• Dissabte 1 de gener de 2022

Avui no es publiquen diaris

Primer dia de l’any que començo formant part de les estadístiques que ens informen dels nous casos de contagi (25 mil) que ahir es varen notificar a Catalunya. Per endavant se m’obren 7 dies de confinament total a casa i així trencar la meva cadena de propagació. De l’experiència d’ahir quan el test d’antígen em va mostrar les dues ratlles que indiquen que ets positiu de Coronavirus, dos contrastos. L’un: Després de més de 80 minuts al telèfon, accepto que em serà impossible contactar amb el meu CAP tal com se’ns demana que es faci quan un test d’antígens dona positiu. L’altra: Davant això opto per trucar al 061 on sorprenentment m’atenen en només 5 minuts. Un metge em dona un parell d’indicacions i em suggereix que em posi en contacte amb el meu metge de capçalera utilitzant l’opció e-consulta de l’aplicació La Meva Salut, la qual cosa faig immediatament sobre les 7 de la tarda, convençut que era un tràmit inútil atès que fins el proper dilluns no obtindria en el millor dels casos resposta. Un quart d’hora més tard sona el mòbil. A la pantalla la indicació de número ocult. Dubto si despenjo o com faig pràcticament sempre en situacions similars, anul·lo la trucada sense més. Finalment opto per respondre i –oh sorpresa!– qui em truca és el meu metge de capçalera que acaba de veure el meu missatge a l’e-consulta. Em pregunta com estic i m’explica fil per randa com he de procedir a partir d’ara i durant 7 dies. I encara que una flor no fa estiu, avui és de justícia que de la mateixa manera que no m’estic gens ni mica de denunciar allò que no funciona (com és el cas d’estar penjat més d’una hora al telèfon sense obtenir resposta), posi en valor allò que si ho fa: en aquest cas el 061 i l’e-consulta. I ara a obeir, fer bondat i no moure’m de casa, la qual cosa m’obliga a renunciar al plaer de compartir aquests dies de festa amb les meves filles i parelles i amb els nets als que tant trobaré a faltar. També a les meves passejades matineres… La vida continua. Que tinguem bon any.

  • Diumenge 2 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“1 de gener radiant: 22,1 graus” (El Periódico)
“Catalunya s’espera dependre d’Aragó per tenir energia?” (Teresa Ribera) (La Vanguardia)
“’Omicron, el virus més ràpid de la història en propagar-se” (El País)
“Preus sense fre” (El Punt Avui)
“El rècord de contagis obliga a revisar la gestió de la pandèmia” (Ara)

Tercer dia de d’aïllament preventiu que he encetat –llevant-me a la mateixa hora de cada dia– amb una sessió d’una hora de bicicleta estàtica que he aplicat com a molt mal succedani de les meves habituals passejades matineres que ara no poden ser. Mentre pedalejo avorrit sense moure’m de lloc, escolto les primeres informacions i constato que els contagis continuen creixent exponencialment cada dia que passa. Quan he acabat amb l’exercici matiner, i després d’esmorzar i d’escriure aquestes ratlles, penso continuar desplegant les rutines que m’he imposat per tal de mantenir el to durant aquests dies de confinament. Així és que llegiré els diaris (sempre en paper!) i continuaré segurament amb la lectura d’algun dels llibres que tinc començats per, més tard –o qui sap si ja a la tarda—disposar-me a veure i escoltar algun del molts concerts d’any nou que s’estan oferint aquests dies al llarg i ample del planeta i que gràcies a internet i a alguns aplicatius associats ens són ben accessibles amb una qualitat d’imatge i de so realment espectaculars. Serà, penso, la millor manera de rescabalar-me del tradicional concert de Valsos i Danses al qual no podré assistir aquesta tarda, que l’Orquestra Simfònica del Vallès oferirà a La Faràndula. Que tinguem un molt bon dia.

  • Dilluns 3 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“El passaport digital Covid “s’oblida” de la gent gran” (El Periódico)
“Alemanya imposarà restriccions especials als no vacunats” (La Vanguardia)
“Espanya rebutja que el gas i la nuclear siguin energies verdes” (El País)
“No s’hi enganxen” (El Punt Avui)
“Baixada rècord de l’atur” (Ara)

Em preguntava aquest matí si hi ha cap energia l’obtenció de la qual no generi cap mena de residus o contaminació ambiental, sigui a curt, mig o llarg termini. M’ho preguntava a partir del fet que des del Govern francès s’estigui pressionant a la UE perquè consideri el gas i la nuclear com a energies verdes. També per l’oposició popular al desplegament de fonts d’energia (renovables i sostenibles) pels efectes ambientals que tenen sobre els territoris en els que es volen implementar o contaminants pels materials a utilitzar. I aquí ho deixo, en el convenciment que mentre discutim –que no vol dir que debatem amb suficient coneixement de causa– si són llebrers o perdiguers, els dies passen i les oportunitats s’esmunyen entre els dits de les mans com si d’aigua es tractés en detriment de la salut del planeta.

