un any que s’incorporarà a les prestatgeries de la història amb un bagatge de fets impressionant i no pas per la seva positivitat. Ens ha tocat viure moments difícils, especialment des de l’onze de setembre en què el món va tremolar i es va situar a la frontera mateixa d’un conflicte d’abast imprevisible. Només la història podrà explicar les difícils hores, dies i setmanes a les quals els humans ens hem vist des de llavors. En qualsevol cas, però, res ja no serà com abans. Com, en un altre ordre de coses menys dramàtic, res ja no serà com abans a la Unió Europea a partir que sonin les campanades de mitjanit del proper 31, anunciant-nos que el 2002 ja és aquí amb l’Euro sota el braç i l’inici del procés que ha d’aconduir a la unitat política dels països membres de la Unió Europea.

De moment fem vots perquè l’any que arriba no sigui ni tant arriscat ni tant complicat com ho ha estat el que ens deixa. Seria un bon senyal. I ho seria molt més que els països de la terra es decidissin a treballar per l’establiment d’una pau fonamentada en el respecte, la cooperació i l’entesa entre els pobles.

Publicat a El 9 Punt, el 27 de desembre de 2001