Un alt càrrec d’un gran grup mediàtic d’àmbit estatal feia ús d’un joc de paraules per il•lustrar dues mancances que segons ell, es donaven en l’àmbit de la comunicació en el govern que presideix José Luis Rodríguez Zapatero. Assegurava aquest alt càrrec, que al govern de l’Estat li estava fallant “la comunicació de la política i la política de comunicació”. Amb això volia posar de relleu que el govern de ZP –tal com ell l’anomenava– pretenia sotmetre les empreses de comunicació mediàtica als interessos governamentals. També pretenia posar de relleu la incapacitat del govern de l’Estat a l’hora de definir i aplicar una estratègia en matèria de comunicació, de disposar en definitiva d’una política de comunicació clara i coherent. No és ara ni aquí el moment d’entrar en les raons que van portar a aquest alt càrrec mediàtic a formular una crítica com aquesta utilizant com a missatge un astut joc de paraules. Farien falta pàgines i pàgines d’un hipotètic llibre per explicar el fons de la qüestió i “entendre” el perquè d’aquesta crítica al govern. En qualsevol cas, sí que val la pena fer notar que en el rerefons del discurs de José Luis Cebrián –que és l’alt càrrec del grup PRISA del qual estem parlant– hi niava sens dubte el descontentament del seu grup mediàtic per l’estat de les relacions que actualment es mantenen entre el govern de l’Estat i el grup mediàtic del qual Cebrián n’és el Conseller Delegat; unes relacions que, com possiblement no escapa a ningú, no travessen precisament pels seus millors moments. Des d’aquest de vista, Cebrián no feia més que defensar els seus interessos corporatius.

Sigui com sigui, la crítica de Cebrián serveix perfectament per certificar que les mancances que ell carregava al govern de l’Estat en matèria de política comunicativa poden estendre’s també a moltes altres institucions i organitzacions polítiques. No seré jo qui caigui ara en l’error de posar-hi noms i cognoms. I no ho faré per allò que diuen que és de mala educació assenyalar en públic. En temps de globalitzacions i de simplificacions, resulta molt més senzill buscar i servir titulars per a l’ús i per al consum dels mitjans de comunicació que no pas haver d’exprémer el magí i desplegar polítiques actives que busquin la manera d’arribar a la ciutadania i fer-la participar. D’arribar a la ciutadania amb claredat i explicar el perquè de les decisions que s’adopten. I això que possiblement valgui pel govern de l’Estat és aplicable, en general i com a mínim, a moltes altres cúpules dirigents d’institucions i de partits polítics. D’aquesta manera, en no disposar d’una estratègia de comunicació a mig i llarg termini, no és difícil que sovint es donin notables incoherències en els missatges que s’adrecen a la ciutadania.

En temps de globalitzacions i d’urgències informatives, des de les instàncies de govern en general, massa sovint es prefereix deixar-se portar pels principis del màrqueting electoral de curta volada que no pas fer l’aposta per l’ús de la d’intel•ligència i de la pedagogia quan es tracta d’explicar el perquè de tot plegat. En qualsevol cas, aquesta dels missatges reduccionistes, és una pràctica que s’ha anat imposant arreu a partir d’aplicar models importats directament dels EUA i, segurament, sense tenir excessivament en compte el nostre caràcter llatí. D’aquesta manera ens hem i ens han anat habituat a què siguin les assessories d’imatge i els “experts” en comunicació massiva els que acaben marcant les directrius dels missatges polítics que busquen rendiments immediats. No podem oblidar que la ciutadania no es comporta mai com un ramat al qual se’l pot menar cap a qualsevol pastura. I amb missatges curts mancats de continguts o d’idees clares i precises, no s’acaba fent res més que despistant al personal. I és així com no ens podem estranyar que l’escletxa que separa política i ciutadania s’eixampli cada dia més. Una escletxa que solament podrà tancar-se si innovem en sistemes de comunicació que estiguin al servei de la ciutadania i que l’estímulin a deixar sentir la seva veu.

Publicat a Diari de Sabadell, 11 d’octubre de 2007