Abans grisa, apagada i trista. Ara empolainada, dinàmica i àdhuc plena de color. Ahir el “catxic-catxec” dels telers conformaven la simfonia única que, dia i nit, omplien l’atmosfera d’una ciutat laboriosa i industrial en la qual tot es confonia, sense principi ni fi, en una mateixa i monòtona gamma de colors. Avui el trepidant so, gens cadenciós ni melodiós, que s’escapa dels seus carrers, places i avingudes és l’habitual i impersonal que es deixa sentir en qualsevol ciutat ubicada en qualsevulla país. En el passat treballadora i activa, modesta i senzilla. En el present treballadora i activa, orgullosa i, qui sap, si un bon xic altiva, segura d’haver assolit part d’allò que anhela: mostrar-se com a protagonista i esdevenir punt de referència.

Però, per damunt de tot, Sabadell continua essent un poble… Un poble que s’ha fet gran fins esdevenir ciutat, i que encara no ha perdut, això no obstant, la frescor ni els prejudicis ni tampoc les quimeres que són sinònim de comunitats que, malgrat petites quan a número de membres, són grans i obertes d’esperit. Sabadell és un poble gran. Un poble que ha crescut a corre-cuita, que s’ha fent a si mateix dia rera dia, mes rera mes, any rera any…, sense descans. Un poble, una comunitat, que ha estat capaç d’avançar-se i d’adaptar-se a les demandes i a les exigències que la història li ha demanat en cada moment.

¿Què dir de les seves dones i dels seus homes? Destacar-ne a uns quants seria, talment, fer un acte d’injustícia envers la resta. A Sabadell tots els seus habitants són “importants”. I és que aquesta ha estat la tònica d’un poble-ciutat que sempre ha estat lloc d’encontre d'”homes” lluitadors i inconformistes més que no pas de “senyors” que imaginen ho han aconseguit tot. I això per definició. En tots els àmbits de la vida. I és que ésser o viure a Sabadell és més una condició que confereix caràcter que no pas una característica definitòria d’una mera procedència geogràfica.

S’explica així, en part, el com i el perquè d’una ciutat –d’un poble gran– que ha volgut anar sempre al davant i que mai no li ha agradat no ésser tinguda en compte. Un poble que mai no s’ha deixat derrotar per les adversitats i que, en els moments més baixos, ha disposat sempre d’una o unes veus, d’una o unes iniciatives que li han permès superar-se a ella mateixa.

De la sèrie “Llums i ombres” (Núm. 2), publicada a El 9 Nou, el 16 de setembre de 1994