Queda una setmana per la vaga general i l’ofensiva desencadenada pel govern per evitar que sigui seguida àmpliament és gran. Fins aquí, però, tot seria normal ja que les parts no estarien fent res més que seguir el guió preestablert per aquests casos: els uns per tal d’estendre la vaga; els altres per tal d’evitar els efectes col·laterals que de l’èxit de la convocatòria se’n podrien derivar. Qualsevol govern, abans d’haver de patir una vaga general, fa mans i mànigues per minimitzar-la. El què ja no és normal és que el govern, en aquest cas el que presideix Aznar, davant la convocatòria es comporti d’una manera tant altiva i despectiva que ataca la intel·ligència dels ciutadans.

Digui el què digui Aznar i els seus, hi ha motius suficients per la vaga. No només per la causa primera que va portar els sindicats a convocar-la (el famós decret-llei que modifica aspectes relacionats amb les prestacions per atur) sinó també pel retall de conquestes socials i polítiques que persegueix sota el paraigües de l’ampulós eslògan d’“España va bien”. És hora de dir-ho clar, “España va bien” pels poderosos! Pels assalariats i pels petits autònoms, però, les coses no van gens bé i corren el risc de veure com es perden conquestes socials que havia costat molt d’assolir.

El govern d’Aznar s’aplica a l’hora de “controlar” assalariats i petits autònoms (no fos cas que deixessin de pagar un sol euro!) però fa ulls grossos als malabarismes fiscals dels que tot ho tenen. El resultat és que, com sempre, són només uns els que acaben pagant els neulers…

Publicat a El 9 Punt, el 13 de juny de 2002.