El darrer debat organitzat pel Fòrum Sabadell, celebrat ara fa una setmana, va posar sobre la taula els típics i tòpics problemes del comerç. Diverses foren les qüestions que es varen abordar pels ponents i pels assistents al debat que se celebrava a l’Auditori del Casal Pere Quart. Des de l’etern dilema transport públic-transport privat, passant per la manca d’aparcaments en el centre i per la dispersió de nuclis comercials que presenta una Sabadell arran la seva configuració urbana estreta i llarga i, fins a la recurrent qüestió de   si aeroport sí-aeroport no. Però, per damunt de tot, planà a la sala la necessitat de tornar a buscar una  idea-força que encoratgés els ciutadans i ajudés a la promoció global de la ciutat. Tal com, temps era temps –i exactament aquests foren els exemples que es varen citar per part dels ponents–, es féu amb aquell ampul·lós Sabadell primer centro textil lanero e industrial de España de la postguerra o, amb aquell altre no menys petulant, sorgit en plena dècada dels anys seixanta, de Sabadell ciudad piloto del deporte español. I és que  amb això del màrqueting, ningú no ha d’ensenyar res als sabadellencs ni donar-los lliçons a despit que siguin ara altres ciutats –com és el cas de Terrassa— les que posen en marxa ambiciosos Plans de Comunicació i de promoció. El cas és, però, que mentre i tant Sabadell camina a la recerca de l’eslògan perdut i d’un padrinatge suficient que la faci aparèixer amb més de set ratlles en la propera edició de la guia Repsol del RACC, el nou culebrot de la tevetrés tindrà la responsabilitat de la promoció d’una ciutat que encara que presenti moltes mancances, ningú no pot negar que s’ha sabut fer a ella mateixa.

Publicat a El 9 Nou, el 2 d’abril de 1998