Avui fa justament una setmana que el Casal Pere Quart acollia el debat entorn el projecte que popularment coneixem com a “Metro de Sabadell”. A la sala de la primera planta del Casal hi estava representat pràcticament tothom. Des dels estaments oficials –Generalitat de Catalunya i grups municipals sabadellencs– fins a ciutadanes i ciutadans i entitats que han fet sentir la seva veu en relació al projecte com Sabadell Cruïlla, Fundació Bosch i Cardellach i Federació d’Associacions de Veïns. El debat de dijous passat va ser, de fet, el primer acte obert en què institucions, representants polítics i col·lectius ciutadans exposaven i debatien els seus arguments i propostes entorn un projecte que ha de modificar substancialment el model de transport públic actualment existent a la nostra ciutat i entre aquesta i el seu entorn.

Una primera constatació que de l’acte de dijous passat cal fer és que el debat arribava segurament una mica tard. Però ja se sap allò de què mai no és tard si la finalitat és bona. I en aquesta línia, un dels aspectes que cal ressaltar del debat de pràcticament quatre hores, és que tothom es mostrava disposat a trobar el major nombre de coincidències en relació al projecte de prolongació del traçat dels Ferrocarrils de la Generalitat pel subsòl de Sabadell. Va ser així com al llarg de les diferents taules en què el debat s’estructurava i del col·loqui que va seguir-ne, es posava de manifest les crítiques al projecte, però també la voluntat de trobar solucions per intentar apropar el projecte oficial a les posicions que cada col·lectiu intervinent defensava. De fet, cal recordar que al debat s’hi arribava després que des de la Generalitat de Catalunya s’haguessin tingut en compte algunes de les reflexions-propostes que Sabadell Cruïlla venia defensant des d’ara fa un any, quan aquest col·lectiu va fer pública la seva proposta alternativa al projecte oficial. I si s’arribava al debat amb aquestes condicions era simplement resultat del diàleg entre les parts que ha estat difícil en alguns moment, però que mai no s’havia tancat ni trencat. També perquè durant els darrers mesos, persones sense cap ànim de protagonisme, han contribuit a establir ponts de diàleg que han permés trobar punts de coincidència i evitar que el projecte pogués entrar en un atzucac. I aquest darrer és un altre aspecte que cal destacar del debat de dijous passat: la disposició manifestada per tothom de poder continuar parlant en relació a la introducció de millores en el projecte tenint en compte que no es pot endarrerir i que les obres han de començar tant bon punt finalitzi la campanya comercial nadalenca d’enguany. D’aquesta manera s’evitarà causar perjudici al comerç del centre que ja ha patit les conseqüències d’intervencions urbanístiques importants els darrers anys.

A despit de les conclusions generals que del debat se n’han derivat, deu ser oportú posar l’accent en el fet que en ocasió d’aquest projecte tant transcendent, la ciutadania ha tingut l’oportunitat de pronunciar-se i dir la seva. Davant això ens hauríem de preguntar perquè ens costa tant obrir espais de debat en els quals recollir i canalitzar opinions i suggeriments i contrastar idees a l’hora de fer front a determinats projectes ciutadans. El debat generat entorn el projecte del “Metro de Sabadell”, està evidenciant que era possible millorar el projecte si s’escoltaven els punts de vista que diferien del projecte inicial i s’estava disposat a introduir les modificacions que s’estimessin oportunes. Gràcies també al debat hem tingut la possibilitat de contextualitzar el projecte “Metro de Sabadell” en el marc de les infraestructures ferroviàries contemplades en el Pla Territorial Metropolità; pla que atorga a la nostra ciutat un paper rellevant en les comunicacions metropolitanes, tant les nord-sud com est-oest. Hem de saber aprofitar aquesta circumstància ja que ens trobem davant una oportunitat única per començar a dotar-nos d’una xarxa de transport públic eficient i eficaç que millori no només les comunicacions internes de la ciutat sinó que també amb el territori, obrint-nos cap al Baix Llobregat i cap el Vallès Oriental i El Maresme.

Comptat i debatut. No podem perdre aquesta oportunitat. I el cert és que vistes les coses després del debat de dijous passat, segurament comencem a estar en el bon camí per treure’n un bon partit…

Publicat a Diari de Sabadell, el 4 d’octubre de 2007