• Diumenge 1 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“El clan dels supercomissionistes de l’esport mundial” (El Periódico)
“L’agressió russa empeny Finlàndia i Suècia cap a l’OTAN” (La Vanguardia)
“La guerra de Putin precipita un nou ordre mundial” (El País)
“Els preus golegen els sous” (El Punt Avui)
“Com espia Espanya” (Ara)

Primer de maig ben diferent dels de fa uns anys quan massivament se sortia al carrer per defensar i reivindicar drets laborals. No és que avui no hi hagi res a reivindicar. Molt al contrari, hi ha molt i molt a reivindicar tal com es palesarà en les manifestacions que han estat convocades. Passa, però, que els signes dels temps i les dificultats per les quals hem travessat i estem travessant condicionen, i fins i tot eclipsen en gran part, la rellevància i la transcendència que continua tenint aquesta jornada tradicionalment de lluita pels drets dels treballadors. Jornada en la qual recordem d’altra banda als Màrtirs de Chicago, treballadors anarquistes que foren executats als EUA acusats dels fets ocorreguts a Haymarket l’1 de maig de 1886.

 

  • Dilluns 2 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“La guerra d’Ucraïna” (El Periódico)
“Primera evacuació de civils de l’assetjada acereria de Mariúpol” (La Vanguardia)
“Els sindicats reclamen que els salaris puguin segons l’IPC” (El País)
“Catalangate en bucle” (El Punt Avui)
“La Sindicatura de Comptes paga triennis a síndics que ja no hi treballen” (Ara)

En política, les casualitats no existeixen però sí que existeixen les causalitats. No és doncs gens casual que precisament avui s’acabi de fer públic que el president del Govern espanyol i la ministra de Defensa foren ser espiats per l’aplicatiu Pegasus l’any 2021. I això de la mateixa manera que tampoc no va ser gens casual que s’esbombés l’anomenat Catalangate fa solament dues setmaness quan el cas d’espionatge es coneixia com a mínim des que el març de 2021, Roger Torrent va publicar el llibre Pegasus. L’Estat que ens espia. Si ahir ja era inajornable obrir una investigació en profunditat sobre el cas d’espionatge a polítics i periodistes catalans, ara és senzillament urgent. Cal saber qui i què hi ha darrera les clavegueres de l’Estat. En joc la democràcia mateixa.

  • Dimarts 3 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“L’Índia, el forn del planeta” (El Periódico)
“Sánchez denuncia que va ser espiat i capgira el cas Pegasus” (La Vanguardia)
“Sánchez va ser espiat amb Pegasus” (El País)
“Espies espiats” (El Punt Avui)
“Pegasus entra a la Moncloa” (Ara)
“Eufòria arlequinada” (Diari de Sabadell)

El cas Pegasus, tot i ser transcendent, té l’efecte immediat (cortina de fum) d’apartar de l’agenda políticomediàtica altres qüestions que, com a mínim amb una mateixa intensitat, ens haurien de motivar i preocupar. A hores d’ara són molts els obscurs (les preguntes sense respostes) que el cas es poden formular. Per això mateix s’imposa esclarir de manera immediata els fets i depurar-ne les responsabilitats que correspongui. Qui sap si en el camí d’un cas (l’espionatge) que se sabia passava des de feia temps, en descobrirem altres arestes (interessos) insospitades. Temps al temps.

  • Dimecres 4 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“Pegasus deixa a la directora del CNI contra les cordes” (El Periódico)
“La pròxima derogació del dret a l’avortament encén els EUA” (La Vanguardia)
“El PP de Feijóo frena l’auge de Vox i arriba al PSOE” (El País)
“Sense investigació” (El Punt Avui)
“Sánchez obligat a comparèixer al Congrés pel Pegasus ” (Ara)

“Pel maig cada dia un raig” diu la saviesa popular i enguany la meteorologia regnant ho corrobora més que no pas mai. No ha d’estranyar doncs que el camp, el bosc, el riu, llueixin amb tot l’esplendor propi de la primavera. Avui n’he tingut una prova més al passejar-me envoltat de ginesteres plenes de flor, de color i d’olor mentre el sol emergia d’un mar de boires i els badabadocs començaven a despertar-se d’entre els sembrats. En el rerefons el soroll del cas Pegasus que a hores d’ara i malgrat la importància i repercussions que pot tenir, té més de teatralització i de gesticulació que no pas d’altra cosa i que a mesura que s’avança en el coneixement de dades, genera més preguntes que no pas respostes.

