La Festa Major ha quedat enrere. D’aquí un parell de setmanes començarà la tardor que promet ser complexa… Abans d’endinsar-nos en circumstàncies menys pròdigues, i per allò del bon rotllo, bo serà fixar en el nostre record alguns dels molts aspectes remarcables que ens ha deixat la Festa Major. Una festa low cost que ha comptat amb una molt alta participació ciutadana com s’ha pogut veure en la majoria dels actes programata. Més enllà d’aquesta constatació que ha estat la tònica general de la Festa Major, haurem de posar l’accent en alguns moments excepcionals com, per exemple, el pregó que va obrir els dies de festa o alguns concerts. Especialment la diada castellera de diumenge en què la colla local dels Castellers de Sabadell escalava un altra graó tècnic en la seva trajectòria al carregar la torre de vuit amb folre, ingressant d’aquesta manera en la categoria de les colles amb castells folrats. I, si se’m permet, malgrat no sigui un fet directament vinculat amb la Festa Major, haurem de recordar-nos també de la victòria que el C. d’E. Sabadell al camp del Vila-real i que ha situat a l’equip arlequinat al capdamunt de la taula classificatòria de la Segona A. Mai el C. d’E. Sabadell no havia fet una arrencada de lliga com aquesta, la qual cosa ens fa pensar que tenim equip per a garantir l’estabilitat de l’entitat esportiva a la Segona A, categoria que enguany hem reestrenat després de 18 anys. I com que per somniar encara no fan pagar res, per què no deixem volar la imaginació i ens fem il•lusions de retornar a la Primera Divisió? Llàstima que dimarts no es rematés la jugada al camp de l’Alarcón en partit corresponent a la Copa del Rei…
Aquestes satisfaccions ens endolcien les hores prèvies a la represa del ritme de tot l’any. Una represa que es va encetar amb un dilluns d’infart per raó de l’evolució negativa dels indicadors econòmics i de les perspectives de futur. Ho escrivia abans. Ens espera una tardor difícil, amb unes eleccions generals a tocar i de les quals tindrem ocasió de parlar-ne a bastament. De moment una cosa comença a ser clara: les del 20-N seran unes eleccions força especials pel fet que serem cridats a les urnes enmig d’una crisi econòmica que està portant molts mals de cap. A nosaltres primer. Però també a la Unió Europea i a l’euro especialment. A casa nostra els efectes de la crisi es veuen agreujats pels nivells d’atur i per la lògica disminució de la producció i del consum; també per la dificultat de compaginar aquesta situació amb mesures susceptibles de fomentar la recuperació de l’economia. D’aquí que a hores d’ara la ciutadania reclami claredat per conèixer l’abast de tot plegat. Vol saber què ens espera, quins són els sacrificis que caldrà encara fer, i sobretot qui i com es pagaran les factures i els deutes que tenim contrets… Ningú no es creu allò tan fàcil i recurrent en períodes electorals de prometre més serveis a canvi de menys impostos. Hem vist les orelles del llop i el llop sencer, i sabem, perquè ho estem patint, de què va tot plegat. La ciutadania, preocupada per l’evolució de la crisi, vol saber quines solucions se’ns proposen per capejar el temporal i per preparar-nos per sortir de la crisi. La ciutadania vol que els dos candidats principals a ser inquilins de La Moncloa s’expliquin amb claredat com ho pensen fer per garantir la qualitat de la sanitat i de l’educació, puntals de l’estat del benestar. Sabem que una cosa és fer front al dèficit simplement a partir de retallar la despesa com sigui i on sigui i com s’ha començat a fer des de la Generalitat de Catalunya. Aquesta és una solució que porta a pitjor. L’altra és acarar la situació amb mesures per millorar la gestió i reduir la despesa, però sobretot introduir reformes fiscals que portin a reduir el frau existent i que gravin a qui més té.
El debat està servit. Haurem d’estar al cas… Ens hi va molt!
Publicat a Diari de Sabadell, el 8 de setembre de 2011
Ens hem de felicitar pels èxits sabadellencs coincidint amb la Festa Major de la Ciutat. També cal reconèixer que si l’Ajuntament ha aconseguit fer una despesa menor i els ciutadans n’hem gaudit de les festes és un doble objectiu obtingut. Tot i així el castell de focs artificials va ser imponent.
Tens molta raó quan dius que els ciutadans no es mamen el dit quan es parla d’economia. La demagògia hauria de ser rebutjada per les urnes i no com ha passat a Badalona, que venent l’article de la por ciutadana, el PP ha col•locat un dels seus alcaldes.
Em sembla que el proper 20-N ens portarà més disgustos als catalans que fins ara, si això és possible.
Bona feina, Joan