  • Dimarts 4 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“Clam pels tests” (El Periódico)
“Les farmàcies notificaran els positius covid davant el col·lapse dels CAP” (La Vanguardia)
“La incidència per covid es desboca després del cap de setmana de Cap d’Any” (El País)
“La vacuna infantil blinda el retorn a les aules” (El Punt Avui)
“Les farmàcies validaran per telèfon els tests fets a casa” (Ara)
“Cap el 2022” (Diari de Sabadell)

Un confinament a casa fa que hom disposi d’un temps que normalment no es té. Això que ja va ser arran el confinament total de la ciutadania que es va decretar el 14 de març de 2020, ho és més encara en aquest meu confinament per haver donat positiu de Covid. Així és que per omplir el temps, ja en el primer confinament vaig començar a visionar sèries televisives de les quals confesso que n’era un detractor per considerar-ho una pèrdua de temps (ja se sap allò de la guineu que “quan no les pot diu que són verdes”!). El cert és que des de llavors he vist força sèries. La darrera la producció argentina “El Reino” on l’auge de l’extrema dreta, l’espectacularització de la política, la manipulació dels mitjans de comunicació, la legitimització dels discursos d’odi així com la rellevància de la religió i l’ús polític que se’n pot fer, són algunes de les vessants ben presents en una sèrie que va a calçó tret des del començament amb la mítica cita de Gramsci: “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”. I malauradament així és. Uns monstres que en la sèrie són ben reconeixibles i que per això mateix fàcil és el posar-els-hi noms i cognoms, i no pas només a l’Argentina on la sèrie es desenvolupa, sinó que també aquí, a casa nostra.

  • Dimecres 5 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“Espanya s’estanca en la guerra contra el tabac” (El Periódico)
“L’ocupació ja supera els nivells previs a la pandèmia” (La Vanguardia)
“Espanya recupera en 2021 tota l’ocupació perduda arran la pandèmia” (El País)
“Onades de baixes” (El Punt Avui)
“La vacuna d’Hipra pot estar a punt al segon trimestre” (Ara)

“Aigua de gener, omple botes i graner”, “aigua de gener, cada gota val diner”, “si no plou pel gener, mal va el graner”. Heus aquí tres de les dites populars que ens parlen dels efectes benefactors que pel camp, per les collites futures, té la pluja que cau durant el mes de gener. Una pluja que els darrers mesos se’ns ha fet estranya i que malgrat avui ens caigui per primera vegada aquest any, no té pinta d’apuntar que anem cap a un canvi de tendència. Així és que, també en el cas de la pluja benefactora, “plou sobre mullat” i la seva absència s’afegeix a les mancances que “de mica en mica omplen la pica” en l’espera de remeis que no acaben d’arribar. Clar que encara ens queda la il·lusió que amb l’arribada dels Reis de l’Orient tot doni un tomb i “sigui a fi de bé”. I és que “l’esperança és el darrer que es perd”.

  • Dijous 6 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“Més restriccions” (El Periódico)
“Espanya endureix les restriccions després d’un Nadal amb més casos” (La Vanguardia)
“Les baixes per covid tensionen els serveis públics essencials” (El País)
“Aturada forçosa” (El Punt Avui)
“Torna el confinament municipal i les restriccions al comerç” (Ara)
“Esl Reis recuperen el caliu del carrer” (Diari de Sabadell)

Quatre anys de la meva vida professional es van desenvolupar a la Diputació de Barcelona (1983-1987) coincidint amb la presidència d’Antoni Dalmau i Ribalta que inesperadament ens va deixar ahir. Molts records i més vivències encara d’aquells quatre anys se’m han fet ben presents en el decurs de les darreres hores. Quatre anys per a mi viscuts molt intensament, tant des del punt de vista professional com polític, des de la responsabilitat que m’havia estat confiada al capdavant del Servei de Comunicació de la institució provincial. No endebades, durant el mandat de Dalmau, després de pactar i signar un “pacte institucional” entre PSC i CiU a partir del qual es garantien governs estables a les quatre diputacions catalanes, s’encetaren els treballs de coordinació necessària conduents al traspàs a la Generalitat de competències que li corresponien però que estaven a mans de les diputacions, en especial de la de Barcelona, tals com el Laboratori d’Assaig i Investigacions, el cos de Mossos d’Esquadra, l’Institut Cartogràfic o els parcs de Bombers. A l’etapa de Dalmau com a president de la Diputació de Barcelona es deu la restitució de la Biblioteca de Catalunya a l’Institut d’Estudis Catalans així com del Palau de la plaça de Sant Jaume a la Generalitat de Catalunya. Quan l’etapa de Dalmau com a president de la Diputació de Barcelona acabà per mor d’haver perdut les eleccions municipals a Igualada en les quals es presentava com a cap de llista pel PSC, s’integrà a les llistes d’aquest partit al Parlament de Catalunya en el qual va ser membre de la mesa i vicepresident. Després l’etapa al capdavant de la Fundació Teatre Lliure per retornar a la seva ciutat d’Igualada –que mai no havia deixat del tot— i dedicar-se íntegrament a la recerca històrica. Feia temps que de l’Antoni Dalmau no en tenia notícia directa. Home tenaç, afable, compromès, extremadament culte i dialogant a qui malgrat la molta feina feta, la política no li havia d’acabar fent justícia del tot. Des d’aquells anys de la Diputació de Barcelona ell i jo havíem coincidit en comptades ocasions a despit que periòdicament intercanviéssim missatges via e-mail i alguna que altra conversa telefònica. La darrera vegada que ens vàrem veure físicament va ser aquí, a Sabadell, al Vapor Badia, en ocasió de la presentació d’un dels seus llibres publicats. Descansa en pau, bon amic!.