  • Dijous 5 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“La meitat dels nous contractes ja són indefinits” (El Periódico)
“La directora del CNI reconeixerà una part de l’espionatge a independentistes” (La Vanguardia)
“La Moncloa i defensa xoquen per la falla en l’espionatge a Sanchez” (El País)
“Robles s’atrinxera” (El Punt Avui)
“Aragonès acusa Sánchez davant els empresaris de dinamitar el diàleg” (Ara)
“L’atur per sota d’abans de la pandèmia” (Diari de Sabadell)

Anit, al Teatre Principal, es lliurà el primer guardó “Sabadellenc de l’Any”, instituït pel digital iSabadell que dirigeix Jordi de Arriba, al doctor Manuel Cervantes de l’equip mèdic i investigador del Parc Taulí de Sabadell. Un reconeixement a una tasca personal que alhora posa en valor la feina ingent que des del Taulí (com popularment coneixem l’hospital sabadellenc) s’està fent i, molt en especial, la que els sanitaris de la institució van desplegar arran la pandèmia. La sobrietat de l’acte de lliurament del guardó no va fer més que atorgar, si això era encara possible, un major relleu a la iniciativa.

  • Divendres 6 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“Atrapats amb els espies” (El Periódico)
“La legislatura perilla en confirmar el CNI que va espiar Aragonès” (La Vanguardia)
“El CNI admet que va espiar Aragonès amb l’aval judicial” (El País)
“Amb permís o sense” (El Punt Avui)
“El CNI va espiar Aragonès amb autorització judicial” (Ara)

Vist com va tot plegat pel què fa a la política i derivades, no sabeu pas el benefici que em reporten –físicament i mentalment– les passejades matineres diàries durant les quals m’és donat poder assistir al despertar del dia. La passejada d’avui m’ha portat a recórrer l’Horta Nova després d’haver passat pel mirador del riu des del Parc Taulí. De retorn a casa des de Torre-romeu he passat pel Passeig de la Revolució, un passatge força desconegut per la majoria de la ciutadania la història del qual queda perfectament explicat en la majòlica que dona la benvinguda al visitant.

  • Dissabte 7 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“El moment d’Europa” (El Periódico)
“Sánchez i Aragonès s’insten a afrontar la crisi de l’espionatge” (La Vanguardia)
“’Hem de parlar’” (Pere Aragonès a Pedro Sánchez) (El País)
“’Això és molt greu!’” (Pere Aragonès a Pedro Sánchez) (El Punt Avui)
“Sánchez accepta la reunió amb Aragonès pel Catalangate” (Ara)
“Enric Tomàs Urpí: víctima o botxí?” (Diari de Sabadell)

Contra l’arbre florit ton cos descansa;
defallires i no saps per què,
i romp per primer cop la cobejança
el fil de ton alè.

Ta boca closa, part de dins murmura,
i ton braç, sense moure’s, fa un convit:
més que la llum en els estels, fulgura
en els teus ulls la nit.

Són els versos d’Una adolescent en la nit de maig del poeta i periodista noucentista Josep Carner i Puig-Oriol (1884-1970), que vés a saber ben bé el perquè m’han vingut al magí aquest matí, mentre des de Sant Julià d’Altura observava com el sol despertava i donava pas al pels sabadellencs llarg cap de setmana de l’Aplec de la Salut.

  • Diumenge 8 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“La lluita de les grans ciutats amb el cotxe” (El Periódico)
“Les aerolínies reviuen amb una alça explosiva de la demanda” (La Vanguardia)
“La UE exigir+a als països compartir el gas si Rússia en  talla el subministrament” (El País)
“La repressió anirà a més” (El Punt Avui)
“No n’hi ha prou amb una reunió” (Pere Aragonès) (Ara)

El vol de Pegasus continua condicionant la vida política espanyola més enllà d’altres problemes nogensmenys punyents amb els que ens hem d’afrontar, fins al punt de minar –i així ho farà mentre el cas estigui fora de control–  les relacions entre els governs de Catalunya i Madrid però també entre les dues faccions del govern de Madrid. Certament Sánchez i Aragonès són conscients de les conseqüències que del Pegasus se’n poden derivar i que, d’una banda, des de Madrid es busquin fórmules a partir de les quals distendir l’ambient i de l’altra, sense afluixar-la s’entén que la corda del diàleg es pot tensar però no pas trencar.

