No seré jo qui s’oposi a les polítiques de pacificació del trànsit que han començat a aplicar  alguns ajuntaments amb l’objectiu de combatre la contaminació ambiental. Tampoc seré jo qui s’hi oposi en ciutats que, com Sabadell, presenten una trama urbana densa i complexa, gens facilitadora a l’hora d’aplicar mesures restrictives pels vehicles contaminants. Insisteixo per no ser mal interpretat: no seré jo qui s’oposi al disseny i al desplegament d’aquestes polítiques que, a més, considero són absolutament necessàries i que penso defensar a tort i a dret, si més no dues raons ben simples: l’una, per coherència amb el què sempre he escrit en el sentit que les ciutats són per a les persones i no pas per als vehicles; l’altra, per considerar-me un ciutadà impenitent que prefereix gaudir de la ciutat tot caminant i fer ús, quan cal, del transport públic que, reivindico, ha de ser de qualitat, eficaç i eficient.

El cas és que ens ho mirem com vulguem, davant la contaminació creixent que pateixen les nostres ciutats, ja no hi ha excuses que valguin, i encara que sigui per allò del si-us-plau-per-força, ja no es pot dilatar per més temps la presa de decisions tendents a minorar els nivells de contaminació ambiental que patim i que són tan perjudicials per a la nostra salut. Mesures que en alguns casos segur que hauran de ser dràstiques, i per això mateix susceptibles de generar rebuig entre la ciutadania. No endebades l’automoció continua essent un dels símbols del món pretesament modern, i canviar aquesta concepció tan arrelada, no serà tasca fàcil. És així que vulguem o no, ens haurem d’adaptar als requeriments que la lluita contra la contaminació ens reclama i ens reclamarà, de la mateixa manera que ho vàrem haver de fer amb el reciclatge de residus. La ciutat més neta i més sostenible que volem no l’aconseguirem sense el compromís i la responsabilitat de tots els que l’habitem.

Fetes aquestes precisions, cal advertir que les accions a emprendre no poden ser mai producte de la improvisació, sinó que ho han de ser de l’anàlisi de la situació i de la correcta planificació sospesant pros i contres. Bé està que des dels ajuntaments s’aposti per desplegar actuacions que contribueixin a garantir la millora de la qualitat de vida de la ciutadania. Però en cap cas aquesta circumstància ha d’impedir que en paral·lel i amb la mateixa decisió, es fomenti i s’incentivi l’ús del transport públic que, al cap i a la fi, és una de les millors alternatives al transport privat. Més encara en el cas de Sabadell, que al contrari d’altres ciutats, no disposem d’una xarxa d’aparcaments perifèrics que facilitin l’aplicació de restriccions en l’àrea més contaminada de la ciutat. I això perquè els grans pàrquings actualment en servei es troben ubicats dins mateix de l’àrea que més reclama ser pacificada: el centre. Resoldre aquesta desiderata, i resoldre-la bé, passa per l’establiment d’un sistema de transport públic de superfície eficaç i eficient que, en el cas de la nostra ciutat, equival a una xarxa de busos capil·lar que tregui profit de les oportunitats d’intermodalitat que li ofereix la xarxa d’estacions ferroviàries de la que disposem. Un transport públic de superfície que segurament i pel què fa al centre, haurà de ser prestat per vehicles de menors dimensions i en qualsevol cas més respectuosos amb el medi ambient i amb l’espai públic que els actuals.

Comptat i debatut: ‘treure’ els cotxes del centre és un molt bon objectiu per assolir la millora de la qualitat de l’aire que respirem. Però cal anar molt en compte, no fos cas que amb els cotxes expulséssim també a les persones… Val la pena tenir-ho ben present!

Publicat a Diari de Sabadell, el 8 de desembre de 2016

Altres articles relacionats