bici.jpg

Sabadell és un miler de coses i per això mateix és possible descobrir-hi també un milió d’històries. Ho podem comprovar fàcilment. Només cal que ens connectem a internet per adonar-nos, a través dels seus cercadors, xarxes socials, “You Tube” que això és així. I és que avui a internet s’hi pot trobar de tot i força, talment com si d’un gran aparador obert al món es tractés. No fa massa, el Diari de Sabadell dedicava el seu tema del dia a fer notar l’augment que es venia experimentant quant a l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà, malgrat que, segons també s’afirmava, aquest ús no superava encara l’1% dels desplaçaments que d’un punt a l’altre de la ciutat es fan, sigui a peu, en bicicleta o en transport públic o privat.

Coincidint amb la publicació d’aquest reportatge i navegant pel canal “You Tube” vaig trobar-me amb un video que em va cridar l’atenció i que no vaig dubtar visionar immediatament. Es tractava d’una producció, d’uns quatre minuts de durada, sota el títol “Sabadell en bicicleta elèctrica” que, en la seva banda sonora reproduïa aquella bella composició de “Les copains d’abord” cantada pel seu mateix autor, Georges Brassens. A través del video s’oferia a l’espectador un recull de fotografies d’espais sabadellencs que podien visitar-se cavalcant damunt d’una bicicleta, en aquest cas  d’una bicicleta de pedaleig assistit que, de fet, era l’objecte del muntatge i el tipus de vehicle que promocionava un determinat comerç local.

A partir de la coincidència del reportatge del Diari i del video que acabava de visionar a “You Tube”, em vaig interessar per conèixer quelcom més en relació a aquesta “nova” eina mecànico-elèctrica que a mi em va semblar una versió actualitzada, tecnològicament avançada i sobretot ecològica d’aquelles històriques “mosquitos” de fa molts anys, barreja de bicicleta i motocicleta. I això gràcies a un petit motor que anava col•locat damunt la roda davantera i que, a voluntat del conductor, es connectar o desconnectava el contacte que contribuïa a fer el pedaleig menys fatigós. Clar que la bicicleta de pedaleig assistit d’ara res no té a veure amb aquell giny que, a més, requeria d’una certa habilitat del ciclista a l’hora de connectar-lo i de desconnectar-lo de la roda.

En aquesta meva cerca ben poc científica a l’entorn de la bicicleta elèctrica, vaig descobrir que aquest vehicle tenia una forta acceptació i implantació en els països centreeuropeus en els quals la bicicleta convencional n’és un dels seus senyals d’identitat, com és el cas, per exemple, d’Holanda. I que tan alta era aquesta acceptació així com les perspectives de creixement de vendes, que només a Europa hi havia més de dos-cents fabricants que produïen aquest vehicle innovador resultat de col•locar un petit motor elèctric a l’eix de la roda o en el pedalier d’una bicicleta. Un motor que és alimentat per una bateria que asegura a l’usuari recorreguts de més d’una cinquantena de quilòmetres sense massa problemes ni tampoc cansament excessiu.

Davant això no em vaig poder estar de preguntar-me com era que a casa nostra, amb una climatologia molt més benigne que no pas la centreeuropea per moure’s per la ciutat en bicicleta, no disposàvem de polítiques més actives que afavorissin l’ús de vehicles com la bicicleta o com la motocicleta elèctrica. Clar que també pot ser que encara no ens haguem adonat dels molts avantatges que aquests vehicles elèctrics de dimensions reduïdes i de nivells sonors imperceptibles ens poden aportar a l’hora de pacificar trànsit i soroll en els nostres carrers i avingudes.

Publicat a Diari de Sabadell, el 5 d’agost de 2010