  • Dilluns 9 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“Rússia, sense victòria per celebrar a Ucraïna ” (El Periódico)
“El G-7 es compromet a deixar de dependre del petroli el gas russos” (La Vanguardia)
“El G-7 pacta més sancions per ofegar la maquinària russa” (El País)
“Transport públic sota pressió ” (El Punt Avui)
“Borràs vol blindar les llicències per edat ja concedides” (Ara)

Dilluns de l’Aplec de La Salut que casualment coincideix també amb la celebració del Dia d’Europa i, paradoxalment, amb el dia en el qual el món sencer estarà pendent del discurs de Vladimir Putin en ocasió de la commemoració de la Victòria de la Unió Soviètica sobre l’Alemanya nazi el 1945. Mentre donava voltes sobre aquestes qüestions i sobretot a l’entorn de la UE, recordava les paraules de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Gertrud Von der Leyen, dissabte en ocasió de la cloenda de la Reunió anual del Cercle d’Economia. Paraules a través de les quals reblava el clau en una idea-oportunitat que va  definir com a un “nou moment per a Europa” i que segons ella es genera i cal aprofitar, a partir de la pandèmia i de com s’ha gestionat, de la invasió russa a Ucraïna i de la determinació unànime de la UE de guanyar la guerra a Vladimir Putin.

  • Dimarts 10 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“Putin culpa l’OTAN i justifica la guerra” (El Periódico)
“El TSJC mana aplicar ja el 25% de castellà i Educació fa una crida a no complir” (La Vanguardia)
“Ajudarem si és que hi garanties de que no tornarà a passar” (Oriol Junqueras) (El País)
“Ordre ‘aberrant’” (El Punt Avui)
“El TSJC dona 15 dies per implantar el 25% de castellà a l’escola” (Ara)
“La cultura popular recupera l’Aplec” (Diari de Sabadell)

Es veia a venir. El vol de Pegasus continua destapant –i alhora tapant– ramificacions, directes o indirectes del cas amb conseqüències no previsibles a hores d’ara. Ho anirem veient. De moment, tot allò que fins fa poc se’ns havia negat quant a possibles contactes amb ‘personalitats’ russes abans de l’1-O per part de Carles Puigdemont i el seu entorn amb el procés cap a la independència en el rerefons, s’accepta ara que es varen tenir a despit que  se’n desdenyi el contingut… Un altre cabdell comença a desfilar-se…

  • Dimecres 11 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“El Govern deixa caure la cap del CNI després d’un pols intern” (El Periódico)
“Sánchez fulmina la cap del CNI per apaivagar Esquerra” (La Vanguardia)
“Sánchez destitueix a la cap del CNI per tancar la crisi” (El País)
“Fan curt” (El Punt Avui)
“Sánchez força Robles a cessar la directora del CNI” (Ara)

El TSJC exigeix al Govern que en un termini màxim de 15 dies s’apliqui la resolució del Tribunal quant a la impartició obligatòria del 25% de classes en castellà als centres escolars públics de Catalunya. Hi havia l’oportunitat d’esquivar aquesta sentència cas que des del Parlament de Catalunya s’aprovés es modifiqués part de l’articulat de la llei de Normalització Lingüística de 6 d’abril de 1983, amb la qual cosa estaven inicialment d’acord PSC, ERC, Comuns i JxCat. Però els interessos electorals primen i el cas és que JxCat va decidir despenjar-se’n impossibilitant d’aquesta manera que la modificació acordada tingués recorregut. És evident que hi ha qui continua considerant que com més malament vagin les coses millor per aconseguir els objectius que es proposa assolir. Res a dir si no fos que les víctimes, com sempre, acaba essent la ciutadania a la que cada cop li costa més entendre el per què de tot plegat…

  • Dijous 12 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“L’alta inflació dispara la demanda dels bancs d’aliments” (El Periódico)
“La Xina s’enfronta a l’OMS en defensa de la seva política de covid zero” (La Vanguardia)
“Sánchez destitueix la cap del CNI per tancar la crisi” (El País)
“Sortida d’emergència” (El Punt Avui)
“Aragonès no dona per tancada la crisi i Robles atia el foc” (Ara)
“120 anys amb la ciutat” (Diari de Sabadell)

