Amb la celebració de la primera volta de les eleccions legisla-tives franceses i la publicació dels resultats de l’enquesta pre-electoral encarregada a “Demoscopia” pel diari “El País”, ha començat el compte enrere en el camí que ens ha de conduir a la celebració de les eleccions generals espanyoles que, previsiblement, se celebraran a la tardor. Res ja no serà, a partir d’ara, igual que ahir ni tampoc que demà ja que tot serà interpretat en clau electoral i en favor o en contra d’uns o d’altres en funció de les expectatives i dels interessos de cadascú. Mentre no arriba però el moment de l’enquesta decisiva –la que es farà davant les urnes el dia de les eleccions– els ciutadans, els electors, assistirem al foc creuat de les paraules, de les acusacions i de les desqualificacions entre polítics i que ben poc ens ajudarà a conèixer en detall les propostes concretes que cadascun dels partits posa a la consideració dels ciutadans en relació amb els problemes que té plantejats la societat i el país.

A partir d’aquest moment l’obsessió d’algunes formacions polítiques serà la de presentar qualsevol circumstància o fet en clau d’interpretació de previsibles futurs escenaris polítics. Així els resultats de les eleccions franceses i l’anunciada, però no per això menys espectacular derrota dels socialistes en favor de la coalició de centre-dreta “Unió per França” (RPR i UDF), tindran –tenen ja– lectures ben diferents segons el color de qui les faci. Però no ens enganyem. Malgrat les paraules i la demagògia política, qui més qui menys sap que els resultats de les eleccions legislatives franceses només poden ésser interpretats a partir d’una acurada anàlisi de la situació en la qual es troba França que, per molta imaginació que hom hi posi, no és exactament la mateixa amb la qual ens enfrontem nosaltres. En aquest sentit les eleccions franceses indiquen una tendència del vot que cal tenir en compte i que ja apuntaven aquí les enquestes destinades a conèixer les preferències electorals dels espanyols.

Coincidint precisament en el temps amb la primera volta de les eleccions franceses, es feia públic els resultats d’una nova macro-enquesta –en aquest cas la de “El País”– que no feia més que confirmar el cert desplaçament del vot cap a opcions de dreta que havia anunciat ja un altre sondeig pre-electoral fet pel CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) el passat mes de novembre i que es féu públic fa poques setmanes. Aquesta tendència podria trobar la seva explicació tant pel desgast del govern socialista, després de més de deu anys de govern, com en les creixents expectatives electorals que el Partit Popular està despertant, per primera vegada, entre els sectors més conservadors de la societat que veuen en els populars una alternativa al govern actual. Això no obstant ningú no pot oblidar que sempre hi ha una darrera enquesta definitiva i decisiva i que és la que es porta a terme el dia de les eleccions quan els ciutadans som cridats a les urnes i en la qual, a diferència d’altres sondejos, hi hem de participar tots.

Es així com un elevat nombre de ciutadans, preocupats pel futur de la democràcia, agrairien que els polítics deixessin de banda lectures i interpretacions de resultats electorals d’altres latituds i d’enquestes, més o menys científiques i ben elaborades, i esmercessin temps i esforços a recuperar la dèbil confiança dels electors en la cosa política i combatre d’aquesta manera el creixent i preocupant fenomen de l’abstenció. Contràriament no només assistirem a una constant escalada dels índexs d’abstenció sinó que també a l’aparició d’anomalies democràtiques que s’inicien amb personatges de guinyol i de carnestoltes –com Gil y Gil o Ruiz Mateos– i acaben amb la massa àmplia acceptació a les urnes de propostes electorals contràries als valors democràtics –com les que formula, per exemple, el Front Nacional de Le Pen a França–.

Tindrem ocasió però, des d’ara i fins a les eleccions, de continuar reflexionant sobre aquestes i altres qüestions.

Publicat a Diari de Sabadell, el 25 de març de 1993