Quan una obra triga a acabar-se, la saviesa popular l’equipara a l’obra de La Seu. O, per ser més actuals i fer honor a l’any que encara som, podria equiparar-se també a les obres del barceloní temple de la Sagrada Família. A Sabadell, però, també tenim obres que són d’una execució lenta i, fins i tot, exasperant. És el cas d’una obra que a despit que aquesta setmana s’acaba d’acabar (i valgui la redundància), ha trigat en fer-ho més del què hauria estat previsible. Es tracta de les obres de nova urbanització d’un carrer històric que no té més de cent metres de llargada; unes obres que a les alçades que ens trobem ningú no deu ni recordar quan van començar. Estem parlant de les del cèntric carrer de la Mare de Déu de les Neus.
Atès que aquest carrer ja ostenta una placa que recorda que allà hi hagué, en el segle XVIII, el Portal d’Europa i atesa la durada de les obres d’urbanització, res no hi faria afegir-hi ara una altra placa per recordar a les generacions futures una durada extraordinària d’unes obres urbanes que han esdevingut gairebé perpètues. D’aquesta manera, en el moment que les autoritats descobrissin la hipotètica placa, podria completar-se l’actual nom del carrer afegint-hi un qualificatiu que deixaria el carrer sota l’advocació de la Mare de Déu de les Neus perpètues. Encara que ben mirat, vist l’escàs respecte que ens mereix l’equilibri del planeta, les neus perpètues poden quedar aviat en una entelèquia. I és que ben bé podria passar que a no tardar, les neus perpètues fossin record del què fou però que ja no és.
Publicat a El 9 Punt, el 3 d’octubre de 2002.
Comentaris recents