  • Divendres 7 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“El Govern compta amb el PP per renovar el TC al juny” (El Periódico)
“El comerç català espera millors rebaixes que abans de la pandèmia” (La Vanguardia)
“Biden acusa a Trump de ser una amenaça per la democràcia” (El País)
“Festes perdudes” (El Punt Avui)
“Salut tramita 36.500 multes per no dur la mascareta” (Ara)

L’autoconfinament al que per responsabilitat m’he sotmès aquests dies ha tocat a la seva fi i coincideix amb l’endemà del discurs que el president nordamericà Joe Biden va pronunciar contra el seu antecessor Ronald Trump per haver atiat fa un any, l’assalt ‘dels seus’ al Capitoli en un intent desesperat de deslegitimar el què les urnes havien sentenciat en contra seu. Ja era hora que Biden es decidís a criminalitzar l’acció del seu predecessor. El problema de fons és, però, que Trump amb les seves promeses, les seves mentides així com la lentitud i l’esbiaix dels tribunals de justícia, continua canalitzant el descontentament que nia en la societat nordamericana fins el punt de no dubtar en soscavar la democràcia en aplicació del vell principi de com pitjor millor. El problema és, tanmateix, que això no passa només als EUA si no que de deixebles de Trump m’hi ha arreu. Cal posar exemples?

  • Dissabte 8 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“Allau de concerts a Barcelona el 2022” (El Periódico)
“Les quarantenes escolars es relaxen per evitar tancar aules senceres” (La Vanguardia)
“Espanya avisa pel risc d’ajustament prematur per les regles fiscals” (El País)
“Més retencions” (El Punt Avui)
“Sanitat suavitza les quarantenes a l’escola” (Ara)
“Tenim la vocació de ser sempre independents” (Josep Oliu i Creus) (Diari de Sabadell)

Superats els meus dies de confinament responsable, avui he començat a fer la vida ‘normal’ que es pot fer en situacions com la que travessem de ‘no normalitat’ o, si ho preferiu, d’una altra ‘normalitat’. Però no cal que ens hi capfiquem: fem o deixem de fer, la vida continua i aquesta és la lliçó que ens cal aplicar a l’hora de continuar fent el nostre camí que cada dia que passa hem de recórrer amb menys companys de ruta. A tots ells el nostre record i homenatge en el convenciment que sense ells res ja no és ni serà com havia estat.

  • Diumenge 9 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“La pandèmia ens ha canviat la vida” (El Periódico)
“La reforma laboral encara una negociació política oberta” (La Vanguardia)
“El PSOE resisteix al capdavant però PP i Vox avancen a l’esquerra” (El País)
“La cultura que ve” (El Punt Avui)
“Ludopaties. Les escurabutxaques encara guanyen (per poc) el joc online” (Ara)

El sistema sanitari torna a estar saturat altra volta i cada vegada hi ha més persones que treballen en l’àmbit de la salut que manifesten estar cremades. És la conseqüència d’un sistema que no estava preparat per una situació com la que la pandèmia ha generat, al que tampoc s’ha prestat l’atenció que requeria des que la pandèmia es va desencadenar aviat farà 2 anys.

  • Dilluns 10 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“Experts i entitats demanen antígens més assequibles” (El Periódico)
“Els curs escolar es reprèn amb dos terços dels nens sense vacunar” (La Vanguardia)
“El Govern dissenya un pla que vigilarà la covid com la grip” (El País)
“Seduïts pel català” (El Punt Avui)
“Votació a votació, els comuns, principals aliats del Govern” (Ara)

Dia primer del post-Nadal marcat, d’una banda, per l’alt nombre de contagis registrats els darrers dies, causa fonamental del col·lapse dels CAP i de l’augment de pressió als hospitals. De l’altra pel retorn a les escoles dels nostres infants i joves després del període de vacances escolars nadalenques. Ho faran enmig de molts dubtes i encara més incerteses, sobretot per l’elevat nombre de mestres que de ben segur no s’incorporaran a la feina pel fet d’estar confinats o, més ben dit, d’haver-se autoconfinat per haver donat positiu de coronavirus.

  • Dimarts 11de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“Sánchez controlarà els preus dels antígens sense explicar com” (El Periódico)
“La pujada salarial del 2021 es queda cinc punts per sota de la inflació ” (La Vanguardia)
“Rússia avisa als EUA que posa en risc la seguretat europea” (El País)
“Represa complexa” (El Punt Avui)
“L’Estat regularà el preu dels tests d’antígens” (Ara)
“Esperant el metro” (Diari de Sabadell)

“Cal que escoltem la natura” és el clam unànime que insistentment els darrers temps estan llançant els científics i que això no obstant no és escoltat com caldria. Avui s’han conegut un parell de dades que per evidents no deixen de ser menys preocupants facilitades pel C3S (Servei de Canvi Climàtic Copernicus, de la UE): els darrers 7 anys han estat els més calorosos des que es recullen i es tracten dades metereològiques d’arreu del món, i des que el segle va començar, l’augment de la temperatura mitjana del planeta ha estat d’1,2 graus centígrads, és a dir tres dècimes per sota quant als límits que per a l’augment de la temperatura global s’havien establert en la cimera del clima de París de 2015 per aquest segle. Ja ho deia la meva àvia: “no hi ha pitjor sord que aquell que no vol escoltar ni major cec que aquell que no hi vol veure”.

