La Setmana Santa ha quedat enrere i amb ella les imatges de processons i de manifestacions de caràcter més o menys religiós que l’acompanyen. També les minivacances d’aquells que les hauran pogut fer. Uns dies, els de Setmana Santa, que encomanen la seva pau i tranquil•litat arreu. Especialment això passa en aquells punts de la geografia que es troben situats al marge dels interessos turístics propis d’aquests dies, com és el cas de Sabadell. Deu ser per això que és en temps de vacances quan la ciutat i els seus entorns se’ns mostren més amables i quan més val la pena gaudir-ne sense presses. Clar que també correm el risc de descobrir altres ‘estampes’ de la Setmana Santa que res no tenen a veure amb les tradicionals i més característiques dels dies sants.

Permeteu-me, doncs, que us presenti un parell d’aquestes altres ‘estampes’ que es poden viure aquests dies i que, malauradament, tendeixen a estendre’s com si d’una taca d’oli es tractés. Primera estampa. Divendres Sant. Un dia clar i serè ideal per anar a caminar i gaudir d’algun dels molts rodals de Sabadell. Més ara que la primavera comença a mostrar tot el seu esclat en forma de colors, tonalitats, sentors… L’indret escollit, tot un clàssic: el Torrent de Colobrers. Un curt, però ric i bell camí, que va des del Riu Ripoll a l’alçada del pont de Castellar fins el camí que de Can Moragues porta a Togores. Un recorregut en el qual la vegetació de ribera n’és la senyora i majora i que permet “viure” perfectament els canvis que en la vegetació es produeixen en cadascuna de les estacions climatològiques de l’any. L’Ajuntament de Sabadell fa poc n’ha recuperat altra volta el sender. Això fa més fàcil el trànsit de visitants i més agradable i recomanable la visita a aquest indret privilegiat que tenim a tocar. Especialment enguany que la Font de La Tosca es mostra més esplendorosa que mai. Passejar, doncs, pel Torrent de Colobrers és sempre tot un plaer, si no fos… I és que malauradament, en tot sempre hi ha d’haver un “si no fos”. En aquest cas, el “si no fos” té un caràcter marcadament incívic pel fet que hi ha qui sense manies vulnera l’explícita prohibició de circulació de vehicles i de bicicletes que es fa a l’entrada i a la sortida del camí que recorre una part del Torrent. I no només això, si ens atenem a les petjades que hom pot observar a terra, fins i tot hi ha qui es deu atrevir a circular-hi amb moto. L’incivisme d’uns pocs acaba causant dany a tothom i, en aquest cas a més, un dany irreparable a un espai natural únic que és visitat cada vegada per més persones.

Segona estampa. Dijous Sant a mitja tarda. Un conductor d’un vehicle negre amb vidres enfosquits decideix aturar el seu vehicle. Ho fa damunt mateix d’un pas de vianants degudament senyalitzat. Un parell de persones l’avisen –no caldria– que amb el seu comportament està impedint el pas de vianants. Ni cas! El conductor respon als seus interlocutors amb un gest lleig: el mateix gest que José Ma. Aznar va fer amb el dit fa unes setmanes adreçat a uns estudiants que l’escridassaven. Només quan algú treu el seu telèfon mòbil i es disposa a fotografiar cotxe i matrícula, l’incívic conductor repensa la seva actitud, retorna al vehicle i entre paraules, per sort inaudibles, surt disparat cap a qui-sap-on…  

Estampes com aquestes són cada vegada més habituals. Per combatre-les, la solució no és  més policia. És incentivar el sentit i esperit cívic i cridar l’atenció a qui sigui quan això cal. Passa, però, que quan algú s’atreveix a fer-ho, corre el risc de com a mínim ser insultat, mentre la resta de persones que observen l’escena s’ho miren com si allò no anés amb ells. No fos cas…! I després ens queixem de com ens van les coses!

Publicat a Diari de Sabadell, el 8 d’abril de 2010