Que els humans som uns animals en el seu més ampli sentit de la paraula, és una constatació que no admet cap mena de discussió. Ni des del punt de vista biològic ni tampoc no l’hauria d’admetre, si ens atenem a la nostra mala tossuderia, des del punt de vista de la zoologia. La ciència assegura que l’espècie dels humans uneix a la seva  component d’animal mamífer, la virtut de la intel·ligència i del raciocini. El cert és, però, que les circumstàncies de cada dia s’entossudeixen en posar sordina i en deixar en un mal lloc el concepte científic relatiu a la nostra espècie, ja que els components del gènere humà –si fem cas dels nostres comportaments cada vegada més irracionals– sembla que ens entrenem per qüestionar la racionalitat que se’ns atribueix.

Diuen que per a mostra només ens cal un botó. I de botons de mostra en matèria d’irracionalitat humana n’hi ha, dissortadament, massa. Cada dia, quan fullegem el diari, escoltem la ràdio o veiem la televisió, podem descobrir fàcilment que ens trobem immersos enmig d’una esbojarrada i irracional carrera, que no sabem ben bé on ens condueix però que, en qualsevol cas, res no té a veure amb la suposada capacitat de raciocini que s’adjudica a l’ésser humà. No cal anar gens lluny per a descobrir les mil-i-una formes mitjançant les quals es projecta la irracionalitat humana. I això sense haver de centrar-nos en el recurs fàcil de les inútils guerres que s’estenen al llarg i ample del planeta. Perquè, a banda dels conflictes armats entre pobles, seria un començar i mai no acabar l’enumeració de situacions en les quals els humans fem ostentació de la nostra suposada intel·ligència. Com a mínim en tots els actes i en totes les actuacions que tenen a veure amb els comportaments violents envers els nostres congèneres mateixos, així com les  mostres d’incivisme i d’insolidaritat que descobrim a cada instant.

Però més enllà d’aquestes constatacions, alguna component més d’irracionalitat deu existir en nosaltres quan mentre som capaços de promoure i d’aprovar lleis en defensa dels drets dels animals –en aquest cas els irracionals, a despit que a vegades ens demostrin que són més racionals que no pas nosaltres–, no ho som de posar punt-i-final a tot el què significa atemptar contra els més elementals drets dels pobles i de les persones.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 20 d’agost de 1999