  • Dimecres 12 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“Catalunya arribarà al pic de contagis el cap de setmana” (El Periódico)
“Sánchez descarta la reforma per rebaixar les penes per sedició” (La Vanguardia)
“Més de mitja Espanya té les UCI en molt alt risc” (El País)
“Represa complexa” (El Punt Avui)
“Les baixes laborals i els símptomes lleus col·lapsen els CAP” (Ara)

Capsigrany, bocamoll, desvergonyit són només alguns dels adjectius menors amb els quals qualificar el comissari estat José Manuel Villarejo, tan amant de remoure el femer en el qual ell mateix es va banyar durant tants anys. Ho ha tornat a fer arran la vista del cas Tàndem, operació coordinada pel Jutjat Central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional per la qual, el 3 de novembre de 2017, Villarejo va ser detingut i enviat a presó acusat de presumptes delictes de blanqueig i d’organització criminal. És allò de l’embolica que fa fort que el comissari estat utilitza en seu judicial en un intent desesperat de diluir les seves responsabilitats quant als greus delictes que se li imputen i pels quals s’enfronta a una petició de pena de 110 anys de presó. Per tot això costa molt entendre –o potser no!– com atesa la seva provada trajectòria com a mentider i a extorsionador, Villarejo continua essent utilitzat a conveniència pels uns i pels altres sense que abans se l’obligui a aportar proves que avalin les greus acusacions que llença i que ell sap – i això és el què busca– que provocaran molt soroll mediàtic i sobretot també polític crispant una mica més el complex panorama enmig del qual ens movem.

  • Dijous 13 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“Catalunya redueix a la meitat els tràmits de baixes per covid” (El Periódico)
“Aragonès avisa a Sánchez que no hi haurà “segona oportunitat” per al diàleg” (La Vanguardia)
“Les autonomies agilitzen les baixes laborals davant el rècord de contagis” (El País)
“Full de ruta pel català” (El Punt Avui)
“Aragonès revlama que l’amenaça PP-Vox no freni la taula de diàleg” (Ara)
“Bustos ja és a la presó” (Diari de Sabadell)

Superat pel fet d’haver d’assistir cada dia a una nova trifulga generada des de la dreta política i en el seu cas corregida i augmentada pels mitjans de comunicació que li són addictes. Cada dia que passa tinc més la sensació de que la dreta, amb el suport incondicional de la dreta extrema, ha aconseguit imposar el seu full de ruta –que podria ben bé portar per títol “A bronca diària”–  com a únic argument per fer prevaler els seus interessos que certament ben poc coincideixen amb els més generals de la ciutadania, mentre que l’esquerra no sap com sortir-se’n de les escomeses. Constato amb pesar que la mentida continua tenint adeptes i que s’està consolidant com a arma idònia quan es tracta, a més, d’amagar les misèries pròpies a les portes de nous cicles electorals en els que tots tant ens hi juguem.

  • Divendres 14 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“La sisena onada porta més nens que mai a l’hospital” (El Periódico)
“Espanya activa la quarta dosi i amplia la tercera als més grans de 18 anys” (La Vanguardia)
“Gènova secunda Ayuso i enreda els fons europeus a la justícia” (El País)
“2,94€. Preu màxim dels tests” (El Punt Avui)
“2,94€. El preu màxim del test d’antígens” (Ara)

Fa fred. Molt fred. Clar que això no ens hauria de sorprendre gens ni mica atès que és el què cal esperar d’aquests dies del mes de gener que coincideixen amb la setmana en la que se celebren les diades d’uns sants que tenen en comú el fet de lluir llargues i espesses barbes blanques (sant Hilari, ahir; sant Pau ermità i sant Maur, demà; i sant Antoni Abat, dilluns vinent) i que per això mateix és popularment coneguda com a la setmana dels barbuts i alhora la més freda de l’any.

  • Dissabte 15 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“La inflació va tancar l’any amb l’índex més alt en tres dècades” (El Periódico)
“Els EUA acusen a Rússia de preparar sabotatges per envair Ucraïna” (La Vanguardia)
“L’Església espanyola investigarà els abusos després de veure’s amb el Papa” (El País)
“Cuixart deixa pas” (El Punt Avui)
“Cuixart plega” (Ara)
“Aquest Passeig serà història” (Diari de Sabadell)

Ahir moria a Barcelona l’arquitecte Ricardo Bofill, considerat un dels principals impulsors de l’arquitectura catalana de la segona meitat del segle XX i representant del postmodernisne de l’arquitectura contemporània. En ell i en alguns dels seus projectes més celebrats i discutits pensava aquest matí quan al passar per la sabadellenca plaça d’Espanya camí de Sant Julià d’Altura, he parat més atenció que no pas mai al conjunt d’aquesta plaça i sobretot a la lluerna que encimbella el vestíbul d’accés a les estacions soterrades de Renfe i dels FGC; lluerna dissenyada –com també una gran part de la plaça per l’estudi Sauquet Arquitectes– que durant el dia dóna pas a la llum que il·lumina el vestíbul de les estacions i a les nits atorga rellevància a un espai urbà certament singular.