El baròmetre del CIS que s’ha conegut avui diu que el 79,2 % dels enquestats manifesta estar “molt o bastant” preocupats pel clima de crispació que regna en la política espanyola. Una dada que haurien de tenir ben present els partits polítics que amb la seva actitud i exemple de picabaralla continuada no fan més que contribuir a l’increment del desafecte que a hores d’ara es dona entre ciutadania i política. Una altra dada que sobresurt d’aquest baròmetre diu que el 89,7% dels enquestats creu que les “formacions polítiques han d’arribar a pactes sobre les matèries clau en política nacional” mentre que “el 92,2% assegura que “més aviat està d’acord” en què els partits tenen l’obligació d’assolir consensos sobre temes importants”. El que no diu el baròmetre –perquè no ho pit dir–  és que d’aquest estat de coses només en resulta un guanyador: els populismes que prometen posar ordre i concert però que no diuen amb quin cost social i quant a drets.

  • Divendres 13 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“BCN busca la recuperació amb 4 mesos de diumenges comercials” (El Periódico)
“Finlàndia desafia les amenaces russes i opta per entrar a l’OTAN” (La Vanguardia)
“El Govern negocia rebaixes en les mesures de salut menstrual” (El País)
“Cul-de-sac” (El Punt Avui)
“Junts es retira del pacte pel català a l’escola” (Ara)

“Tard i malament” s’arribarà –si és que s’hi arriba– al límit d’esquivar la sentència del TSJC quant al català a l’escola. I tot per haver convertit la llengua en arma política que és el pitjor que li pot passar a un idioma que com el català està sotmès a tantes pressions externes. JxCat diu que presentarà una alternativa després que s’hagués despenjat del pacte subscrit amb PSC, ERC i Comuns per modificar la vigent llei de normalització lingüística. Temps han tingut d’haver-ho fet…

  • Dissabte 14 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“L’Estat pagarà les baixes per les regles doloroses” (El Periódico)
“La crisi del transport obliga Sánchez a avançar la negociació” (La Vanguardia)
“El Govern augura que el seu pla baixarà la llum més d’un 30%” (El País)
“Escola en català” (El Punt Avui)
“L’OTAN reforçarà Ucraïna davant atacs nuclears i químics” (Ara)
“Submergits en el SurfCity: les claus de la piscina d’onades” (Diari de Sabadell)

Arran el 125è romiatge a Montserrat he participat en la tradicional caminada des de Sabadell al cenobi benedictí. En la caminada han participat més d’un centenar de persones i d’entre elles vells coneguts amb els quals he compartit records i moments. La forta calor imperant ha afegit un punt més de duresa i de dificultat a una ruta que hem acabat sense més incidències remarcables.

  • Diumenge 15 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“Què s’ha de saber de les criptomonedes” (El Periódico)
“El CNI va espiar el triomf d’ERC a Barcelona” (La Vanguardia)
“Presos del mòbil: el soroll digital ens asfixia” (El País)
“SOS habitatge” (El Punt Avui)
“Com es guanya la lluita contra el càncer” (Ara)

L’edat no perdona i, com deia aquell, res ja no és com abans era. Ho he constatat avui quan al llevar-me he notat amb tota la contundència les conseqüències físiques de l’esforç que ahir vaig fer a l’anar de Sabadell a Montserrat a peu i que degut a l’agreujament d’una lesió de peu que venia arrossegant des de feia temps, m’obligà a efectuar la darrera part de la ruta prevista (la pujada al monestir des de Monistrol) amb el tren cremallera. A banda del dolor físic que encara sento, em queda la recança de no haver culminat una caminada que certament no havia fet des que tenia poc menys de 20 anys. Ara tocarà visitar el fisioterapeuta per intentar revertir els efectes de l’abast de la lesió no fos cas que aquesta m’impedís continuar amb les meves passejades matineres que tant de benefici em comporten.

