Poder gaudir de dies de sojorn per afegir-los als de les vacances, és un luxe que contribueix, a més, a temperar els efectes de la síndrome postvacances. I aquest luxe és a l’abast dels sabadellencs, ja que la nostra Festa Major arriba just quan les vacances comencen a ser un bell record. Clar que per mantenir aquesta feliç circumstància, ha estat necessari que la Festa Major s’anés desplaçant en el temps pel fet que la tradició establia que havia de coincidir amb la festivitat del nostre patró Sant Fèlix Africà que, d’acord amb el calendari eclesiàstic, s’escau el primer dia del mes d’agost. Una diada, aquesta, que en temps del Sabadell-fàbrica coincidia amb el final de les vacances col·lectives encarregades de tancar el mes de juliol. Malgrat, però, el canvi d’hàbits ‘vacancívols’ a favor del mes d’agost, la Festa Major de Sabadell ha continuat fidel a la ‘tradició’, no pas com a festa associada a la del sant patró, sinó com a prolongació de les vacances… Voleu més eficiència i eficàcia?
I com que festa és sinònim de celebració, de distensió i de divertiment (a despit que hi ha qui a voltes ho confon amb incivisme), comento tot seguit –això sí sense cap malicia ni cap mala intenció–, tres de les notes personals que durant el darrer cap de setmana anotava en el bloc que sempre porto a la butxaca.
La primera. Una de les característiques de la Festa Major és que en els seus prolegòmens s’acostumen a inaugurar exposicions temporals que almenys en part expliquen per què Sabadell és com és i els sabadellencs som com som. Aquest any les mostres s’han multiplicat d’allò més, i això no obstant o precisament per això, en recomano la visita. Pels desmemoriats, heus aquí la relació: ‘L’emoció del gest’ al Museu d’Art, ‘Ninotaires a Ca nostra’ a l’Acadèmia de Belles Arts, ‘De l’indiot al ploraire. Figures del burlesc sabadellenc’ a l’Alliance Française, ‘Arrels oblidades. Les masies de Sabadell’ al Museu d’Història, ‘Antic Egipte i teixits coptes de Montserrat’ i ‘Les veus del tèxtil’ a la Fundació Antiga Caixa de Sabadell 1859, ‘La meva arma són les paraules’ al Casal Pere Quart, i per acabar, la que repeteix exhibició a l’Espai FOC, ‘100 anys destruint el Centre’. Tingueu la certesa que cap d’elles us deixarà indiferents. Llàstima que la qualitat d’aquestes exposicions i l’esforç dels seus promotors no es veu massa corresposta pel número de persones que les visiten. A veure si enguany aconseguim canviar aquesta tendència!
La segona. Els pregoners de la Festa, els periodistes sabadellencs Xavi Bundó i Ricard Ustrell que comanden, respectivament, els programes matinals de cap de setmana de les dues primeres emissores nacionals de ràdio en català (RAC1 i Catalunya Ràdio), varen referir-se al caràcter independent de la nostra ciutat. Quan ho feien segur, però, que desconeixien que Sabadell, sense fer massa fresa, ha començat la seva particular desconnexió d’Espanya… Almenys això cal pensar en veure l’estat d’abandó que a ulls de vilatans i visitants presenta la plaça d’Espanya. Qüestió de ‘competències’?
La tercera. Atès que acabo de referir-me als periodistes i sabadellencs pregoners, em veig en la precisió d’aconsellar a Ricard Ustrell que estigui una mica més al cas d’allò que s’esdevé a la ciutat que l’ha vist néixer i créixer, també professionalment. I és que a la ‘nacional de Catalunya’, minuts abans de les 8 del matí del dissabte de Festa Major, al final del programa ‘Mans’, al ser preguntat pel Ball de la Bola, Ustrell va citar a Montserrat Capdevila com a una ‘crack’ d’aquest ball, tot recordant a l’audiència la seva condició de regidora pel PSC a l’Ajuntament de Sabadell i de diputada pel mateix partit al Parlament de Catalunya. Res no tindria a afegir si no fos que Capdevila ni és regidora de l’Ajuntament de Sabadell ni tampoc diputada del Parlament de Catalunya…, des de fa tres i un any, respectivament. Ah! i per a més inri, i almenys que jo sàpiga, només en una ocasió en tota la història del Ball de la Bola, ella i la seva parella en van resultar guanyadora…
En fi, així és la vida! i sobretot desitjar que tinguem un retorn feliç a la pretesa normalitat…!
Publicat a Diari de Sabadell, el 8 de setembre de 2016
A partir d’un comentari que he rebut del meu bon amic en Tomàs Manyosa, i per allò de fer justicia i situar les coses en el seu just punt, complemento el contingut de la meva peça d’avui, per esmenar-me en part a mi mateix, i aclarir que quan Ricard Ustrell va referir-se a na Montserrat Capdevila com una ‘crack’ del Ball de Bola no anava del tot errat. I és que ella, juntament amb en Tomàs Manyosa, són els coreògrafs d’aquest ball que ha esdevingut tradicional a la nostra Festa Major. D’aquí que Capdevila sigui qui més sap de com s’ha de ballar, de quantes parts es compon i de què és ‘la bola’… D’altra banda he de confirmar que la Montserrat Capdevila només n’ha estat guanyadora del ball en una única edició (la de l’any 2005), fent parella amb el seu marit, en Jordi Clapés…
Joan Brunet i Mauri