  • Diumenge 16 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“De l’apagada nuclear al renaixement de l’energia atòmica” (El Periódico)
“La inflació dispara el cost del cistell d’anar a comprar” (La Vanguardia)
“Europa, cam pde batalla per un nou ordre mundial” (El País)
“Reptes del 2022” (El Punt Avui)
“Els tentacles de les màfies” (Ara)

Un dels indicadors que ens posa davant l’evidència del pas inexorable del temps és sens dubte la cada vegada més sovintejada desaparició física de persones amb les quals havíem mantingut relació al llarg dels anys. Un indicador que alhora ens dona testimoni del camí personal que hem recorregut, durant el qual hem tingut el privilegi de compartir temps i projectes amb persones que ens han estat especialment estimades. Ahir ens deixava Jordi Maluquer amb qui vaig coincidir en els meus temps de corresponsal a Sabadell del diari Avui que ell va dirigir entre els anys 1977 i 1982. Posteriorment ens retrobàrem quan ell va exercir el càrrec de director general de Música, Teatre i Cinema de la Conselleria de Cultura (1982-1989) i, més endavant, tinguérem ocasió de parlar una estona durant els entreactes d’algunes òperes del cicle sabadellenc que ell no es perdia. Home afable, de conversa fàcil i amena, de qui en tot moment en podies esperar el consell i l’observació precisa. Descansi en pau.

  • Dilluns 17 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“La classe mitjana es debilita per falta de relleus dels ‘milennials’” (El Periódico)
“Madrid concentra el gruix de la migració a Espanya” (La Vanguardia)
“Austràlia treu de la pista a Novak Djokovic” (El País)
“L’extrema dreta alça el braç” (El Punt Avui)
“El Parlament paga 1,7 milions d’euros l’any a funcionaros que ja no treballen” (Ara)

Ens escandalitzem, i no ens falta raó, dels tripijocs que sovint es fan al país veí en benefici dels que manen. No passa el mateix amb els que es fan al nostre petit (geogràficament) país que davant qualsevol situació que no s’ajusta a allò que hauria de ser s’opta per posar-hi sordina i si escau culpar de que això passi a “l’Estat opressor”. En ben pocs dies hem conegut, d’una banda, l’afer de la ‘renovació’ de la cúpula de comandament dels Mossos amb la defenestració de l’intendent Josep Lluís Trapero i del seu equip amb l’intendent-cap de la Comissaria d’Investigació Criminal Toni Rodríguez al capdavant. I tot amb el pretext de “feminitzar” els comandaments del cos (en el cas de Trapero) i d’apostar per un “altre perfil” (en el cas de Rodríguez). De l’altra, denunciat pel diari Ara, que el Parlament paga 1,7 milions d’euros l’any a funcionaris que ja no treballen. La mesura, de la que se’n beneficien 21 funcionaris, és exclusiva de la Cambra i és vigent des de 2008 quan les retallades salarials varen començar a afectar als treballadors de la funció pública de Catalunya. Caldrà estar atents a ‘la jugada’…

  • Dimarts 18 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“El Govern frena la tramitació de la llei dels fons europeus” (El Periódico)
“Catalunya toca sostre d’ingressos i Salut estudia eliminar el passi covid” (La Vanguardia)
“Scholz i Sánchez exhibeixen sintonia amb matisos quant a les regles fiscals de la UE” (El País)
“Hores comptades” (El Punt Avui)
“Borràs manté la llicència per edat, però de 3 anys” (Ara)
“Els polígons, al 77%” (Diari de Sabadell)

Com que no hi ha dos sense tres, als casos als quals feia referència en el meu comentari d’ahir, cal afegir-hi avui l’informe que un grup d’experts, per encàrrec del Govern el mes de maig de 2020, havia d’elaborar per tal d’avaluar la gestió de la pandèmia tant per part del Govern de l’Estat com el de la Generalitat amb una possible vulneració de drets fonamentals en el seu rerefons. Eren dies en els que la llavors consellera de presidència i portaveu del Govern Meritxell Budó va etzibar allò de que en una “Catalunya independent no hi hauria hagut ni tants morts ni tants infectats” per coronavirus. I, digueu-me malpensat, però crec que des del Govern es pretenia que el grup d’experts els beneís la seva gestió i, alhora, fustigués la del Govern de l’Estat. I pel què sembla, els experts acabaren dictaminant que ni els uns ni els altres ho havien fet bé… Davant això, millor era deixar l’informe al calaix i aplicar allò de “qui dia passa any empeny” en l’espera que tot caigués en l’oblit. Però no ha estat així. I ara, passats uns mesos s’ha posat al descobert aquesta qüi davant la revoltada que l’afer, la SER ha fet memòria del grup d’experts i d l’esborrany d’informe que varen elaborar, la qual cosa ha obligat al president Pere Aragonès a prometre que es farà públic ben aviat, a despit que a hores d’ara ja se’n coneix gran part del seu contingut a l’haver estat filtrat a diversos mitjans de comunicació.

