Les vacances s’estan esgotant. Tant que varen trigar en arribar i ara els dies passen volant! No us preocupeu. Quant les vacances toquin a la seva fi, sempre ens quedarà el consol que després d’onze lents mesos, n’arribaran unes altres de noves. Fins llavors ens haurem de conformar en transitar per un període de temps marcat per les eleccions al Parlament de Catalunya i les municipals. Aquesta doble circumstància del calendari polític pesa en l’ambient. I és que encara que tinguem la impressió que en temps de vacances el món deixa de girar, sabem que no és així. Com tampoc no deixa de girar aquest món més proper a nosaltres en el qual atorguem a la política un lloc preeminent i no per això, aquesta preeminència s’acaba transformant necessàriament en el lideratge mobilitzador que el país i la societat necessita.
Segons el Centre d’Estudis de l’Opinió de la Generalitat de Catalunya, les expectatives del vot en blanc per a les properes eleccions autonòmiques són altes. Tant que ben bé podria passar que el vot en blanc acabés essent la “tercera força” del país, superant a ERC i a ICV. La bona salut del vot en blanc és possiblement un fidel reflex del grau de confiança que pels electors mereixen les propostes polítiques que se sotmetran a la seva consideració. O, per ser més curosos, el suport que ara com ara tenen les propostes i programes que les formacions polítiques defensen. Segur també que en el creixement del vot en blanc hi té a veure el fenomen que hem convingut en denominar desafecció de la ciutadana envers la política. I això per la percepció que es té que les qüestions que més preocupen, no sempre són les que ocupen més hores a governants, oposicions i aspirants a escons que ara com ara no tenen. Tant els uns com els altres ens abasseguen per posar de relleu les mancances i les contradiccions del contrari i ben poc es preocupen de fer pedagogia i explicar-nos sense ambigüitats els seus posicionaments polítics i com i en quines condicions els volen portar a la pràctica.
I posats a parlar de contradiccions, convindrem que és curiós que poc després que el Parlament de Catalunya aprovés la prohibició de fer curses de braus a Catalunya a partir del 2012, no triguessin en sortir a escena posicionaments polítics que fan pensar que no tot devia ser blat en el debat taurí. Catalunya, ho sabíem abans del debat, és terra de tradicions taurines. Doncs bé, tan bon punt el Parlament aprovava la prohibició de les curses de braus, des de les Terres de l’Ebre es reclamava fer quelcom per tal de preservar les seves tradicions taurines, més enllà del 2012. No havien de passar massa dies perquè alguns dels mateixos partits que havien votat en contra de les curses de braus es mostressin favorables a una norma reguladora de les festes tradicionals catalanes que tenen a braus entremig. Com havíem quedat? No era la nostra intenció acabar per sempre amb el maltractament que sotmetíem als braus? O es tractava –i permeteu-me la ironia– d’una simple qüestió d’estar-hi a favor o en contra en funció de si les festes taurines eren tradicions “nostrades” o no?
El cinisme abunda. En política també. Es miri com es vulgui les curses de braus i els correbous no són simplement dues manifestacions separades pel fet que en les curses es mata l’animal i en els correbous –i permeteu-me altre volta la ironia– s’hi “juga”. Clar que segons ens diuen, amb la proposició de llei s’adaptaran “els correbous a la nova sensibilitat envers els animals per garantir la pervivència de les nostres tradicions”. Déu n’hi do…!
Publicat a Diari de Sabadell, el 19 d’agost de 2010
Bona tarda:
Només afagirè dues coses: una, que el temps em va donant la raó sobre el vot en blanc i, dues, que en el comentari final del “Déu n’hi do…!!!!, jo seria més contundent escrivint “quins pebrots!”.
Marià
La gent ha de saber que el vot en blanc no serveix per res. Buscant dins la meva memòria escrita (l’altre de vegades falla), he trobat que, segons un pacte entre els partits polítics majoritaris de Catalunya, el Parlament estarà representat per 135 diputats repartits entre els diferents partits segons el percentatge de vots “VÀLIDS”. Per ells (als catalans no ens han consultat pas) un vot “VÀLID” és un vot que dins porta el full d’un partit polític registrat a les eleccions. No importa quants catalans votem en blanc (1.000, 10.000, 100.000, 1.000.000…). Aquests vots no seran considerats “VÀLIDS” i els catalans que votem en blanc no serem representats, ni considerats, ni valorats. EN COMPTE!!!!
Clar i català.
Estic d’acord amb el que dius. Els polítics que es busquin la vida. Si volen ser votats que s’ho guanyin.
Miquel
Respecte als toros i als corre-bous convindria saber que no tots els partits han sigut contradictoris. ICV ha estat coherent en defensa de la seva posició anti-taurina, no per qüestions d’identitat sinó pel seu concepte de quines són les responsabilitats humanes en el tracte als animals i s’ha posicionat també en contra dels corre-bous per més catalans que siguin i per més vots que li pugui costar aquesta postura a les terres de l’Ebre. Quan es diu que “alguns partits” són incoherents s’hauria de dir quins ho són i quins no ho són. Si no ho fem així contribuim al desencís general i acabarem votant tots en blanc, cosa que, efectivament, ni és justa amb els partits que s’esforcen en la coherència ni, d’altra banda, soluciona res.
Té tota la raó el Sergi en el seu comentari. D’aquí que no em costi gens reconèixer que certament, per ser just, hauria d’haver citat els partits incoherents a l’hora de “veure” els espectacles taurins segons siguin “nostrats” o no ho siguin. CiU i ERC són en aquest cas les opcions polítiques que després d’haver votat a favor de la prohibició de les curses de braus, no trigaren en mostrar-se favorables a regular els correbous que es fan a les Terres de l’Ebre però també en d’altres poblacions catalanes. D’altra banda ratifico allò que també el Sergi escriu, en el sentit que el posicionament d’ICV ha estat sempre plenament coherent en aquesta qüestió. Tant abans, com durant i després del debat parlamentari.
Gràcies per les vostres aportacions i ben tornats!
Joan
Benvolgut company Joan,
Segueixo els teus comentaris i articles i avui m’he decidit escriure’t per dir-te que he trobat apropiats els comentaris que fas en relació al vot en blanc. Hi ha molta gent que pensa votar en blanc. La majoria són tradicionals votants socialistes que no poden entendre les contradiccions que presenten les decisions del govern i que –quina cara que tenen!— els del PP volen capitalitzar com si ells fossin els grans defensors de la classe obrera…
Àlvar
M’adono que no havia dit res, quan vaig contestar al Sergi, en relació al vot en blanc al qual es fa referència en dues de les aportacions. Esmeno ara l’oblit per comentar que malgrat el vot en blanc sigui una opció preferible a la de “passar” d’eleccions i quedar-se a casa, té la inconveniència que és un vot que acaba perjudicant als partits d’esquerres que, electoralment parlant, es presenta més fragmentada que no pas la dreta, alhora que els partits d’esquerra disposen d’unes bases electorals molt crítiques i de més difícil mobilització. Cal que ho tinguem ben present!