Feia molta calor. Això no obstant de ben segur que era la insuportable xafogor de ple juliol la responsable de la nostra incomoditat i apatia. Fer quelcom, per senzill que fos i per poc que requerís de la nostra atenció, se’ns feia una muntanya. A l’oficina els munts de papers que esperaven resposta s’acumulaven damunt la taula que oferia una desordre no habitual. No teníem ni esma per a llegir-los, ens els miràvem una i altra vegada i els canviàvem de pila com si tractéssim d’adjudicar-los un imaginari ordre de preferència o d’urgència. A casa els mals humors i les ganes de no moure ni un dit no eren pas l’excepció d’aquells esgotadors dies.

“Sort que les vacances són al tombar la cantonada” ens prometíem feliços. I com cada any volíem creure que els dies d’oci que s’apropaven serien idonis per a pensar i per a resoldre vells problemes. Es tractava de tornar de vacances canviats i d’empren-dre el nou curs amb renovades il.lusions. Ben mirat segur que l’apatia per la qual transitava la nostra existència el mes de juliol tenia molt a veure amb la impaciència davant la imminència del merescut i necessari descans que el cos ens reclamava. Era com en el passat, quan encara anàvem a l’escola, a l’institut o a la universitat i suposàvem que el mes de juny esdevindria passaport cap a tres llargs mesos d’ociositat els quals podrien aprofitar-se –ens dèiem– per fer algun treball que ens ajudés a pagar la matrícula del curs següent o per a llegir, estudiar o reforçar aquelles matèries o àrees de coneixement que ens havien quedat més confuses en el curs que finalitzava. El balanç de les qualificacions finals obtingudes es cuidava de desmontar-nos els bells somnis i retornar-nos a la realitat.

Ara les vacances ja han passat i s’han incorporat a la memòria i a la història personal de cadascú. Continua però fent calor i l’ambient xafogós encara es deixa sentir. En qualsevol cas, durant les vacances, tothom s’haurà oblidat de la feina, de l’escola dels fills i de les obligacions diàries que ens tenen “esclavatitzats” durant els tediosos i lents mesos de tardor-hivern-primavera. Les vacances hauran estat dies d'”extres”: d’anar a dormir tard sense haver de pensar en posar el desperta-dor, de plàcides migdiades, d’animades tertúlies nocturnes sobre-qualsevol-tema al costat del mar, en la terrassa del bar de moda o resguardats de l’aire sec i una mica fresc que acostuma a acompanyar les capvesprades estiuenques a muntanya.  Hauran estat hores i dies en els quals haurem “passat” de tot i àdhuc, en exhaurir-se les hores de “privilegi”, en un intent de deturar el pas del temps o qui sap si d’accelerar-lo fins a l’infinit, haurem esbossat projectes de futurs viatges i estades fantàstics.

Avui hem tornat a les nostres tasques habituals. I, amb la més que prevista decepció, hem comprovat com els papers del despatx es troben en el mateix lloc i no han canviat de pila ni han deixat d’existir. I un any més advertim que les vacances són només parèntesi en el temps. I ens adonem que les bones intencions de canviar la nostra vida han quedat en això: en bones intencions. I notem que tot continua gairebé igual, com si el descans estiuenc no hagués existit o hagués afectat a tothom i a totes les coses de semblant manera. El referent de les notícies que ens proporcionen els mitjans de comunicació és pràcticament el mateix i les informacions que hi descobrim ens sonen a música ja sabuda. Solament les anècdotes i “batalletes” que sobre les vacances ens expliquem uns i altres esdevenen relativa novetat. Les fotografies i els insuportables i invisionables vídeos domèstics que tan il.lusionadament vàrem enregistrar, queden com a únics testimonis d’uns dies i d’unes hores en les quals ens sentirem amos de l’univers malgrat que mai no havíem deixat d’ésser dones i homes d’allò més normal i corrent.

Ens queda l’esperança de pensar que el proper any les coses seran diferents i per aconseguir-ho ens prometem treballar-hi ja des d’ara mateix. Al cap i a la fi només resten onze mesos per tal que el cercle es tanqui de nou i iniciem unes noves i prometedores vacances estiuenques.

Publicat a Diari de Sabadell, el 26 d’agost de 1993