  • Dimecres 19 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“BCN limitarà el benefici per la concessió del tramvia” (El Periódico)
“La regressió de drets a Europa és inacceptable” (Norberta Metsola) (La Vanguardia)
“Cinc autonomies porten a l’escola plans contra el suicidi” (El País)
“Fre als privilegis” (El Punt Avui)
“La mesa rectifica i acaba amb les llicències per edat” (Ara)

Potser descobrim ara que les coses a Catalunya no es feien tan bé com se’ns volia fer creure. Potser el què estava passant és que darrera el procés o amb la seva excusa no ens acabàvem d’assabentar de les pràctiques no massa recomanables que s’estaven portant a terme. Sigui pel què sigui, Catalunya continua tenint una assignatura pendent que es diu 3 per cent…

  • Dijous 20 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“Sánchez deixa sense PERTE el turisme, la indústria més gran d’Espanya” (El Periódico)
“Els experts demanen un 9impost d’herències i patrimoni comú” (La Vanguardia)
“La rebel·lió contra Johnson adquireix força entre els conservadors ” (El País)
“Escoles al límit” (El Punt Avui)
“El Parlament va donar 12 llicències per edat més en plena reforma” (Ara)
“Ajuda els joves?” (Diari de Sabadell)

Passen els dies i continuem tenint notícia de petits escàndols que per suma posen en evidència la manera de fer d’algunes institucions catalanes amb el Parlament i la Sindicatura de Greuges (retribucions a funcionaris fora mida a partir de “llicències d’edat” i dietes dels diputats i diputades que no corresponen, exemptes de tributació) i TV3 (amb contractacions de programes pels quals es pagava més del seu cost, excés que era desviat cap a CiU) al capdavant. No és que abans no es produïssin aquest tipus ‘d’anomalies’ que ara hem conegut sinó que més aviat, tot i produir-se, eren silenciades pels mitjans de comunicació… I ara, quan la llebre ha saltat, tothom a apagar foc i treure’s el mort de sobre… Viure per a veure! País! (que diria l’inoblidable Forges).

  • Divendres 21 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“Els pares demanen ajudes per conciliar davant la covid” (El Periódico)
“Els EUA i Europa es conjuren per evitar la guerra a Ucraïna” (La Vanguardia)
“EUA i Europa tanquen files davant l’amenaça de Rússia” (El País)
“L’escola no es tanca” (El Punt Avui)
“El Suprem tomba els recursos de la triple dreta contra els indults” (Ara)

Mentre vivim sota la pressió que el coronavirus exerceix sobre les nostres vides, talment com si fos l’únic problema pel qual ens hem de preocupar, no massa lluny d’aquí, a Ucraïna, s’està vivint una forta tensió talment com si d’un nou episodi de la Guerra Freda (1949-1962) es tractés, durant el qual el món va viure sotmès al temor d’un desenllaç nuclear derivat de la confrontació latent entre dos blocs antagònics liderats pels EUA i la Unió Soviètica i els seus respectius aliats. Avui són els EUA i la UE els aliats que estant mantenint un pols, ara amb una Rússia que busca acabar amb l’hegemonia dels EUA a Europa i instaurar un nou sistema de blocs.

  • Dissabte, 22 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“Catalunya planta cara al ciment salvatge a les escoles” (El Periódico)
“Els EUA i Rússia es donen una treva per encarrilar el conflicte d’Ucraïna” (La Vanguardia)
“EUA i Rússia apuren el diàleg per evitar el conflicte” (El País)
“Ultimàtum judicial a l’escola en català” (El Punt Avui)
“El TSJC obliga el Govern a aplicar el 25% de castellà a totes les escoles” (Ara)
“Viatge al centre de l’atletisme” (Diari de Sabadell)

La notícia més esperançadora que ahir es va produir és ben fàcil de resumir: la via diplomàtica per a la resolució del conflicte que enfronta els EUA i la UE amb Rússia no va quedar tancada si ens atenem al resultat de la trobada a Ginebra entre el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, i el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov. Durant almenys una setmana més, les coses haurien de continuar igual ja que aquest és el temps que té Washington per contestar per escrit la proposta de tractat amb què Moscou pretén vetar qualsevol ampliació de l’OTAN. En això pensava aquest matí mentre em preparava per complir amb el ritus del tercer dissabte de cada mes de sortir a passejar amb la colla de Muntanyes Planes que avui ens tenia de portar a la capella de Santa Magdalena des de Roda de Ter.

  • Diumenge 23 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“Me too a la universitat” (El Periódico)
“Biden negocia amb Qatar la tramesa de gas a Europa si Rússia envaiex Ucraïna” (La Vanguardia)
“Tinc ja un refugi per si la guerra arribés” (El País)
“El litoral en perill” (El Punt Avui)
“Humans manipulats genèticament” (Ara)

Des de Catalunya continuem fent amics. Ara amb la disputa amb l’Aragó de qui ha de ser amo i senyor d’uns hipotètics Jocs Olímpics d’hivern, atès que la candidatura que es vol presentar davant el CIO sota el nom Pirineus-Barcelona –cas de que la consulta popular vinculant que la Generalitat vol fer a 77 municipis de les comarques de l’Aran, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Alt Urgell i Cerdanya Sobirà però que exclou Barcelona, sigui afirmativa— atorga a l’Aragó un paper subsidiari que els aragonesos no estab disposats a assumir de cap de les maneres. És aquell mateix Aragó que ens ha de proveir en el futur immediat de l’energia que a Catalunya consumim però que no generem i que obligarà a estendre noves línies d’alta tensió que ningú no vol que passin per casa seva. És allò de no menjar ni deixar menjar…

  • Dilluns 24 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“Els tràmits dels fons de la UE castiga els autònoms i les pimes” (El Periódico)
“L’executiu assumeix que no canviarà el finaçament autonòmic sense el PP” (La Vanguardia)
“Ucraïna es rearma amb l’ajuda d’occident” (El País)
“Es busca personal” (El Punt Avui)
“L’oci nocturn reclama poder obrir el 15 de febrer” (Ara)