  • Dilluns 16 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“Últim intent per salvar la candidatura conjunta als Jocs” (El Periódico)
“” (La Vanguardia)
“Cospedal a Villarejo: “La llibreteta [de Bárcenas]… seria millor poder-lo aturar” (El País)
“La nova masculinitat” (El Punt Avui)
“Suècia abandona la neutralitat per entrar a l’OTAN” (Ara)

La setmana comença amb el degoteig de sondejos electorals que, en general, apunten a què l’independentisme està a la baixa a Catalunya. No ha de sorprendre que això sigui d’aquesta manera, vist com estan les coses i les relacions (o no relacions!) entre les formacions que defensen que només la independència pot posar solució als problemes que viu el país. En un altre ordre de coses més personal, he de confessar que a mi no m’ha agradat la pel·lícula de moda de Clara Simón “Alcarràs” a la que reconec la condició de tractar-se d’un excel·lent documental amb contingut coral que no aconsegueix penetrar en cap dels membres de la família més enllà de l’arquetip que representen a banda que la presumpta crítica que del film es desprèn quant a la modernitat és tant genèrica –i a voltes fins i tot discutible– que en tot cas l’únic que fa és deixar-nos amb un sentiment d’impotència que té més de massatge que no pas de sacsejada.

  • Dimarts 17 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“Villarejo assenyala Cospedal per intentar pagar-li amb diner públic” (El Periódico)
“El rei Joan Carles prepara la visita a Espanya en dos anys” (La Vanguardia)
“Aguirre a Villarejo: ‘La clau és que no demanis diligències” (El País)
“Insaciables” (El Punt Avui)
“Putin rebaixa l’amenaça per l’entrada a l’OTAN de Suècia i Finlàndia” (Ara)
“Inaugurat abans de temps” (Diari de Sabadell)

Mai no hauríem imaginat que la UE, en ben pocs mesos, es veuria sotmesa a trasbalsos que al seu torn generen oportunitats. M’estic referint, d’una banda, als efectes desencadenats per la pandèmia del coronavirus fonamentalment en l’ordre sanitari però també en l’econòmic i social. De l’altra, les conseqüències que s’estan derivant de la invasió a Ucraïna per part de Putin. En especial pel realineament estratègics que a l’entorn de l’OTAN s’està produint i que col·loquen a Rússia en una situació difícil i de ben segur no prevista per Putin com és el cas de Suècia i de Finlàndia que s’han decidit a abandonar la seva condició de país neutral que venien ostentant des del final de la II Guerra Mundial.

  • Dimecres 18 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“La ‘policia patriòtica’ va ordir l’acusació contra Sandro Rosell” (El Periódico)
“El Prat recupera la plena capacitat després de l’aturada de la pandèmia” (La Vanguardia)
“Interior avalà un informe fals de Villarejo contra el seccesionisme” (El País)
“Valtònyc guanya” (El Punt Avui)
“Triple resposta pel català a l’escola” (Ara)

Dues reflexions. Una: fa uns anys, quan el president de la Generalitat visitava Brussel·les, era rebut per comissaris i alts càrrecs de la UE. Avui, Pere Aragonès es trasllada a Brussel·les on solament té previst contactes amb grups parlamentaris i amb el president estat Carles Puigdemont. Dues: crec que més de donar voltes a com cal frenar la sentència del TSJC quant a l’aplicació obligatòria del 25% de castellà, allò que s’hauria de garantir és que el català tingui una presència del 75% en la impartició de docència. De ben segur que aquest objectiu no es compleix en un elevat nombre de centres escolars, especialment en els d’ensenyament secundari.

  • Dijous 19 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“Rosell estudia accions per la investigació irregular contra ell” (El Periódico)
“El gran torneig mundial de golf aposta per Catalunya per al 2031” (La Vanguardia)
“La Fiscalia creu parcial i poc útil l’auditoria de l’Església sobre abusos” (El País)
“Quadrant el cercle” (El Punt Avui)
“El defensor del Poble avala l’actuació del CNI en el Catalangate” (Ara)
“El Taulí busca infermeres” (Diari de Sabadell)

El soroll mediàtic continua dominant l’ambient. Ara, a més, amb el retorn a Espanya del rei emèrit després de dos anys d’haver-ne fugit. Si la monarquia ja tenia problemes de credibilitat, aquests s’incrementeran a partir que el rei emèrit trepitgi terra espanyol sense haver abans rendit comptes davant la Justícia per raó dels seus tripijocs econòmics i fraus fiscals ben poc exemplaritzants. Ja ho diu la ranxera El Rey de Vicente Fernández:

“Con dinero y sin dinero,
yo hago siempre lo que quiero
y mi palabra es la ley.
No tengo trono ni reina,
ni nadie que me comprenda,
pero sigo siendo el rey.”

