S’explica com a anècdota, que una de les primeres lliçons que rep un estudiant en les aules de les Facultats o Escoles de periodisme, és la de que mai no és notícia que un gos mossegui a una persona, que és el fet normal. I que, per contra, si que és notícia que una persona mossegui a un gos, que és el fet excepcional. Sense voler establir cap mena de comparació –menys en aquest cas– i extrapolant l’exemple, és normal que un país de la Unió Europea endegui una campanya sobre la que, a curt termini, serà la seva única moneda i, excepcional –i per tant notícia– que un país no comunitari sigui el primer en posar en marxa una campanya de difusió sobre una moneda que serà la seva per adopció, a despit que, en el temps, aquesta campanya acabi coincidint, amb el temps, amb l’inici d’una campanya institucional de la UE en els seus països membres.

Normal hauria estat que en els països comunitaris, es fessin, des de fa temps, campanyes divulgatives de l’Euro. Com normal hauria estat que en aquestes campanyes hi col·laboressin entitats i institucions de tota mena, des de bancs a comerços, passant per col·legis professionals i cambres de comerç. Doncs bé, tot aquest procés que hauria estat normal en els països membres de la Unió Europea acaba d’endegar-se fa ben pocs dies i de forma modesta. Per això sobresurt més encara que, en un país tercer pel que fa a les seves relacions amb la Unió Europea com és Andorra, es vingui treballant en aquesta línia des de fa un cert temps i que ara s’hagi creat un Patronat amb la missió específica de difondre l’Euro. Un Patronat nascut de la unió d’esforços de sengles col·legis professionals (el d’Advocats i el d’Economistes), la Cambra de Comerç i Serveis i el Banc Internacional d’Andorra i Banca Mora, el qual disposa d’un ampli bagatge en relació a com afectarà la introducció de l’Euro l’economia andorrana.

D’aquesta guisa, a Andorra es parlarà –es parla ja– de l’Euro amb normalitat i amb coneixement de causa. Qualsevol visitant d’Andorra, arribat dels països comunitaris veïns de França i Espanya, tindrà uns dels seus primer contactes amb l’Euro precisament en un país que no és comunitari, en el qual els comerços reflexaran el preu dels seus productes, també amb Euros. Andorra serà a més del gran país que anuncien els eslògans publicitaris, el capdavanter de l’Euro a Europa. Una experiència que caldrà seguir de ben aprop.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 31 d’octubre de 1997