Quan foren convocades les eleccions generals, en acabar la Setmana Santa, faltava poc més de dos mesos per al dia previst per a la seva celebració: el 6 de juny. Amb la difusió de la convocatòria s’anunciava que la campanya electoral tindria una durada de quinze dies contra el que havia estat norma fins ara, això és una durada de tres setmanes. El decret de convocatòria d’eleccions establia que la campanya s’iniciaria el 21 de maig i que finalitzaria el 4 de juny. El dissabte 5 seria l’habitual dia de refle-xió que precediria a la diada en la qual els ciutadans expressarien la seva opinió a través del vot.

Sobre el paper tot quedava diàfan. Des del moment de la convoca-tòria de les eleccions fins el primer dia de campanya, ens trobaríem en temps d’allò que hem convingut en anomenar la pre-campanya o, el que és el mateix, el període previ a la campanya en el qual els partits polítics i les coalicions es dediquen a ultimar les seves propostes de programa i a celebrar reunions, conferències, convencions o assemblees per tal de decidir quins seran els candidats que presentaran en cadascuna de les circumscripcions electorals a través de les quals esperen obtenir els escons tant del Congrés de Diputats com del Senat.

En la realitat de cada dia és evident que encara que diuen que som en període de pre-campanya el cert és que –ara més que en cap altra ocasió– ens trobem totalment immersos en el període de campanya electoral més llarga de les que fins ara havíem vis-cut. Fixeu-vos sinó en la quantitat de mítings “pre-electorals” que s’estan fen arreu, mítings que tenen per marc els mateixos escenaris que en anteriors convocatòries electorals havien estat reservats als rituals dels solemnes dies finals de campanya. Fixeu-vos també en la quantitat de debats i cares a cares que s’estan programant en els canals de televisió públics i privats i en les diferents cadenes radiofòniques. Que això sigui així no és, per definició, ni bo ni dolent sinó més aviat tot el contrari.

Algú adduirà que en aquesta ocasió, a diferència de les prece-dents, els resultats de les eleccions es presenten amb una incer-tesa que les fa especialment interessants. Les enquestes i els sondejos confirmen, dia a dia, un gran equilibri entre els es-cons que previsiblement obtindran socialistes i populars sempre que en les tres setmanes i escaig que resten fins el dia de les eleccions, no es produeixi algun fet que faci canviar la tendència en favor d’una o altra opció.

Al cap i a la fi, en arribar el 6-J, ningú no podrà dir que no ha tingut ocasió de conèixer amb tota mena de detalls els candidats a la presidència del Govern, no només dels partits majoritaris, sinó que també de les altres opcions que concorren a les eleccions. Altra cosa serà si, després d’aquesta llarga cam-panya a la qual estem sotmesos, l’elector tindrà clares les pro-postes de les opcions que se li presenten i podrà decidir sense massa problemes en funció dels seus interessos personals. I aquí rau possiblement el problema més greu i preocupant. I és que mal-grat que els mitjans de comunicació ens bombardegin diàriament amb propostes i contrapropostes, amb declaracions i contradeclaracions, amb acusacions i contracusacions, la veritat és que poc o ben poc es trasllueix pel que fa a les propostes concretes que cada líder i cada partit fa al cos electoral.

Caldrà anar en compte i destriar el gra de la palla. El gra de les coherències, de la palla de les promeses que avui són d’una manera i demà seran d’una altra. En aquest sentit, les propostes del partit que es pretén alternativa i en especial les del seu líder, canvien dia a dia i fan que encara avui no es coneguin massa en relació amb les seves propostes de govern sota l’excusa que no volen que aquestes siguin copiades pels seus principals opositors, els socialistes. Una estranya justificació.

Confiem en què la campanya electoral no serveixi només perquè els mitjans de comunicació puguin omplir pàgines i temps mentre els electors es desesperen davant tants discursos ampul.losos però buits de contingut.

Publicat a Diari de Sabadell, el 13 de maig de 1993