La prova de que del coronavirus encara en sabem ben poc és el comportament del virus que quan sembla comencem a dominar es revifa. D’aquí que bo és preguntar-se què hauria estat de nosaltres si no haguéssim disposat amb celeritat d’una vacuna de la que és ben cert en desconeixem possibles efectes secundaris però que sense cap mena de dubte ha evitat centenars de milers de víctimes. En un altre ordre de coses –el de la política de les coses–  sorprèn que davant la tirallonga de casos que com a mínim es poden titllar de comportament poc ètic d’algunes institucions, ningú assumeixi cap mena de responsabilitat adduint-ne el desconeixement… Certament una excusa de mal pagador que diu ben poc quant a l’exemple que sempre i en tot moment haurien de donar les institucions…

  • Dimarts 25 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“Catalunya entreveu el final de les restriccions més estrictes” (El Periódico)
“L’esglésua admet que va registrar gairebé un miler de bens que no eren seus” (La Vanguardia)
“L’OTAN es declara ‘en alerta’ i envia reforços a l’est” (El País)
“Espoli reconegut” (El Punt Avui)
“L’OTAN desplega més tropes a l’est d’Europa per protegir Ucraïna” (Ara)
“N’estem farts. Que si ara un positiu, ara tornar-se a confinar…” (Diari de Sabadell)

Els tambors de guerra no deixen de sonar aquests dies a les portes mateix d’una UE que a hores d’ara va a remolc dels EUA que al cap i a la fi és qui lidera les accions de l’OTAN. Una vegada més la UE disposa de l’oportunitat de fer sentir la seva veu en aquest conflicte generat per Rússia pel control de l’hegemonia territorial que té a Ucraïna com a punt crític.

  • Dimecres 26 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“El final de les restriccions deixa fora l’oci nocturn” (El Periódico)
“França i Alemanya busquen una desescalada dialogant amb Putin” (La Vanguardia)
“EUA i Europa divergeixen en la seva estratègia amb Rússia” (El País)
“Sense restriccions excepte en l’oci nocturn” (El Punt Avui)
“Crisi al Parlament per les traves a la transparència” (Ara)

“Per tot hi ha els seus moments
I cada cosa té el seu temps…
Un temps per cada cosa… sota el firmament

Un temps per néixer, i un temps per morir
Un temps per plantar, i per recollir…
Un temps per matar, i per penedir
Un temps d’espera, i un altre per passar de llarg”

Són, aquests, versos continguts en el ‘Llibre de l’Eclesiatès’, on s’hi recullen lleis i proverbis que avui perfectament podrien formar part de qualsevol manual de bons consells i comportaments. En aquest poema pensava ahir quan en el decurs del plenari de la plataforma sabadellenca del Tercer Sector, procedíem a efectuar el relleu de la co-presidència, després que el Sergi Asensio i jo, en la nostra condició de co-presidents sortints, haguéssim presentat el què havia estat nostre balanç de gestió. I pensava en aquests versos precisament perquè cada dia, si més no per allò de l’edat, tinc més consciència que de mica en mica vaig tancant etapes de la meva vida viscudes intensament i que per això mateix et deixen empremta. Poc podia pensar quan ara fa quatre anys assumia la presidència d’Êthos, que m’estava endinsant en un món ben singular com ho és el Tercer Sector Social; un món sempre massa oblidat per tothom malgrat la feina que fa en favor de les persones vulnerables. Un món que m’havia de captivar i al que des de llavors estic dedicant de molt bon grat temps i esforços. Escrivia en començar que ahir deixava la co-presidència de Vàlua però no pas el meu compromís amb aquesta plataforma ciutadana ni tampoc amb Êthos que des d’ara continuaré exercint des del lloc que en cada moment em correspongui però sempre guiat per la voluntat de continuar treballant a favor de les persones vulnerables.

  • Dijous 27 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“El Barça porta a la fiscalia la gestió de Bartomeu” (El Periódico)
“Els EUA ofereixen a Rússia una ´via diplomàtica seriosa´ però rebutgen les exigències” (La Vanguardia)
“EUA respon a Moscú que l’OTAN no tanca la porta a Ucraïna” (El País)
“Passaport caducat” (El Punt Avui)
“El Govern retira l’obligatorietat del certificat covid” (Ara)
“L’empremta del tèxtil ” (Diari de Sabadell)

Mentre el món està pendent d’un Putin i d’un Biden lliurant una dura batalla per l’hegemonia sobre el territori amb conseqüències polítiques i econòmiques evidents, al Parlament de Catalunya s’aprova una resolució per la qual es repara la memòria de centenars de bruixes assassinades a Catalunya entre els segles XV i XVII. No vull que ningú pensi que aquesta no és una qüestió que cali abordar. Res més lluny d ela meva voluntat. Però si que em preocupa que sigui aquesta la notícia del dia al costat del xoc entre lletrats amb la manca de transparència quant a les llicències d’edat en el seu rerefons, i que no ho sigui, per exemple, els debat sobre l’ordenació territorial del país o de la llei electoral pròpia que no tenim i que fa que hi hagi decisions –com la de la inhabilitació del diputat de la CUP pau Juvillà per desobediència quan no va retirar els llaços grocs del seu despatx de regidor a l’Ajuntament de Lleida exigida per la Junta Electoral Central al 2019– que es prenguin a Madrid i no pas a Catalunya com hauria de ser i que, això sí, permeten alimentar la flama de la repressió.

