Darrera setmana de juliol. Vigília esperada per a molts d’uns dies de sojorn en els que la reflexió i la lectura plàcida es fan més recomanables que no pas mai en l’espera d’un setembre que se’ns anuncia frenètic. Així, per tal de contribuir a la calma i a la reflexió serena, reprodueixo tot seguit alguns passatges que he seleccionat d’entre els molts articles publicats aquests darrers dies en els mitjans de comunicació que presenten posicionaments i punts de vista que al seu torn ens aporten plantejaments i raonaments diversos entorn el transcendent moment del 27S que tenim a tombar de la cantonada.

“El nou Estat, fer-lo com a rèplica de l’Estat espanyol actual no tindria gaire gràcia: aleshores tot quedaria reduït a legalitzar himnes, banderes, llengües i santorals. El nou Estat s’explica perquè ara no el tenim i es justifica perquè construeix un nou ordre altrament impossible. Em sembla urgent, doncs, desplaçar l’atenció del procés cap al sentit. Estaria bé donar unes quantes pistes clarificadores abans del 27 de setembre. Si no ¿què votarem exactament? El sol fet de mostrar preferència per la creació d’un nou Estat ja serà molt, òbviament, però de seguida necessitarem saber si ens concertem darrera un projecte de progrés per a transitar cap el segle XXII o si ens conformem amb una pobra reiteració del que ja no engrescava ni els nostres avis noucentistes. Jo no m’hi conformaria. ¿I vostè?”. (Ramon Folch. El Periódico. 21 de juliol de 2015).

“No és seriós cridar al vot del catalanisme moderat just quan s’acaba de trencar una aliança de 35 anys amb Josep Antoni Duran i Lleida i es titlla a Iceta i Herrera d’aliats objectius de Rajoy. Tampoc que el candidat a la presidència vagi en el número quatre perquè no té el consens estètic suficient per anar de primer. Surrealisme pur. Quin projecte comú de societat tenen els business friendly Mas, número quatre de la llista, i l’intel·ligent diputat ecosocialista durant deu anys (res de societat civil) Raül Romeva que l’encapçala? Cap… excepte prémer el botó de la desconnexió. I després?”. (Joan Tapia. El Periódico. 21 de juliol de 2015).

“No és el mateix reconèixer el dret a decidir dels catalans que rebutjar-lo de ple. Ni propugnar un Estat federal que impulsar la recentralització de l’Estat. Ni reivindicar la justícia social que resignar-se a la supremacia dels mercats. Ni contemporitzar amb els casos de corrupció que tallar-los d’arrel. No. No és el mateix”. (Enric Hernández. El Periódico. 21 de juliol de 2015).

“No sembla raonable situar en un mateix pla i catalogar com a idèntics, als que no volen canviar ni una coma de l’statu quo actual i als que esperen que es pugui modificar la Constitució per parlar de si Catalunya és un subjecte polític amb capacitat de decidir, i als que sense definir-se com a independentistes, reconeixen que els catalans tenen tot el dret del món de decidir, sense retards ni condicionants, si volen o no seguir vinculats a l’Estat espanyol. ¿Pot aquesta pluralitat de posicionaments convertir-se en un joc de ho estàs amb mi o contra mi? (Joan Subirats. El País. 26 de juliol de 2015).

I poca cosa més a afegir… si no és per desitjar-vos i desitjar-nos que les vacances d’aquest calorós estiu en tots els ordres i sentits, ens siguin del tot profitoses…

Publicat a Diari de Sabadell, el 30 de juliol de 2015