Cert és que no és un fet massa habitual. Però, de tant en tant, hi ha alguna bona notícia que, per la seva raresa en un món ple d’egoismes, val la pena de ressaltar. Aquest és el cas de la iniciativa d’una entitat d’estalvi catalana -la Caixa de Catalunya per a ser més concrets-, la qual a través d’una fundació que d’ella depèn, està treballant per tal de preservar paratges i paisatges d’interès medioambiental. De moment, prop de quinze mil hectàrees de diversos indrets de Catalunya es troben sota el tutelatge de la fundació. Per tenir mesura del que això significa, la fundació és propietària o disposa dels drets d’explotació sobre el 0’5% del total del territori del principat de Catalunya. L’objectiu que persegueix la Fundació Territori i Paisatge -que aquest és el seu nom-, no és altra que el de preservar l’atac als boscos i paratges sobre els quals actua i, en els casos que això sigui possible, retornar espècies animals als hàbitats en els quals s’havien desenvolupat avantpassats seus. La darrera adquisició realitzada per la Fundació ha estat una finca a l’Alt Urgell (a Alinyà) de prop de 6.000 hectàrees i que és considerada com la finca privada més gran de Catalunya.

En temps d’especulació i de creixent sensibilització per les qüestions medioambientals, l’actuació de la Fundació Territori i Paisatge que, d’altra banda coordina la seva activitat amb els ajuntaments de les zones sobre les quals actua, sobresurt d’allò més. Tant de bo iniciatives d’aquesta mena fossin més habituals i més paratges d’interès ecològic i medioambientals es veiessin protegits i preservats també gràcies a iniciatives privades que, com en aquest cas, se sumen a allò que seria desitjable fos pràctica habitual de  l’administració. És clar que, ben mirat, tampoc no cal oblidar que la missió principal de les caixes d’estalvi és la de servir els interessos col·lectius pel fet que els seus beneficis no han de revertir als accionistes dels quals no disposen. Bo seria també que altres entitats d’estalvi, més potents econòmicament però potser no tant sensibles en matèria de medi ambient, prenguessin exemple de la Caixa de Catalunya i dediquessin part dels beneficis que obtenen dels dipòsits dels seus impositors a la protecció del medi ambient. La protecció del medi ambient solament és possible i pot ser efectiva mitjançant l’esforç col·lectiu i coordinat de tots.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 26 de setembre de 1999