Els creualtencs tenim la sort, la immensa sort, de viure en un barri tranquil que disposa, a hores d’ara, d’un nivell d’equipaments i de serveis notable. Això fa també que la vida al barri sigui còmoda i que se’n pugui gaudir més plenament. I és que al barri –o a tocar mateix dels seus límits físics–, els creualtencs troben al seu abast equipaments i serveis força variats com mai no havien tingut ni segurament tampoc somniat. D’entre aquests equipaments i serveis cal destacar-ne els de caràcter municipal que van des d’una biblioteca a un centre de creació cultural (l’Estruch), passant per dues escoles (bressol i primària), el poliesportiu, el Centre Cívic, el Casal d’Avis, el Mercat, el Centre d’Assistència Primària… A aquests caldria afegir els serveis i equipaments d’altra tipologia com són els comerços, els centres comercials, els cinemes, els restaurants… Clar que aquest conjunt de serveis i equipaments s’ha anat conformant a mesura que els anys han anat passant i que la “gent creualtenca” ha anat reclamant. Sigui com sigui, el cert és que la transformació i la modernització de la Creu Alta els darrers anys, és evident.
Si haguéssim d’establir un espai emblemàtic a través del qual poder observar aquests canvis produïts en la fisonomia creualtenca, talment com si d’una mena d’”evolucionòmetre” del barri es tractés, aquest espai sense cap mena de dubte la plaça de la Creu Alta. Una plaça que enguany es reestrena com a espai central de relació dels creualtencs i ideal per a la celebració dels actes de la Festa Major. Un “nou” espai que, d’altra banda, ha de marcar l’assoliment d’una nova fita pel barri: l’entrada en servei, d’aquí un parell d’anys, de l’estació de la Creu Alta dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Una mica de record…
I com que hem arribat fins aquí i per tal de fer evident que la plaça de la Creu Alta i la seva evolució ha marcat també el progrés del barri, bo serà fer una mica al passat i recordar que la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres a la qual pertanyia i pertany la Creu Alta, havia estat una de les set parròquies amb les quals comptava el municipi de Sant Pere de Terrassa. Un municipi que amb poc més d’una cinquantena d’anys havia d’anar-se esmicolant de mica en mica fins a desaparèixer l’any 1904, en benefici de les ciutats de Terrassa i de Sabadell que es repartien el seu territori i que veien ampliats així els seus respectius termes municipals tal com avui els coneixem. Sant Pere de Terrassa –hereva al seu torn de la històrica Egara— havia un terme municipal molt extens del qual en formaven part les parròquies de Sant Pere de Terrassa, Sant Quirze de Terrassa (que se segregà el 1847 per donar origen a l’actual terme de Sant Quirze del Vallès), Sant Martí de Sorbet, Sant Miquel de Toudell i Santa Maria de Toudell (tres parròquies que el 1848 havien de formar l’actual terme municipal de Viladecavalls) i Sant Vicenç de Jonqueres i Sant Julià d’Altura que s’integrarien al terme municipal de Sabadell el primer de juliol de 1904 mentre que la parròquia de Sant Pere de Terrassa passava a integrar-se al municipi egarenc.
L’evolució d’una plaça
Després d’aquest breu recordatori tornem allà on érem en començar. Aquell 1904 en què la parròquia de Sant Vicens de Jonqueres passà a dependre de Sabadell, la Creu Alta era un petit nucli habitat per unes 3.000 persones i que al néixer durant el segle XVIII havia adoptat el nom amb el qual es coneixia una creu de terme preexistent del segle XVII. Una creu que va ser batejada com a Alta pel fet quan tenia una alçada de 5,5 metres i que superava l’alçada de les altres creus de terme que hi havia escampades aquí i allà. Des del nucli de la Creu Alta fins la veïna Sabadell (que començava on avui hi ha les ravals de fora i de dins), s’hi estenien camps de conreu que, amb posterioritat al 1904 anirien desapareixent, engolits per les construccions que s’aixecaven a banda i banda de la via que actualment porta el nom d’avinguda de l’Onze de Setembre. Els creualtencs i creualtenques més grans, recorden encara els límits habitats que el nucli de la Creu Alta presentava a finals de la dècada dels 50’s del segle passat que estaven establerts per la carretera de Prats, la Riereta (una claveguera a cel obert) i l’actual barri de La Concòrdia que encara no existia i on també hi havia camps enmig dels quals transcorria la carretera que conduïa a Ca n’Oriac, Sant Julià d’Altura, Matadepera i Terrassa.
