De ponts n’hi ha de moltes tipologies. Des dels més físics que ens permeten salvar una depressió o obstacle en el terreny als altres que ens serveixen per solucionar problemes dentals als més metafòrics que fan referència a la possibilitat d’establir relacions entre  persones (ponts de diàleg) o a la unió de dues ciutats mitjançant un avió (ponts aeris). De fet, el Gran Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana –que per cert ha estrenat recentment edició– reserva al mot pont fins un total de deu accepcions diferents. En aquest meu comentari setmanal vull referir-me, però, a l’accepció que, segons resa el Gran diccionari de la Llengua Catalana, defineix pont com el “dia o dies entre setmana que hom sol considerar festius pel fet d’escaure’s entre dues festes”. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana, han estat moltes les persones que han aprofitat l’anomenat pont del primer de maig per allargar el cap de setmana i gaudir en la pràctica, d’una mena de mini-vacances. I encara n’hi ha de més privilegiats que, com és el cas dels madrilenys, han pogut prolongar el pont fins ahir, atès que en la capital del regne celebraven la festivitat de la seva patrona, la Virgen de Almudena.

Els ponts que uneixen dos dies de festa i que passen per damunt d’un dia laborable presenten notables avantatges per a aquells que en poden gaudir. Alhora, però, aquests dies de pont deixen sentir també algunes conseqüències damunt les persones que, malgrat disposen de festa laboral, opten per no moure’s de la ciutat i per poder fer gestions que normalment no poden fer per incompatibilitats horàries dels serveis als que volen acudir amb les obligacions que es deriven dels seus respectius horaris laborals. Així, hi ha persones que en ocasió d’un pont es programen el temps per acudir a dependències i/o serveis als quals no poden accedir durant la resta de la setmana. També hi ha persones que aprofitant el pont pensen gaudir de determinats serveis als que normalment no tenen accés de dilluns a divendres per incompatibilitat horària.

No seré jo qui negui l’oportunitat de fer pont i de disposar d’un dia extra de festa a ningú. De fet, els calendaris laborals de les empreses i els convenis laborals ja preveuen aquesta eventualitat i estableixen els dies en què això podrà fer-se. Però no és menys cert que el dret a poder fer un pont mai no hauria d’estar renyit amb el dret de la ciutadania de poder accedir als serveis habituals en les mateixes condicions horàries establertes per a la resta dels dies laborables de l’any. Especialment això hauria de ser així en el cas dels serveis que es presten des de l’administració; una administració que, cal recordar-ho, paguem entre tots amb la finalitat que ens presti els serveis comunitaris corresponents ja sigui des del municipi, des de la Diputació, des del govern autònom o des de l’Estat. Tot això bé a col•lació pel fet que en més d’una ocasió hem pogut observar com en dies de pont –i també en períodes en què s’acostuma a fer torns de vacances (com en el cas del període nadalenc)–, hi ha alguns serveis de l’administració que, sigui en la seva totalitat o sigui en part, es deixen de prestar.

Sigui com sigui, caldria que des de l’administració es tingués en compte aquestes circumstàncies i sense vulnerar el dret a fer vacances o a fer pont, s’adoptessin les mesures adients per tal que cap servei quedi interromput en dies de pont o en períodes quasi vacacionals. Tothom pot arribar a entendre que en dies de pont, determinats serveis puguin ser atesos per menys persones que les habituals. Però certament es més difícil d’acceptar que quan t’adreces a un determinat servei en un dia de pont et trobis, en el millor dels casos, amb un cartellet a la porta que informa del fet que aquell dia per tu elegit, no es presta aquell servei.

Publicat a Diari de Sabadell, el 3 de maig de 2007