Temps era temps Sabadell va soterrar la línia fèrria de la RENFE. Corria el primer terç dels  anys 70 i, de l’obra en van resultar, d’una banda, la Gran Via i, de l’altra, una estació ferroviària més -la de Sabadell Nord-, a la qual s’accedia des d’uns terrenys sense urbanitzar i plens de fang. Des de llavors ha plogut molt. RENFE ha deixat per la història retards i deficiències i molts sabadellencs s’han apuntat a l’ús intel·ligent del ferrocarril de rodalies. Sabadell Nord ja no és troba en un descampat. Al redós de l’estació s’han bastit edificis i modernes avingudes. L’estació, interiorment, s’ha vist millorada en tres ocasions. No obstant i això, l’accés des de l’exterior no ha canviat i ara entorpeix el pas als vianants que caminen per la vorera de la plaça d’Espanya. Reiteradament s’ha demanat a RENFE que solucionés el problema i que, alhora, construís un altre accés que ja estava previst. Fins i tot, quan es van iniciar els treballs d’urbanització de l’interior de la Plaça d’Espanya, es va dir que RENFE posaria fil a l’agulla i obriria el nou accés a Sabadell Nord, dotant-lo d’ascensor. Les obres de la plaça d’Espanya són a punt d’acabar i res ni ningú no té notícia de l’esperada millora. Sabadell Nord és, de les sabadellenques de la RENFE, l’estació que compta amb més usuaris. Per això encara és fa més difícil d’entendre com, trenta anys després, l’empresa ferroviària no ha resolt convenientment els accessos a l’estació. En aquest cas, doncs, RENFE ha perdut el tren i acumulat un retard de vergonya…

Publicat a El 9 Nou, el 23 de desembre de 1999