Si no ho recordo malament, va ser el filòleg Màrius Serra qui en un recent Cara a Cara, assegurava que Rodal era un mot que pràcticament s’usava només a la nostra ciutat. Afegia que a la singularitat en l’ús d’aquest mot s’hi podia afegir el d’altres vocables i/o expressions típicament sabadellencs. Com a exemple en citava, d’entre d’altres, el vocable patadó, amb el qual denominem nosaltres aquell embotit que a fora de casa nostra es coneix generalment com a espetec o fuet; estrep, que és com denominem la pegadolça i xips, que l’usem en comptes de les habituals patates fregides. Es dóna la circumstància, però, que mentre Rodal respon a un vocable que disposa d’entrada en el Diccionari General de la Llengua Catalana –que el defineix com un “tros d’un terreny que es distingeix del circumdant per alguna circumstància, especialment per les plantes que hi neixen”–, patadó, estrep o xips són mots que no hi tenen entrada, almenys pel què fa a les seves accepcions castissament sabadellenques.
Sigui com sigui, quan Màrius Serra afirmava que Rodal formava part dels mots que són d’ús típic a Sabadell no anava errat. Perquè és cert que els sabadellencs hem incorporat el vocable Rodal en la nostra parla habitual a l’hora de referir-nos als entorns de la ciutat. És a dir al territori que ens és més proper i que en el nostre cas es distingeix no tant “per les plantes que hi neixen” (com es descriu en el diccionari) sinó per la vegetació diversa i variada que hi creix. I és que els sabadellencs tenim el privilegi de comptar amb un patrimoni natural valuós en forma de boscos, torrents i prats, malgrat les destrosses que en alguns casos i en el decurs de les darreres dècades ha sofert. Un patrimoni que encara podem admirar sense massa dificultat quan ens allunyem uns pocs centenars de metres dels límits físics de la ciutat i ens endinsem per camins i corriols que tenim a tocar. Serà llavors quan podrem gaudir de paisatges i racons impensables. De fet la Unió Excursionista de Sabadell (UES) –que és l’entitat que segur va dotar de contingut al mot Rodal fins a convertir-lo pràcticament amb topònim–, té cura de proposar-nos un total de set itineraris que permeten conèixer aquests espais naturals propers. Ho podeu comprovar connectant-vos al lloc http://elrodal.ues.cat.
Però a banda de la UES, altres entitats sabadellenques contribueixen a difondre aquesta riquesa natural. Com ho fa la secció local de Mans Unides que any rere any, i des d’en fa 14, promou la Marxa de la Solidaritat. Una marxa que enguany va transcórrer pel bosc de Castellarnau, Torrent de la Betzuca, Plans de Torrebonica, Torre de Mossèn Homs, Torrent del Fangar i camps de Mas Canals per retornar a la Masia de Can Rull d’on havia partit, a través de Can Llong. Un circuït de poc més de 13 quilòmetres que ofereix vistes i racons força interessants i que en aquest cas coincideix també amb el gest de contribuir econòmicament a una bona causa com ho és el projecte de posada en marxa d’una cooperativa a l’àrea rural de Luperón a la República Dominicana.
Aquests i altres indrets del nostre Rodal conformen aquest nostre patrimoni que tenim l’obligació de mimar i preservar. Especialment ara en què s’està planejant la que ha de ser l’autovia orbital a la ciutat que segons sigui el traçat pel qual s’opti, podria posar en risc paratges com el bosc de Can Deu i el de Togores o el Torrent de Colobrers. D’aquí que toqui exigir a qui correspon que el projecte resultant incorpori “paràmetres paisatgístics que permetin la integració d’aquesta infraestructura en el territori”, tal com es reclama en la declaració de les entitats i institucions de Sabadell sobre l’estudi informatiu de l’autovia orbital. Ens hi va molt, especialment a les generacions que ens segueixen.
Publicat a Diari de Sabadell, el 21 d’octubre de 2010
I una bona mostra de les joies naturals que us envolten, ens les vas ensenyar tu. Per molts de nosaltres va ser com travessar un llindar per descobrir el que desconeixíem, a un pas de la teva i tan estimada ciutat. Val més que ho conserveu perquè no tothom pot gaudir de la natura tan aprop de casa, i adonar-vos que sou privilegiats. Novament, et dono les gràcies per aquell dia en que ens vas ensenyar i transmetre el vincle i l’estimació que tens per la natura i per les teves terres. Petonets i fins diumenge!!!
El Manel Larrosa m’ha fet arribar l’article que ell mateix signava a Diari de Sabadell el mes de setembre darrer. Pel seu indubtable interès he considerat que seria oportú que el uguessiu conèixer i per això m’he decidit afegir-lo aquí.