  • Divendres 28 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“La gent està preocupada, però no hi ha pànic” (Marc Marginedas des de Kiev) (El Periódico)
“L’ocupació arriba al nivell més alt des de la crisi financera del 2008” (La Vanguardia)
“Espanya crea 840.000 llocs de treball, el major ritme des de 2005” (El País)
“Fre a l’atur” (El Punt Avui)
“L’economia remunta” (Ara)

“L’oposició de Pablo Casado té algun tipus de fre ètic? Després de tractar de desprestigiar el govern davant la UE a compte de la gestió dels fons de recuperació, després de topar amb Brussel·les, ara és la mateixa Comissió Europea a qui acusa de falta de garanties del bon ús dels diners públics. Que aquest pretès alliçonament vingui d’un partit condemnat ferm per corrupció resulta una burla estratosfèrica.” Aquest text, que pel sol fet de reproduir-lo assumeixo plenament, l’he extret de la columna de l’Emma Riverola publicada avui a El Periódico.

  • Dissabte 29 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“El PIB creix un 5% però per sota de les previsions” (El Periódico)
“L’economia rebota un 5%, només la meitat del que va caure el 2020” (La Vanguardia)
“Ucraïna no és cap amenaça. Rússia és l’agressor” (jens Stoltenberg) (El País)
“De l’aula al campus” (El Punt Avui)
“El Govern atribueix a Sánchez el conflicte amb l’Aragó” (Ara)
“Nova vida al Ripoll” (Diari de Sabadell)

Escoltava aquest matí els primers informatius del dia mentre caminava pels barris de Can Llong i de Can Gambús, captivat per la bellesa d’una lluna minvant aquests dies acompanyada per l’excepcional lluminositat que ens ofereix Venus. Informatius en els que s’han passat talls de veus dels presidents de Catalunya i de l’Aragó en els que es culpaven entre ells de les causes que van portar al president Lambán a decidir la suspensió unilateral de l’encontre que ahir haurien d’haver celebrat a Balaguer. Després d’escoltar-los amb deteniment m’ha envaït el sentiment de que a l’hora de la veritat, quan es tracta de decidir sobre qüestions de cabdal importància, els nostres polítics –els d’aquí i els d’allà–   prefereixen jugar a la política per a satisfer als seus i no pas per fer política al servei de tothom. Com es pot entendre sinó la picabaralla entre presidents a l’entorn d’uns hipotètics Jocs Olímpics d’Hivern sense que, almenys des de Catalunya, se sàpiga encara si el Govern els hi dona o no suport en l’espera d’un referèndum –diuen que vinculant en el que solament hi tindrà veu una part del territori–, quan els problemes i els reptes als quals s’enfronten ambdues comunitats van –ho haurien d’anar–  molt més enllà d’aquesta qüestió?

  • Diumenge 30 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“El que els agrada als barcelonins de Madrid” (El Periódico)
“El Govern ultima el decret per eludir el 25% de castellà” (La Vanguardia)
“És l’hora d’aixecar les catifes amb la pederastia” (El País)
“No podem imposar la independència a ningú” (Jaume Giró) (El Punt Avui)
“D’aquí a un o dos anys sabrem si les nostres vacunes contra el càncer funcionen” (Özlem Türecci) (Ara)

Ahir vaig retornar al cinema per anar a veure Belfast de Kenneth Branagh. Una cinta deliciosa i delicada, absolutament recomanable per la història que narra, vista amb ulls d’un nen que es mou enmig de les confrontacions entre catòlics irlandesos i protestants unionistes a finals dels anys 60’s del segle passat, i sobretot per la denuncia implícita que conté quant als comportaments individuals/col·lectius marcats per interessos espuris o pel domini territorial amb les expressions d’odi que comporta. Magnífica la fotografia, les interpretacions així com els diàlegs, en especial els que sostenen l’avi i el nét protagonista de la història…

  • Dilluns 31 de gener de 2022

Els titulars de la jornada:
“El Govern ajorna fins la primavera la taula de diàleg” (El Periódico)
“Els socialistes es reforcen a Portugal i voregen la majoria absoluta” (La Vanguardia)
“El més gran dels grans” (El País)
“Dependents de les nuclears” (El Punt Avui)
“El socialista Antóni Costa guanya a Portugal” (Ara)

“Adversaris, enemics, enemics mortals i companys de partit” és una sentència atribuïda a Guilio Andreotti que descriu de menys a més perilloses la tipologia de persones que et pots trobar en l’activitat pública i remarcar d’aquesta manera que són els companys de partit aquells als que un polític més ha de témer. Segur que en aquesta sentència devia pensar Pablo Casado quan abans d’ahir escoltava al seu company de partit i president estat del govern espanyol, José M. Aznar quan aquest va etzibar-li aquesta afronta: “Sento a dir, que cal guanyar perquè arribi no sé qui a La Moncloa, perquè arribi no sé qui al palau de no sé què, a la casa de no sé qui o al convent de no sé què. Escolteu bé: la pregunta a fer és per fer què? Es guanya, per fer què? I la resposta és que es guanya per construir”. Cal dir res més quant a Casado?

Podeu veure també: