Periòdicament cal insistir-hi i no per això, deixa de ser una realitat inqüestionable que el civisme continua essent un dels valors dels quals està més mancada la nostra societat. Quant ens disposem a traspassar la frontera del nou mil·lenni i importants i decisius avenços se’ns fan presents davant nostre, continua fallant-nos allò que és essencial en la convivència entre les persones i que té a veure amb el respecte entre nosaltres mateixos. De res no ens serveix tenir-ho pràcticament tot, si no som capaços de respectar la llibertat dels altres i de no menysprear res ni a ningú. La demostració d’una societat que fa del civisme bandera rau, tant en la capacitat majoritària dels seus membres de respectar les persones i el patrimoni comú com en exigir el respecte d’aquells que en fan cas omís.

Tot plegat és oportú recordar-ho pel fet que en les nostres ciutats, les accions incíviques es repeteixen una i altra vegada, sense que ningú no sembli massa disposat a posar-hi remei. Ni tant sols aquells que haurien d’ajudar-hi. Com és el cas, per exemple, que mentre s’és curós a l’hora d’imposar sancions als vehicles que superen el temps d’estacionament en zones amb limitació horària, s’és absolutament permissiu amb els vehicles que envaeixen voreres i impedeixen el pas dels vianants i de discapacitats. Com fa uns dies va passar darrera l’Eix Macià mateix, en què un cotxe de la policia municipal passava d’uns vehicles estacionats sobre un pas de vianants mentre una persona discapacitada intentava trobar un lloc per poder travessar el carrer amb la seva cadira de rodes.

Publica a El 9 Nou, el 16 de desembre de 1999