“El Quart Cinturó i els efectes secundaris del Golf de Can Bonvilà
El territori i el conflicte
Entre Terrassa i Sabadell i al nord de la via de RENFE hi dues grans realitats. A l’oest, el Golf de Can Bonvilà i a l’est l’espai agrícola de Sant Julià i Mas Canals. Són dos grans paquets clars que en una mirada al Google Earth es poden observar diàfanament. La foto aèria senyala clarament els dos tons de verd. L’artificial del camp de golf i el més de secà de la part agrícola. Antigament era un espai continuo, ara en són dos.
Hi ha encara més. Hi ha una petita franja de separació entre el Golf i la ciutat de Terrassa que es correspon amb els torrents de la Grípia i la Betzuca i amb la plana d’entre mig de la Torre de Mossèn Homs. Aquests espais són estimats a Terrassa i ho són amb raó, ja que formen part d’un rodal tan conegut com ho són a Sabadell Sant Julià i Mas Canals.
I ara arriba el Quart Cinturó. No vol passar pel mig del Golf i no hauria de passar tampoc pel mig de l’espai agrícola de Sant Julià i Mas Canals. La traça a exposició pública del Quart Cinturó estalvia el pas pel Golf, però es passeja pel mig de Mas Canals fins fer-ne dues meitats ridícules.
És difícil pensar que l’autovia passi per Golf. I tanmateix, una bona solució tècnica estalviaria crear més problemes del compte i una dificultat sempre s’ha de resoldre. Admetem que no cal i que no s’ha de passar pel mig del Golf, però tampoc admetem que calgui fer-ho per Sant Julià i Mas Canals. Tenim un problema i ignorar-lo és una renúncia a imposar la racionalitat.
Així doncs, l’existència del Golf limita molt les solucions de pas de la nova via entre Terrassa i Sabadell. I un efecte secundari del Golf és si haurem d’admetre una solució dolorosa que malmeti la part de Sabadell en aquest àmbit nord.
Hi ha solucions?
Hi són. La traça de la nova via pot passar alineada a la línia del ferrocarril. Es podria cobrir parcialment i podria connectar amb l’estació de Castell Arnau (ara Can Llong) per fer-la intermodal. Així deixaria tota la major part de Mas Canals lliure i sencera. Només quedaria limitada per la ronda oest de Sabadell, la qual en la part nord de Ca n’Oriac ja coincideix amb la traça del Quart Cinturó.
Per tal que aquesta solució sigui factible cal que la traça en la banda de Terrassa baixi des de la part nord de nucli urbà fins fer-se paral·lela a la traça del ferrocarril. I aquí topem amb una dificultat: és l’espai dels torrents de la Grípia i la Betzuca. Terrassa, que ha estat molt promotora del Quart Cinturó, desitja que aquí li desaparegui el més ràpidament possible del seu terme municipal i que sigui Sabadell qui l’entomi, al cost
que sigui.
De la mateixa manera que al llarg de la línia de RENFE es poden fer solucions integrades entre el Golf i el tall de les vies (la fèrria i la nova de vehicles), també a la part que mira Terrassa és possible fer-ho. Caldria resseguir, millor per dins que per fora, la façana oest del Golf. És possible fer-ho i fins i tot resultaria factible recuperar en altres indrets els espais que es perdessin. I aquest cost sempre serà menor que el de destruir Sant Julià i Mas Canals a Sabadell i el bosc de Can Bonvilà a Terrassa.
Es deixarà el municipi de Sabadell triturar Sant Julià – Mas Canals com un efecte secundari, com una torna demorada en el temps del projecte del Golf? O garantirem l’existència futura d’aquest espai?
Si Terrassa estima la Grípia i la Betzuca, Sabadell estima Sant Julià – Mas Canals. La solució hauria de ser acceptable per a totes dues ciutats. No que una ciutat passi el mort a l’altra.
La solució de traça al llarg del ferrocarril permet estacions intermodals a Can Llong i a Terrassa-Est, així com un accés directe a l’avinguda del 22 de juliol, que és com la Gran Via de Sabadell a Terrassa, el carrer fet al damunt del túnel del tren. I aquest accés relliga millor les dues ciutats i ho fa de manera més directa, que no pas fent excursions, com ara preveu la traça oficial del Quart Cinturó, per damunt del Golf.
Perdran Sabadell i Terrassa aquesta batalla i es deixaran destruir un espai significatiu al nord dels seus municipis? No hauria de ser així.
Demanem a les nostres autoritats la lucidesa de veure la jugada que hi ha ara sobre el tauler. Demanem que no siguin cecs i que no es facin ignorants d’una realitat que és la torna del Golf. Terrassa va autoritzar el Golf de Can Bonvilà i el va fer en el seu terme, però són inadmissibles els seus efectes secundaris i a la llarga, les bombes de dispersió soterrades i que estan a punt d’explotar en els termes municipals de Sabadell i Terrassa.
manel larrosa
mlarrosa@coac.net
setembre 2010″.