No escapa a ningú que l’èxit assolit pels socialistes en les eleccions municipals de juny, ha animat les coses que tenen a veure amb el futur immediat de la política catalana. I qui més qui menys fa càbales en relació a les possibilitats que Pasqual Maragall, i els seus Ciutadans pel Canvi, tenen de guanyar les eleccions de la propera tardor. O, allò que és el mateix, de derrotar a Jordi Pujol en la comtessa electoral que, com aquell qui diu, són a tombar la cantonada. De moment, però, Maragall, a més de ser capaç de reunir a quatre-cents empresaris entorn una taula a cent mil pessetes el cobert, va llançat i ara apareix aquí, ara ho fa allà. Vol arribar a tots els racons de Catalunya i vol compartir les seves idees amb el màxim nombre de ciutadans. Fa unes setmanes, Maragall, va ser a Terrassa i va presidir un sopar d’alcaldes socialistes. Alguns, com era el cas del sabadellenc Manuel Bustos, s’estrenaven en el càrrec i, per primera vegada, s’incorporaven a l’elit dels càrrecs municipals del PSC.

Bé està que Maragall s’aprofiti de l’estela dels èxits socialistes perquè, en definitiva, ell pertany a aquesta formació política. Però no ha d’oblidar que el seu projecte de Ciutadans pel Canvi es projecta més enllà de l’estructura d’un partit concret i que són molts els ciutadans de Catalunya –socialistes o no– que voldrien dipositar en ell la seva confiança. Tot el què Maragall faci per sumar persones al seu projecte serà encara poc si allò que es tracta és de vèncer a Pujol en les urnes i liderar el canvi que a Catalunya li fa falta.

Publicat a El 9 Nou, el 14 d’agost de 1999