En temps de dificultats es quan donen també oportunitats de futur que cal saber identificar. Davant la crisi, Sabadell s’està posicionant en un doble sentit: d’una banda, potenciant la formació professional de les persones; de l’altra, amb noves infraestructures comunicatives i tecnològiques susceptibles de garantir la fiabilitat i la rendibilitat d’implantacions industrials i logístiques a la zona. És un bon punt de partida, però no n’hi ha prou. Cal dissenyar i desenvolupar estratègies per captar nou teixit productiu, noves indústries de base tecnològica, capdavanteres i competitives. Sabadell i la seva comarca tenen el Clúster de Salut Conca del Ripoll una d’aquestes oportunitats. Els joncs hi són. Només cal que siguin suficientment flexibles per teixir a favor d’un nou motor de desenvolupament industrial de la ciutat.
El sector salut
La ciutat del futur es comença a dibuixar avui mateix. Les apostes i les decisions que s’adoptin ara seran decisives en relació al model de ciutat pel qual volem apostar per d’aquí 15 o 20 anys. Per això, “descobrir” quines són les nostres potencialitats i oportunitats que tenim és un factor determinant per al futur. Es tracta, en definitiva, de decidir què volem ser “quan siguem grans”, de treballar i apostar per continuar essent una ciutat capdavantera en el desenvolupament econòmic i social de la ciutat i del país, definint estratègies i establint aliances per aconseguir els objectius que es persegueixen.
No cal ser un expert per adonar-se que la nostra és una ciutat especialment ben posicionada en l’àmbit de la salut, de la indústria de la salut, I això, fonamentalment, perquè disposem de tres dels elements necessaris per a qualsevol procés de valorització de la recerca i del coneixement:
– Uns centres i grups de recerca reconeguts integrats en centres hospitalaris de la comarca (Consorci Hospitalari Parc Taulí (1), Mútua de Terrassa, Hospital de Terrassa, Hospital General de Catalunya) i de les universitats amb presència en el territori (UAB i UPC).
– Una indústria vinculada a la salut que presenta una forta implantació a la comarca, amb més d’una quarantena d’empreses, més de 4.000 treballadors, i amb un facturació conjunta del sector propera als 1.000 milions d’euros/any.
– Unes infraestructures comunicatives i viàries que per la seva qualitat i centralitat, estan cridades a jugar un paper destacat a l’hora de captar i fomentar la implantació de nova indústria. Els eixos viaris, els Parcs Empresarial de Sabadell i Fluvial del Ripoll, la instal•lació aeroportuària, d’entre d’altres, són infraestructures que marquen la diferència amb d’altres ofertes de sòl industrial.
El sector a Catalunya
El sector salut és, d’una banda, el sector econòmic a Catalunya al qual es dedica més diner públic (2). És també un sector que disposa d’uns recursos per a la recerca elevats, i en conseqüència, disposa d’unes possibilitats de retorn d’aquesta inversió en forma de patents i de prestació de millors serveis. De l’altra, és un sector estratègic per al nostre país, com a mínim, des d’aquests tres punts de vista:
– Social: el de la salut és un dels serveis més valorats per la ciutadania i un dels pilars de l’estat del benestar.
– Polític: les polítiques públiques de salut són un instrument d’inversió social i de generació de riquesa i d’ocupació. Cohesionen la societat i generen benestar.
– Econòmic: el sector salut és motor econòmic (3). És un sector d’arrossegament de l’economia per la demanda de béns i de serveis que implica a d’altres sectors productius (alimentació, textil, R+D+i, serveis, construcció, robòtica, vehicles…).
En aquest context no pot sorprendre que Barcelona sigui el hub de formació, assistencial i de recerca biomèdica més rellevant del sud d’Europa. També focus emergent i de referència en l’àmbit de la salut arreu del món. La Corporació Sanitària Parc Taulí hi juga un paper preeminent, gràcies al treball dels seus grups de recerca, d’entre els que en sobresurt el centre de diagnosi per imatge, l’UDIAT.
La indústria de la salut, atesa la seva complexitat, requereix del treball interdisciplinari, transversal i coordinat de metges, infermeres, biòlegs, tecnòlegs, enginyers, informàtics… No és possible donar resposta a demandes concretes per la millora d’infraestructures sanitàries i de productes susceptibles d’incidir en la millora de les condicions de salut de la ciutadania, sense que equips pluridisciplinars treballin plegats per aconseguir avenços que augmentin l’eficiència i l’eficàcia en la prestació de serveis. Només cal que, en aquest procés d’innovació i de recerca constant, la indústria hi acompanyi per donar resposta als reptes a assolir.
Diner públic per ser reinvertit i generar riquesa
La despesa en salut tendeix a créixer. Les persones vivim més i cada vegada serà també més alta la demanda de serveis relacionats amb la salut, amb l’atenció a les persones (4). Aconseguir que aquests serveis es prestin d’una manera més eficient i eficaç sense necessitat “d’ocupar” espais en centres assistencials és un altre dels reptes a assolir en el qual la recerca i la innovació, però per damunt de tot la transferència de coneixement a les empreses i la seva valorització, és cabdal.
Atès el nostre sistema de sanitat, la despesa en salut és suportada exclusivament per l’erari públic. La part més rellevant d’aquesta despesa ho és en productes que són produïts per la indústria que envolta a l’àmbit de la salut. Com a conseqüència, aquesta indústria té garantit una part del seu futur pel fet que la despesa en salut tendeix a créixer. Imaginem un Clúster que sigui capaç de posar en valor aquests recursos. Un Clúster capaç de treure partit de la recerca i de la innovació que es genera en els hospitals i que doni valor a aquesta recerca i coneixement al transferir-la al teixit industrial que li sigui més proper. Un Clúster que no només contempli la cura de les malalties sinó també la conservació de la salut.
