Just d’aquí una setmana els ciutadans dels estats membres de la Unió Europea donarem un altre pas vers la definitiva consolidació de la casa comuna dels europeus. L’euro, que fins ara era la moneda anunciada, esdevindrà la divisa de circulació única en els països de la Unió Europea, excepció feta del Regne Unit que se’n va despenjar. Des de dimarts que ve ja no ens caldrà canviar pessetes en francs, en lires, en marcs, en escuts… o a l’inrevés, per moure’ns per l’àmbit de la Unió Europea. L’entrada en circulació de l’Euro canviarà les nostres vides i la seva presència entre nosaltres serà un símbol més de la voluntat que ens anima de continuar el procés per tal de fer efectiva la idea de convertir Europa en un conjunt de països amb unitat d’acció.
L’Euro es vindrà a afegir, doncs, al procés dels darrers anys que va iniciar-se –amb la supressió de les fronteres entre els estats membres de la Unió i amb l’establiment d’una política exterior comuna– i que indefectiblement es aconduirà a l’aprovació d’una constitució europea. De fet ja s’ha començat a treballar en aquest sentit i la perspectiva és que el 2004 en disposem d’un primer esborrany. D’aquesta manera serà com en poc més de 50 anys s’haurà pogut fet realitat aquell somni pel qual van treballar Jean Monnet i Robert Schuman. Un somni que, de fet, troba les seves arrels primeres el setembre del 1946, quan Winston Churchill va pronunciar un discurs a la Universitat de Zuric, en el qual defensava la idea de treballar en favor de la creació d’una “espècie d’Estats Units d’Europa” com a única possibilitat de redreçar Europa. Un somni que, d’altra banda, donava el seu primer pas decisiu el 25 de març de 1957, quan es va signar a Roma el Tractat de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer entre Luxemburg, Bèlgica, Països Baixos, França, Itàlia i Alemanya.
La Unió Europea és cada dia més a prop de constituir-se en “els Estats Units d’Europa” que Churchill propugnava i això ha de beneficiar al conjunt de la comunitat internacional. I és que la Unió Europea té davant seu el repte de saber moure’s com a vertader contrapès de l’hegemonia que encara avui ostenten els Estats Units d’Amèrica, una hegemonia que sovint es veu acompanyada d’actuacions no prepotents, tal i com s’ha demostrat en els fets que han trasbalsat la política internacional dels darrers mesos i els darrers anys. Europa ha d’acarar les seves responsabilitats i fer de cap de pont en la dinàmica que hauria d’aconduir-nos a l’establiment d’un nou ordre mundial basat en l’entesa, la col•laboració, la cooperació i l’ajut entre els països de la terra. El repte no és fàcil i possiblement ratlla la utopia. Però també era utòpic somniar amb una Europa unida quan encara sagnaven les ferides ocasionades arran la Segona Guerra Mundial.
De moment, a partir del primer de gener, els ciutadans de la Unió Europea ens reconeixerem en un nou element identitari, l’Euro, el qual es vindrà a afegir a altres símbols d’identitat més eteris (com ho són la bandera i l’himne de la Unió). De nosaltres i dels nostres dirigents depèn que la definitiva consolidació d’Europa sigui un fet i amb ella una nova manera de fer i d’actuar en el concert internacional i per tant de pacificació dels conflictes que afecten el planeta.
Publicat a Diari de Sabadell, el 27 de desembre de 2001
Comentaris recents