  • Divendres 20 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“La campanya a Barcelona arrenca a un any de les eleccions” (El Periódico)
“El rei Joan Carles aterra a Galícia abans de veure’s amb Felip VI” (La Vanguardia)
“El rei emèrit visita Espanya” (El País)
“Primària de segona” (El Punt Avui)
“Joan Carles torna d’Abu Dhabi sense retre comptes” (Ara)

L’anada a peu a Montserrat de fa una setmana m’ha acabat passant factura en forma d’agreujament d’una lesió de peu que venia arrossegant des de fa un parell d’anys però que això no obstant mai, abans, m’havia donat símptomes preocupants com els que ara presenta. Tocarà ara visitar el podòleg per conèixer l’abast. D’altra banda avui constatem que el “juancarlismo” continua tenint seguidors que consideren que els “serveis prestats a la democràcia espanyola” justifiquen que se li hagin de perdonar els excessos comesos. Les comparacions són sempre odioses, però aquesta situació no evita el fer-me memòria que també el “pujolisme” defensa que els excessos comesos per Jordi Pujol no li han de ser tinguts massa en compte atesos als “serveis prestats al país”.

  • Dissabte 21 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“El Clínic detecta un possible cas de verola de mico” (El Periódico)
“La venda d’habitatges viu el millor moment des del boom de 2008” (La Vanguardia)
“Les vendes d’habitatge usat superen el pic de la bombolla immobiliària” (El País)
“Un any d’equilibris” (El Punt Avui)
“Allau de creuers a Barcelona” (Ara)
“Sabadell vibra amb l’Embassa’t” (Diari de Sabadell)

Avui i demà, segons diuen, seran els dies més calorosos mai viscuts en un mes de maig. Paradoxalment, ha estat aquesta matinada la més fresca d’aquesta setmana que acaba. Ho comprovat en el decurs de la meva passejada matinera d’avui mentre em delectava amb el bon gust que em va deixar anit el concert de cloenda de la temporada del Cicle Música de Cambra de JJMM, que anà a càrrec del Cor Cererols que interpretà música del compositor del tardorenaixement Nicolàs Gombert (1495-1560) les obres del qual han quedat enterbolides per alguns passatges foscos de la seva biografia i del que el director del Cor Cererols, Marc Díaz, n’ha rescatat part de la seva obra en un acurat muntatge musical que gira sota el títol d’El perdó de Gombert.

  • Diumenge 22 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“El Barça reviu el dolor de la impotència” (El Periódico)
“La temporada arrenca amb fugida de treballadors de restaurants i hotels” (La Vanguardia)
“Villarejo: ‘Farem un paripé d’investigació’” (El País)
“Anem tard” (El Punt Avui)
“El Govern a examen” (Ara)

A una setmana del límit establert pel TSJC quant a l’aplicació de la seva sentència que obliga a les escoles catalanes a impartir el 25% de matèries troncals en llengua castellana, el més calent és a l’aigüera pel què fa a l’aprovació d’una llei al Parlament de Catalunya que permeti esquivar-ne l’obligació. Des del més de gener d’enguany en què el Tribunal Suprem va ratificar la decisió del TSJC, temps hi ha hagut per assolir un acord parlamentari ampli, que certament inicialment es va aconseguir entre ERC, PSC, Comuns i JxCat però del que JxCat se’n va despenjar a les poques hores. Ara, a corre-que-vols s’intenta refer la unitat trencada sense, però, que hi hagi massa esperances de que això succeeixi. Els interessos electorals i els posturismes dels uns i dels altres continuen dominant l’escena política catalana, situant-se una vegada més per damunt dels interessos de la ciutadania.

  • Dilluns 23 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“La meva principal oposició són el Foment i les elits” (Ada Colau) (El Periódico)
“El rei Joan Carles torna unes hores a la Zarzuela” (La Vanguardia)
“Felip VI es reuneix avui amb el seu pare en un clima d’incomoditat” (El País)
“Horitzó municipals” (El Punt Avui)
“Setmana límit per arribar a un acord pel català a l’escola” (Ara)

El show del rei emèrit i els seus a Sanxenxo així com la catadura mostrada quan se li ha preguntat sobre si donaria explicacions responent, cínicament, “sobre què?”, tindrà conseqüències evident quant a l’estat de gràcia i favor de la monarquia espanyola alhora que estableix un exemple il·lustratiu –i negatiu per la salut democràtica– de com s’aplica la llei segons sigui qui la vulnera. Millor hauria estat que l’emèrit no s’hagués mogut del seu retir daurat a Abu Dhabi, evitant d’aquesta manera col·locar en una difícil situació al seu fill i actual rei i, sobretot, augmentar el sentiment en pro de la República per part de molts ciutadans.