La creu de terme s’aixecava originalment a escassos metres de l’actual , just en la cruïlla mateixa dels camins rals que des de Barcelona anaven a Terrassa (passant per l’actual carrer Major) i a Castellar i a Prats de Lluçanès (passant per l’actual carretera del mateix nom). Va ser amb l’enderrocament d’unes primeres cases que es trobaven a tocar la creu, que l’any 1954 es va començar a dibuixar una petita plaça que, amb el pas dels anys i arran noves planificacions urbanístiques, havia d’ampliar els seus límits cap el nord i obrir-se cap el què havia de ser l’Eix Macià a través de l’actual carrer Pi i Margall. Els límits actuals de la plaça quedaren finalment establerts en ocasió de la construcció de l’edifici de la companyia Telefónica cantonada amb el carrer de Castellar. Però malgrat que aquest edifici entrà en servei a mitjans dels anys 70’s, la urbanització de la nova plaça va haver d’esperar alguns anys. No va ser fins a començaments dels anys 80 que gràcies, en gran part, als ajuts provinents dels fons d’ocupació comunitària –que l’alcalde Farrés havia negociat i obtingut de Madrid per apaivagar els efectes de la forta crisi que la ciutat patia arran la desfeta de la indústria tèxtil sabadellenca— que la plaça de la Creu Alta era urbanitzada. Certament aquella urbanització no va acabar d’agradar a ningú i ja durant l’execució de les obres van haver-se d’introduir alguns canvis arran la pressió dels veïns. Una evidència de la pressió dels veïns va quedar immortalitzada en aquella mena d’ala delta inacabada que coronava l’escenari que s’aixecava a la part nord de plaça, ja que els veïns es van oposar que fos coberta del tot tal com estava previst. De fet, malgrat aquests petits desencontres, la urbanització de la plaça va permetre consolidar-la com a punt d’encontre i de celebracions i per això mateix, com a centre de les activitats de Festa Major i d’altres manifestacions populars i festes al llarg de l’any.
La “nova” plaça
Si va ser mitjançant els ajuts de l’ocupació comunitària que la plaça de la Creu Alta es va urbanitzar per primera vegada, havien de ser uns altres ajuts semblants –creats també per a fer front a l’actual crisi, el FEIL — els que havien de fer possible la darrera modificació arquitectònica de la plaça que ara podem veure. Una modificació que es va iniciar el mes d’abril de 2009 i que per això mateix va impedir que els actes centrals de la Festa Major es poguessin fer com sempre a la plaça. Finalitzada la reurbanització de la plaça el darrer mes de desembre, la d’enguany serà la primera Festa Major barri que gaudirà del “nou” espai. A aquesta circumstància cal afegir-hi que, després de dos anys, es podrà tornar a circular –a peu i amb vehicles– de la plaça a l’Eix Macià pel carrer de Pi i Margall, una vegada finalitzades una part de les obres de construcció de l’estació de la Creu Alta del metro de Sabadell. D’aquesta manera la plaça recupera plenament el seu rol de punt d’enllaç entre la carretera de Prats i l’Eix Macià.
Sigui com sigui, cal convenir que la “nova” imatge de la plaça de la Creu Alta agrada a tothom i ha estat molt ben rebuda pel barri. Les crítiques i debats inicials entorn l’oportunitat o no de refer plaça, a la vista del resultat, s’han anat apaivagant. I és que l’espai de la plaça resultant amb la reforma es mostra molt més amable i accessible que no pas l’anterior. També més integrat amb l’entorn i més permeable a l’hora de travessar-la en una o altra direcció. La “prova del nou” quant a l’acceptació que la reforma ha merescut al barri la trobem sens dubte en la gran quantitat de persones que la visiten i que fan ús de les seves instal•lacions. A destacar, d’altra banda, que gràcies a l’actuació arquitectònica portada a terme, l’espai interior de la plaça ha vist ampliats els seu límits cap el sud, la qual cosa ha permès poder desplaçar la Creu uns metres des d’on abans es trobada amb l’objectiu de situar-la gairebé damunt mateix de l’eix de l’Avinguda de l’11 de setembre. A aquesta “petita” modificació de la plaça ha possibilitat que la Creu que dóna nom al barri guanyés en visibilitat.
Després d’aquest recorregut pels canvis operats a la plaça de la Creu Alta podem adonar-nos com, tal com apuntàvem en començar, a través de la seva evolució podem reconèixer també els canvis que el barri ha anat fent al llarg dels anys. Uns canvis que en breu termini han de consolidar-se amb la posada en marxa del Metro de Sabadell i amb l’entrada en servei de l’estació de la Creu Alta que es troba a tocar mateix de la plaça que, d’aquesta manera, jugarà encara més el seu rol de centralitat de la vida social, cultural i econòmica del barri que ara ja té.
Que per molts anys puguem continuar gaudint del progrés del barri i, sobretot, bona Festa Major per a tothom!
Publicat al número 23 de Diari de la Creu Alta. Una publicació que té com a característica principal el fet d’aparèixer una sola vegada a l’any i sempre en motiu de la Festa Major del barri (20-23 de maig de 2010).
Una bona manera de refrescar la memòria sobre com hem arribat als dies d’avui modificant la urbanització dels nostres barris. La història de La Creu Alta i la de La Concòrdia van lligades, beneficiant-se una de l’evolució de l’altra i a l’inrevés.
M’ha agradat llegir el teu article. Ja saps que jo sóc un barceloní de naixement arrelat a Sabadell, a La Concòrdia, a tocar del La Creu Alta, que ha fet d’aquesta ciutat casa seva portant la seva família a viure i conviure amb els sabadellencs de socarrel.
Felicitats per les coses fetes i ànim per aconseguir-ne de noves.
Miquel