Els llamps i els trons són signes meteorològics evidents d’una situació tempestuosa. “Mil milions de llamps i trons” és l’expressió preferida del capità Haddock, quan ha de mostrar la seva ira. Llamps i trons és, alhora, una manera ben gràfica de donar raó de com ha transcorregut una conversa o una reunió que no ha anat massa bé o que ha sortit de mare. Prenguem el sentit que preferim per l’expressió llamps i trons, està clar que com més llamps es produeixen en qualsevol tempesta –real o metafòrica–, major serà també l’estrèpit que en forma de tro ens arribarà a les nostres oïdes. I si la tempesta ens és propera, no cal que passi massa temps perquè l’espetec sec i dur del tro just es produeixi quan encara la resplendor del llamp ens enlluerna.

De tothom és sabut, però, que l’excepció confirma sempre la regla. I és d’aquesta manera com a la nostra Creu Alta, parlar dels llamps i dels trons és parlar de la bona salut que presenta el moviment associatiu juvenil del barri. I és que a l’entorn dels llamps i dels trons creualtencs s’hi mouen joves i entitats que s’han posat d’acord per compartir les seves inquietuds amb l’objectiu de desplegar projectes en favor d’un barri que cada vegada sigui més habitable i digne. Els llamps i els trons creualtencs varen néixer no pas en la tempesta, sinó que ho varen fer en la festa, en la gresca i en la competició. Es tractava que llamps i trons mostressin les seves destreses i talent en la preparació de la vessant festivo-competitiva de la Festa Major. De fet, la lluita entre els llamps i els trons és a hores d’ara un clàssic de la nostra Festa Major. Un clàssic de competició imaginativa que no requereix de més ingredients que les ganes de participar i de passar-s’ho bé. Un any són els llamps els que s’imposen als trons, i en d’altres succeeix a l’inrevés i són els trons els que s’acaben imposant als llamps. Però amb la festa els llamps i els trons no en tenien prou. Així és que aquest darrer any, els nostres particulars llamps i trons s’han decidit ampliar horitzons i posar-se al davant de la reivindicació de propostes per millorar el barri, i a través d’aquestes propostes esperonar la participació dels veïns en la definició del barri que volem. D’aquí que els trons i els llamps creualtencs, abans de fer més soroll del què toca, es troben, debaten, s’escolten i passen a l’acció activa i imaginativa, però també tranquil·la. Aquest és el camí que han escollit a l’hora d’acarar el projecte l’Escarola, hort cooperatiu, o de reivindicar el solar del vell Vapor Cusidó al servei del barri, o de reclamar que la part de Cal Balsach pendent de rehabilitació pugui destinar-se a casal per als joves.

Els temps són difícils i no estem per massa alegries. Però que això sigui així no ha de servir d’excusa per quedar-se a casa i no fer res. Quan massa sovint sentim a dir que els joves no participen ni es mouen per res, ha de ser més motiu de satisfacció i d’orgull encara que a la nostra Creu Alta, els joves s’organitzin a la cerca de propostes imaginatives que els permetin acarar els problemes que els preocupen, per implicar-se en la construcció i progrés del barri. I tot plegat sense oblidar-se de la Festa Major, que en gran part gràcies a ells, continua ben viva i és punt de referència obligada d’entre les altres Festes Majors que es fan i es desfan en el conjunt de la ciutat.

Els joves de la Creu Alta són punta de llança del treball responsable per servir a la comunitat i a la ciutat sense esperar res a canvi… Un valor, per cert aquest del servei, que dissortadament es cotitza massa a la baixa en els temps que corren…

Que tinguem una bona Festa Major i que els llamps i els trons creualtencs ens foragitin al seu torn els llamps i els trons tempestuosos que res de positiu no aporten.

Publicat al número 26 de Diari de la Creu Alta. Una publicació que té com a característica principal el fet d’aparèixer una sola vegada a l’any i sempre coincidint amb la Festa Major del meu barri (16-19 de maig de 2013).