Es veia venir, però ningú no en feia cas. Tant avisar que podia arribar el llop que, al final ha ensenyat les orelles enmig de la sorpresa relativa de tots. L’extrema dreta acaba de treure el cap en un dels països membres de la Unió Europea (UE). Els austríacs, des de diumenge passat, tenen la dissort d’haver col·locat a l’ultradretà Jörg Haider i, amb ell el partit que lidera el Partit Liberal d’Àustria (FPÖE), en el segon lloc del rànquing polític del país alpí. Un de cada quatre dels austríacs que van anar a votar diumenge per elegir el seu Parlament, van optar per votar al líder i a la formació política que defensen les mateixes idees que van portar Hitler a governar l’Alemanya nazi.

No és que ningú exageri. El perill és aquí i els demòcrates austríacs han de contemplar avui com un personatge que propugna els més baixos instints contra els que no tenen el pedigrée d’austríacs, s’imposa a forces polítiques democràtiques i com, a partir d’ara, disposarà de 53 dels 183 escons que conformen el Parlament austríac. La causa d’aquest resultat cal buscar-lo en dos factors: l’un, la baixa participació dels ciutadans que van deixar d’anar a les urnes en un percentatge de 10 punts inferior a les darreres eleccions; l’altra, el desencís de molts electors que veuen com els partits tradicionals i democràtics, són incapaços de fer propostes que els motivin a prendre part en la vida política. El resultat és fàcil d’intuir: l’abstenció dels uns i el vot del tant-se-me’n-fotisme provocador dels altres, acaba obrint de bat a bat les portes del Parlament austríacs als fills polítics de Hitler.

S’imposa, abans no sigui tard, una reflexió dels partits polítics per tal d’aturar el creixement dels plentejaments de l’extrema dreta, donar resposta als problemes que afecten els ciutadans i plantejar propostes eficaces per fer front als comportaments xenòfobs que es  donen al llarg i ample d’Europa. Ha de preocupar que, elecció darrera elecció, creixi l’abstenció i augmenti del vot en blanc ja que, a despit que abstenció i vot en blanc tinguin un significat molt diferent, la seva arrel és la mateixa: el descontentament dels ciutadans per la manera de fer i d’actuar dels partits polítics tradicionals sovint massa capficats en ells mateixos.

Europa, tenim un problema! Un problema que cal resoldre abans que els moviments d’extrema dreta no s’envalantonin més encara. I no escapa a ningú que a Europa hi ha camp abonat pel desenvolupament de moviments populistes i xenòfobs.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 10 d’octubre de 1999