  • Dimarts 24 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“Felip VI acceptarà el retorn de l’emèrit malgrat la seva conducta” (El Periódico)
“Assassinades a Pakistan dues joves de Terrassa en un ‘crim d’honor’” (La Vanguardia)
“El Govern prepara una oferta d’ocupació rècord de 45.000 places ” (El País)
“Si hi ha sortida, la gent es mobilitzarà” (Dolors Feliu) (El Punt Avui)
“El PSC i JxCat, més a prop de l’acord pel català a l’escola” (Ara)
“Celebració de ciutat” (Diari de Sabadell)

Tres mesos des de l’inici de la invasió ordenada per Vladimir Putin a Ucraïna amb l’excusa d’alliberar i “desnacificar” la regió del Donbass, però amb el rerefons evidents dels desencontres creixents que des de feia temps es donaven entre Rússia i els EUA amb la  UE entremig. Tres mesos durant els quals ha entrat en crisi la geopolítica que semblava consolidada després de la caiguda del mur el 1989 que donà pas a la culminació del procés que degut al col·lapse econòmic i territorial conduí a la desaparició de la Unió Soviètica a finals de 1991. Tres mesos que han posat sobre la taula la feblesa i la precarietat de tot plegat en un món cada vegada més complex, sotmès als canvis accelerats que en tots els ordres i sentits s’estan produint.

  • Dimecres 25 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“Els judicis ràpids s’endarrereixen 10 mesos a Catalunya” (El Periódico)
“Ampli acord sobre el català a l’escola” (La Vanguardia)
“Villarejo va rebel·lar a Cospedal el compte del rei emèrit a Suïssa” (El País)
“Català vehicular, català curricular” (El Punt Avui)
“Acord pel català a l’escola amb l’aval del 78,5% del Parlament” (Ara)

Com malauradament és norma habitual en la política catalana, els consensos arriben sempre a última hora, pràcticament en temps de descompte. És el què ha passat ara amb l’acord assolit per ERC, PSC, Comuns i JxCat mitjançant el qual es proposa debatre al Parlament una nova Llei de Política Lingüística amb el català a l’escola en el punt de mira. A partir d’aquest acord, la pregunta és doble: d’una banda, com pot ser que el canvi de simplement dues paraules en el redactat de la llei que fa unes setmanes mereixia la unanimitat entre ERC, PSC, Comuns i JxCat –de la que, unes hores després, s’en va despenjar JxCat–, hagi permès ara tornar a la unitat d’acció per esquivar la sentència del TSJC que obliga a un mínim del 25% de castellà a les aules. De l’altra, que mentre constantment convertim el català en eina d’utilització partidista, oblidem que el problema continua essent l’ús social que en fem sense que en aquest sentit es treballi per establir mesures eficients per permetin revertir-lo.

  • Dijous 26 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“Texas ressuscita el debat sobre el control de les armes” (El Periódico)
“La guerra d’Ucraïna pot durar. Hem d’estar preparats” (Jens Stoltenberg) (La Vanguardia)
“Sánchez canviarà la llei del CNI per reforçar els controls” (El País)
“Traveta al català” (El Punt Avui)
“La triple dreta maniobra per retardar l’acord pel català” (Ara)
“No volem una ciutat dormitori. Volem barris amb vida” (Diari de Sabadell)

Hi ha qui no enganya. Vox, amb la complicitat del PP i Cs, ha aconseguit aturar –per retardar–  l’aprovació de la llei del català amb l’estratagema de presentar recurs davant el Consell de Garanties Estatutàries que entre ets i uts trigarà dos o tres dies hàbils en dictar resolució. Temps suficient perquè la sentència del TSJC quant a l’ús del castellà a l’escola entri en vigor.

