En temps de desencontres i discòrdies a dojo deu ser quan més s’agraeixen les bones notícies pel fet que són com una alenada d’aire fresc enmig d’un calorós dia d’estiu, com els que ara mateix estem vivint. Aquesta darrera és la sensació que sense anar més lluny, em va produir la notícia difosa ara fa just una setmana, referent a l’aprovació –per part del govern de la Generalitat de Catalunya– del període d’exposició pública del projecte que haurà de culminar amb la construcció d’un nou traçat dels ferrocarrils autonòmics pel subsòl de la nostra ciutat. Així, des d’ara i fins a finals del mes de setembre, els sabadellencs –i tothom qui estigui interessat per aquesta qüestió– tindrem ocasió de conèixer amb un cert detall la proposta constructiva del projecte de nou recorregut subterrani dels ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per la nostra població. I si tot va bé i els terminis previstos es compleixen, les obres de construcció del nou túnel podrien començar el 2007 i acabar abans que la primera dècada d’aquest segle no toqui a la seva fi. Sovint ens hem referit als dèficits infrastructurals que patim i que dificulten d’allò més la mobilitat de la ciutadania. La manca, encara, de rondes orbitals que permetin circumval•lar la ciutat sense haver-hi d’entrar, és un d’aquests dèficits que malgrat sembla es va desencallant de mica en mica, mai no ho acaba essent del tot tal com voldríem.

Un altre gran dèficit és el de la mobilitat usant una xarxa de transport públic que sigui eficient, ràpida i segura. Tots sabem el temps que hem d’esmerçar, atesa la congestió viària, a l’hora de traslladar-nos d’un punt a l’altre de la nostra ciutat amb autobús o de desplaçar-nos –també en transport públic– a una població veïna. El projecte de nou traçat subterrani dels “catalans” ha d’ajudar a resoldre una part d’aquest dèficit. I és que a més de permetre  que des de Ca n’Oriac es pugui viatjar a la barcelonina Plaça de Catalunya sense transbordaments, el projecte dotarà Sabadell –juntament amb el recorregut de la línia 4 de rodalies de Renfe– d’una mini-xarxa de metro urbà amb dues línies, vuit estacions (una comuna d’enllaç entre ambdós traçats a la Plaça d’Espanya) que, necessàriament, faran que calgui replantejar els actuals recorreguts del transport públic per superfície, millorant, en rapidesa i en eficiència els desplaçaments urbans i l’accessibilitat a les zones que el ferrocarril no arribi. Però, a més de tot això, l’arribada dels ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Plaça del Pi a Ca n’Oriac, obrirà de bat a bat les portes a què els “catalans” arribin fins Castellar del Vallès.

Si en encetar-se la dècada dels anys 70 del segle passat es començava a fer realitat la vella aspiració de soterrar la línia fèrria –llavors de Barcelona a Saragossa per Manresa– al seu pas per Sabadell, unes poques dècades després posdrem veure fet realitat un altre somni: l’ampliació de la xarxa ferroviària sabadellenca i l’establiment de millors connexions entre qualsevol punt de la ciutat i Barcelona, via Sant Cugat del Vallès o via Cerdanyola del Vallès, segons s’utilitzin els serveis dels “catalans” o dels trens “del nord”, tal com  anomenaven els nostres avis als actuals ferrocarrils de la Generalitata i Renfe. I si el soterrament de la Renfe va ser qualificat llavors com l’”obra del siglo”, el nou traçat subterrani dels ferrocarrils de la Generalitat a Sabadell serà, sens dubte, l’”obra del segle” actual. Felicitem-nos, doncs, per aquestes bones notícies i, especialment, felicitem a les institucions que ho faran possible: l’ajuntament de la ciutat i, especialment, el govern de la Generalitat de Catalunya que, només amb tres anys, ha estat capaç de desplegar un pla d’actuació valent en matèria d’infrastructures viàries i ferroviàries; un pla que era impensable només fa uns pocs anys. Fem vots perquè les coses no s’aturin aquí i que en el futur podem comentar més bones notícies…

Publicat a Diari de Sabadell, el 12 de juliol de 2006