Fa temps que no ho feia i, finalment, crec que ha arribat el moment de tornar-hi. Fa temps que no escrivia sobre esports ni tampoc feia cap de referència al meu equip de sempre. Fa temps, en definitiva, que en aquesta meva col•laboració setmanal no hi apareixia res relacionat amb el C. d’E. Sabadell. Però, com si de l’atzar es tractés, aquests darrers dies s’han donat un seguit de coincidències o de casualitats en l’espai i en el temps, que em permeten relacionar el Centre d’Esports amb temes d’actualitat. Així, entre això i deixat portar pel ressò dels èxits futbolístics d’un Barça triomfant, he pensat que estaria bé parlar del Sabadell. Per cert, i dit sigui de passada, els culés sabadellencs celebren les conquestes del Barça a l’Eix Macià, una cèntrica avinguda que transcorre pel barri de la Creu Alta. I és precisament amb el barri de la Creu Alta que tenen a veure moltes de les coincidències a les quals em referiré.
Com se sap, la Creu Alta celebrava el darrer cap de setmana la seva Festa Major. Coincidint amb aquesta celebració, el diumenge a la tarda el C. d’E. Sabadell jugava un decisiu partit a l’Estadi municipal batejat com la Nova Creu Alta. Més enllà d’aquest fet, la veritat és que Creu Alta i C. d’E. Sabadell són dues realitats històriques, socials i esportives estretament unides. No endebades, les seccions més emblemàtiques del Centre d’Esports –les del futbol i de handbol–, van néixer i créixer a la Creu Alta. El futbol en especial, atès que el primer camp de joc amb un mínim de condicions amb què va comptar el C. d’E. Sabadell es trobava a la Creu Alta a tocar mateix del què avui és la plaça del Mestre Olivella. I tant estret va arribar a ser aquest lligam Creu Alta – C. d’E. Sabadell que, quan es va construir el nou estadi municipal a la Plaça Olímpia, ningú no va discutir que la instal•lació portés el nom de la Creu Alta, a despit que es trobés ubicada a uns pocs centenars de metres dels límits del barri creualtenc. Per la seva banda, l’altra secció més emblemàtica del C. d’E. Sabadell, la de handbol, va jugar durant bastant anys en la històrica i ja desapareguda pista del Cervantes. De fet va ser en aquesta pista on l’entitat va viure jornades de gran esplendor i d’èxits esportius.
A aquestes coincidències de caràcter espaial a les quals m’acabo de referir, se’n poden afegir d’altres potser més sentimentals. Per a mostra un botó: durant la Festa Major de la Creu Alta d’enguany, es va presentar la nova colla de geganters del barri. Gràcies a això, el Nuvis –els gegants de la Creu Alta–, van poder tornar a sortir al carrer al costat d’un altre gegant nascut al barri ara fa anys, el Vicentó, que posteriorment es va integrar a la colla de gegants de Sabadell. Doncs bé, es dóna la circumstància que el Vicentó havia estat batejat en el decurs d’una festa popular celebrada al vell camp de la Creu Alta una tarda –també de Festa Major– de finals dels anys 50 del segle passat. Poc després, arran diversos problemes econòmics, la Festa Major de la Creu Alta desapareixia d’entre les tradicions sabadellenques i només l’activisme i la il•lusió de la Comissió de Festes de l’Associació de Veïns de la Creu Alta feia possible, ara fa un quart de segle, recuperar-la.
I per si encara no hi haguessin prou coincidències, heus aquí una altra. Pel camp de la vella Creu Alta hi van desfilar equips punters com Barça i Real Madrid, Atlhètic i Betis, Saragossa i Espanyol… Això passava quan el Centre d’Esports militava a la Primera Divisió del futbol estatal. Però també, quan el Sabadell jugava al grup Nord de la Segona Divisió, hi van desfilar altres clubs històrics com la Cultural Leonesa o la Real Unión de Irún… Ens sonen aquests noms? En efecte, es tracta dels mateixos clubs esportius amb els quals el Centre d’Esports ha competit o ho està fent per guanyar-se de nou un lloc a la Segona Divisió estatal. Només cal desitjar ara que C. d’E. Sabadell doni un altre pas demà passat, en el camí del seu ascens a la categoria de plata del futbol estatal. Ho té molt difícil, però no impossible i en moments com aquests cal apel•lar fins i tot a l’èpica per aconseguir-ho.
Una darrera coincidència. Els afeccionats sabadellencs amb més edat recordaran que la temporada 1969-70 el Centre d’Esports va jugar una competició europea: la Copa de Ciudades en Feria. Malgrat no va poder passar de la primera eliminatòria, per uns dies ens vàrem sentir membres d’aquella Europa que envejàvem, malgrat tinguéssim massa allunyada. Era i és la mateixa Europa de la qual avui en formem part. Així bo serà que ens atansem a les urnes i exercíssim el nostre deure de votar com a ciutadans i ciutadanes europeus que som…
Publicat a Diari de Sabadell, el 4 de juny de 2009
Joan, bon dia
A la vista els diferents comentaris sobre la Nova Creu Alta (el teu barri?) i la seva evolució, potser t’hauries de plantejar-te l’escriure una història recent, emulant les passejades que feieu amb el Toni Farrés a l’inici de la Transició democràtica. Per alguns podria podria semblar un retorn nostàlgic als origens. Per altres, però, l’ocasió permeteria recuperar la memòria recent i veure com han canviat els municipis –en definitiva, quin sentit té celebrar 30 anys de democràcia municipal– des de les primeres eleccions lliures. Bé, acabo la disquisició.
Joan
Joan,
No et creguis. Més d’una vegada ho he pensat i no descarto aquesta possibilitat. Les nostres ciutats, Sabadell en particular, han canviat molt en els darrers 30 anys. I a vegades sembla que no ho acabem de reconèixer del tot…
Apali!
Joan