Oportunitats
Des d’aquest punt de vista, el Clúster Salut de la Conca del Ripoll i Terrassa està cridat a ser com a mínim una “nova” màquina tractora de l’economia local i comarcal. Un clúster que s’ha de sustentar, desenvolupar i consolidar a partir de les potencialitats que la comarca sabadellenca presenta en l’àmbit de la salut, en indústria de la salut. I això ha de ser així si s’aconsegueix sumar voluntats en forma de polítiques que afavoreixin el desenvolupament i la consolidació del clúster com a base per a avançar cap a un nou model productiu basat en la competitivitat, però també en l’excel•lència. Els Parcs del Ripoll i Empresarial de Sabadell són claus en aquest procés per atreure i acollir nou teixit productiu de base tecnològica vinculat a la salut que al seu torn demanda una més alta formació i que haurà de redundar en l’atracció de talent.
Cal aplicar-se per no perdre l’oportunitat que el Clúster Salut brinda per dinamitzar un sector empresarial i productiu com el de la salut que compta amb una forta implantació en la comarca i que proporciona oportunitats a empreses ja existents, però sobretot a persones emprenedores suficientment formades i motivades, disposades a crear-ne de noves.
Clar que per tal que tot aquest embarrat funcioni hem de garantir el què és essencial: la confiança en les nostres possibilitats i el diàleg entre els agents (centres de recerca, empreses, administració…) per identificar oportunitats d’innovació i dibuixar projectes, especialment a l’entorn de les especialitats mèdiques i de salut en què som referents tals com la diagnosi mèdica a través de la imatge, la monitorització d’hospitals i la cosmètica-farmàcia per al tractament de pells sensibles.
Per sortir d’una crisi no hi ha ni solucions màgiques ni les solucions ens vindran donades des de fora. Ho sabem. Com sabem també, perquè així ho reflecteixin els estudis econòmics i empresarials, que el Vallès Occidental és la comarca catalana amb un índex més elevat d’empreses de base tecnològica que per les seves característiques reclamen més formació. Tot plegat conforma el capital bàsic –el de les persones, les empreses i la formació— que es precisa per enfortir i desplegar una “nova” indústria capaç d’identificar i desenvolupar projectes basats en la recerca i en la transferència de coneixement i de resultats d’aquesta recerca a la societat. Fan falta, però, recursos financers en forma de capital llavor i capital risc per animar a joves emprenedors a afegir-se al Clúster.
Governar és decidir
Com que no podem esperar per més temps, ni tampoc estar a cavall de decisions superiors entorn les quals podem tenir escassa incidència, ens convé no perdre el temps i posar mans a la feina. En unes altres paraules, si coincidim en reconèixer la potencialitat que Sabadell té en l’àmbit de la salut, hora és de començar a apostar pel foment d’aquesta nova indústria. No només des del discurs polític –que també— sinó des de l’acció de cada dia, reorientant, si cal, decisions adoptades anteriorment i potenciant la formació i l’emprenedoria, l’assessorament i l’acompanyament, la implicació amb la universitat i altres centres de formació. En síntesi: es tracta, metafòricament parlant, de recuperar la figura i l’esperit d’aquell viatjant local que era capaç d’identificar necessitats i saber donar-hi respostes a partir d’informar i convèncer al fabricant cap on havien d’anar els trets després d’haver escoltat a la clientela.
La clau de volta
Si es disposa de la base i dels elements que són necessaris a l’hora de vertebrar un Clúster, falta solament trobar la fórmula idònia d’assistir i de gestionar el Clúster. I això garantint la comunicació entre tots els seus possibles membres i el funcionament d’equips pluridisciplinars (centres hospitalaris, centres i grups de recerca, universitats, indústria, administració…) que es puguin crear a la cerca de solucions innovadores a qüestions assistencials; recollint adequadament les iniciatives / opinions / suggeriments dels professionals de la salut que demanden millores en els equipaments que utilitzen o suggerint-ne de nous per ser estudiats i aplicats en centres de recerca i identificant en cada moment la millor organització o empresa capaç de donar resposta a les demandes.
I tot plegat sense oblidar l’aposta per la formació i per l’emprenedoria. D’aquí que és decisiu també animar, formar, acompanyar i assessorar a joves emprenedors perquè s’endinsin en bast àmbit de la indústria de la salut.
________________
(1) El Consorci Hospitalari del Parc Taulí és, a més d’una de les empreses més importants de la comarca (241 milions d’euros de pressupost l’any 2010), l’organització que disposa d’un major potencial en la demanda de serveis especialitzats que requereixen d’un equipament sofisticat. El seu hospital és també, ara com ara, el més saturat de Catalunya.
(2) El Govern de la Generalitat va destinar l’any 2010, un pressupost de prop de 10.200 milions d’euros al que s’anomena l’Agrupació Salut, concepte sota el qual s’englobaven les despeses que es gestionen sota la responsabilitat del Departament de Salut, bé sigui directament o bé a través de les entitats que té adscrites, sense tenir en compte les despeses consolidables, és a dir, sense tenir en compte les transferències internes i altres fluxos de recursos que es produeixen entre les entitats.
(3) L’any 2010 va aportar un 5% al PIB i donava feina a un 7,3% de la població catalana ocupada. Alhora, el sector salut, és un dels 5 sectors més rellevants en termes de producció i el segon de major despesa pública, després de l’administració general.
(4) L’atenció domiciliària d’infermeria, cada vegada més freqüent i que té una marcada tendència a créixer, contribueix decisivament a descongestionar els centres d’atenció hospitalària.
Publicat a la Revista Quadern (núm. 181, de juny de 2011)
Comentaris recents