  • Divendres 27 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“Sánchez perd duports i el PP surt a rescatar-lo” (El Periódico)
“El PSOE pacta amb el PP la llei de l’audiovisual i trenca la unitat amb UP i aliats” (La Vanguardia)
“Sánchez vol recolzar-se en el PP per aporvar canvis en la llei del CNI” (El País)
“I això és tot?” (El Punt Avui)
“El PSOE ignora ERC i aprova gràcies al PP la llei de l’audiovisual” (Ara)

Les coses se li estan complicant a Sánchez i de retruc al PP. La bona estrella que  acompanyava al president del Govern fins ara es va apagant cada dia que passa i solament un cop de sort que a hores d’ara no s’intueix per enlloc, podria canviar l’actual tendència que apunta a què al PSOE li serà molt difícil continuar al capdavant del Govern a partir de la propera contesa electoral de les generals.

  • Dissabte 28 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“Tecnologia contra l’escassetat de cambrers” (El Periódico)
“Albares preveu una guerra d’anys que causarà una gran crisi alimentària” (La Vanguardia)
“Espanya reforça el seu paper a l’OTAN a l’enviar míssils al Bàltic” (El País)
“Ajornament olímpic” (El Punt Avui)
“La consulta sobre els Jocs s’ajorna fins la tardor” (Ara)
“Plantegen fer un eix verd entre Can Feu i el Centre” (Diari de Sabadell)

Els dies de maig s’esgoten i els problemes de tota mena s’amunteguen damunt la taula sense que en veiem la sortida. I el què és més preocupant que n’hi ha alguns d’aquests problemes (la fam, les guerres, el canvi climàtic…) susceptibles de generar nous i importants moviments migratoris pels quals no estem gens preparats i que per això mateix poden ser la causa de nous conflictes, ara inimaginables. Aquell món millor que tots pensàvem volíem llegar a les generacions venidores és cada vegada més lluny…

  • Diumenge 29 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“L’escola blinda la jornada partida” (El Periódico)
“Les eleccions andaluses posen a prova la solidesa de l’esquerra” (La Vanguardia)
“L’envelliment amenaça de fer un gran tomb a l’economia mundial” (El País)
“Ara i sempre” (El Punt Avui)
“La burocràcia ens ofega” (Ara)

Escolto la ràdio mentre inicio la meva passejada matinera diària. No me’n queda ja cap dubte. A un any just de les eleccions municipals, la campanya ha començat. M’esparvera pensar que des d’ara mateix i fins la vigília de les eleccions haurem d’assistir a un nou contenciós entre partits que lluny de fer propostes concretes que puguin atreure el vot dels electors, el primer esforç es dedicarà a atacar a l’adversari amb arguments sobradament coneguts alhora desconnectats sovint dels interessos de la majoria de la ciutadania.

  • Dilluns 30 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“Catalunya va repartir 1.783 milions entre 25 contractistes de la covid” (El Periódico)
“La xarxa que curava gihadistes a Barcelona traficava amb petroli” (La Vanguardia)
“Interior va maniobrar perquè la Gürtel no esquitxes Rajoy” (El País)
“El turisme torna de cop” (El Punt Avui)
“Alerta al PSOE per les males expectatives a Andalusia” (Ara)

La política espanyola desenvolupada en temps del PP es va embrutant cada dia que passa. I això no obstant, aquesta circumstància no sembla tenir pes suficient per canviar la tendència a votar els populars si ens atenem als sondejos els continuen atorgant un suport ampli sota la imatge de Núñez-Feijóo.

Dimarts 31 de maig de 2022

Els titulars de la jornada:
“L’Estat només va invertir un terç del previst a Catalunya” (El Periódico)
“La inversió de l’Estat a Catalunya va ser tres cops inferior que a Madrid” (La Vanguardia)
“La UE assoleix un pacte per l’embargament del petroli rus” (El País)
“Cobertura legal” (El Punt Avui)
“L’Estat executa un 35% del previst a Catalunya i un 184% a Madrid” (Ara)
“Amb la mel als llavis” (Diari de Sabadell)

Per uns dies m’allunyaré del mundanal soroll de la política local, nacional i estatal i tindré ocasió de conèixer de prop una altra realitat econòmica, política i social que malgrat les moltes diferències que poden establir-se envers la nostra, tampoc no em sembla ens sigui tan llunyana. Sicília, el país –la regió–  on la màfia continua comandant les regnes de tot allò que allà s’esdevé m’acollirà des d’avui i fins el dilluns de la propera setmana.

Podeu veure també: